Carlota Echevarría: Feria del libro de Madrid 2017

Un ajolote es un anfibio que actualmente se encuentra en peligro crítico de extinción, y Ptolomeo es el nombre del ajolote protagonista del último libro de Carlota Echevarría: Un tritón en la mochila, publicado por el sello Loqueleo de Santillana editorial.

Cuando hablas con Carlota Echevarría enseguida recibes su entusiasmo por estas mascotas y te transmite con sus palabras las ganas de leer su libro. 

ESCUCHA LA ENTREVISTA 

En la contraportada de Un tritón en la mochila se puede leer:

Marcos viaja a Madrid con sus padres y su amigo Teo para asistir a la fiesta de la revista Planeta Tierra. Escondido en un bote de cristal va Ptolomeo, ¡un tritón inmortal! Marcos tiene grandes planes para él y no cesará hasta que todo el mundo conozca la historia de su alucinante mascota.

Feria del libro de Madrid 2017

Un tritón en la mochila descubre al lector la pasión de Carlota Echevarría por los ajolotes a través de uno de los protagonistas, Marcos y también hace una incursión en la civilización egípcia (que tengo que confesar que es mi preferida de la historia) en la que hace referencia sobretodo a la costrucción de las pirámides y las diferentes teorias existentes al respecto.

La lectura me atrapó desde el primer instante (la leí del tirón).

La historia es muy fresca, la tipografía es grande (lo cual ayuda bastante), y Carlota  tiene una manera de redactar que facilita la comprensión lectora. De hecho, si escucháis la entrevista lo entendereis enseguida porque escribe tan claro como se explica.

Así es como describe Marcos un “regalo inesperado”:

Igual que a veces ocurren desgracias, también a veces pasa cosas tan buenas que parecen imposibles.  Y, ni debemos dejar que las desgracias protagonicen nuestras vidas, ni podemos vivir sin hacer nada más que esperar a que ocurra algo bueno.

Las conversaciones de Marcos con su amigo Teo no tienen desperdicio. Forman un tandem fantástico con conversaciones muy divertidas. Como el libro está narrado en primera persona por Marcos, el lector puede leer sus pensamientos y disfrutar de sus respuestas, muchas veces, ingeniosas para salir airoso de situaciones comprometidas.

Como cuando le explica una de sus pesadillas a su amigo Teo y lo justifica diciendo que es por culpa de los telediarios y su madre le dice:

– ¿No será por todas las pelis que ves?
En mi cabeza se encendió la señal de peligro. Aquello se acercaba peligrosamente a la conversación de si veo demasiado la tele.
– Pues si es como en las pelis, no hay problema porque entonces sé que mis pesadillas acabaran bien.

Las ilustraciones de Adolfo Serra acompañan el texto y ponen cara a los personajes que Carlota Echevarría no se entretiene en describir (lo cual agradezco también) yendo directamente a la acción lo qual la hace, como ya he comentado anteriormente, una lectura muy fresca y dinámica.

Un tritón en la mochila es un libro fantástico para trabajar diferentes temas como el del cuidado de una mascota, los ajolotes, especies en vías de extinción, la civilización egipcia y la amistad.

Otros libros publicados de Carlota Echevarría:

En la entrevista Carlota también nos habla de la revista online El templo de las mil puertas (donde nos conocimos virtualmente hace ya diez años). Una revista digital a tener en cuenta si queréis estar al día de lo que se publica, con reseñas y un “recomendador” ¡realmente interesante!

 

Una clau que lliberi el cor de la princesa… La Clau

En Ferran era un serraller, el millor de tota el reialme…

Així comença el meu darrer conte La clau il·lustrat per la Cristina Serrat i publicat per Tramuntana edicions. Un conte que va néixer de la curiositat quan un serraller del segle XXI em va explicar el seu ofici. Em va parlar amb tant d’entusiasme que va despertar la senyora imaginació que viu dins del meu cap i l’engranatge es va posar en marxa…

Aconseguir que una clau obrís fins a vint panys diferents o que cada un dels panys tingués la seva pròpia clau. Crear un mecanisme infranqueable o una clau màgica, única… perfecta per a aquell pany…

La princesa Mina estava malalta, i ningú no sabia què li passava. L’havien visitat tots els metges, mags i remeieres del regne. Fisn i tot bruixes i bruixots! Li havien donat beuratges de tots els colors, pomades per aplicar al darrere de les orelles, banys de gel i essència de roses…
També havien passat princeps, nobles i cavallers per intentar alegrar-la. Però res ni ningú no ho havia aconseguit. La princesa Mina seguia ensopida i trista. Mai no sortia de palau, ni tan sols passejava pels seus jardins.
El Rei desesperat, havia anat a buscar al savi més savi de tots que en veure-la va dir una única frase:

La Princesa té el cor tancat dins d’una gàbia d’or…

Així que el Rei desesperat va anar a buscar al millor serraller del reialme i li va fer un encàrrec impossible. Havia de fer una clau que alliberés la princesa Mina del seu mal abans de la propera lluna plena!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una història que va néixer des del sentiment i que és un homenatge a totes aquelles princeses i princeps que tenen el cor tancat dins d’una gàbia d’or. Un homenatge per encoratjar-los a buscar la clau que els alliberi del seu mal perquè la tenen molt més a prop del que es pensen…

La clau és un projecte que ha necessitat molt de temps per veure la llum però el resultat és espectacular… i si no, comproveu-ho vosaltres mateixos i mireu aquesta edició de luxe!

Aprofitant la Fira de Bolonia on es va mostrar per primera vegada el conte vaig entrevistar l’editor de Tramuntana ,el meu editor: Enric Pujol que em va parlar de La clau i d’altres projectes d’aquest editorial de Sant Feliu de Guíxols.

ESCOLTA L’ENTREVISTA A ENRIC PUJOL

La clau. Peix, Susana; Serrat, Cristina (il). Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017. ISBN: 9788416578498

La llave. Peix, Susana; Serrat, Cristina (il). Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017. ISBN: 9788416578481

 

 

Rocío Bonilla: Bolonia 2017

Passejant, passejant per la Bologna Children’s Book (micro en mà), em vaig trobar a la Rocio Bonilla. Una amiga amb qui hem compartit grans moments. Ens vam conèixer a la Fira vilanovina Conte va! Va de contes i ens hem anat retrobant en diversos moments… literaris.

La Rocio em va fer un gran regal que no vaig resistir-me a enregistrar en una entrevista, quan em va presentar “en primicia” el seu nou projecte amb Bromera. Una editorial amb la que ha crescut com a il·lustradora de meravellosos llibres.

Cara de pardal va ser el primer que va publicar amb ells com a projecte personal i després li han seguit joies com ara: La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó, Els fantasmes no toquen a la porta o Max i els superherois.

A l’entrevista la Rocio ens presenta el que serà el seu nou projecte personal (en publica només un cada any) i el vaig poder gaudir de primera mà en la seva versió anglesa Let’s play? amb text d’Ian Brenman que es publicarà en català a Bromera

Un àlbum il·lustrat que ens mostra el dualisme entre les màquines de jugar i la màgia desbordant del joc imaginatiu… Un conte que estic convençuda us enamorarà tant o més com la resta de llibres de la Rocio.  L’esperem en candeletes!!

Si teniu ganes d’escoltar l’entrevista, només heu de clicar sobre l’enllaç!

ENTREVISTA ROCIO BONILLA

Juguem??

Jordi Sierra i Fabra: Bolonia 2017

La Bologna Children’s Book Fair de 2017, ha estat la fira de la literatura infantil catalana per excel·lència donat que era la convidada d’honor.

Un dels stands més visitats, m’atreviria a dir que va ser el de Catalunya que es va convertir en un anar i venir, com si d’un formiguer a ple rendiment es tractés, de tots aquells que fan possible que la literatura infantil i juvenil segueixi tan viva i a tant alt nivell: editors, escriptors, il·lustradors, bibliotecaris, llibreters… i una reportera! 😉

ENTREVISTA A JORDI SIERRA I FABRA

En una de les meves passejades amb el micròfon de Canal Blau FM per l’stand em vaig creuar amb la mirada d’un dels escriptors que admiro per la llarga trajectoria que el precedeix: en Jordi Sierra i Fabra.
Em vaig acostar per dir-li si em concedia una entrevista i em va arrencar una rialla (com podeu veure a la imatge) quan em va respondre que després de veure’m amunt i avall fent entrevistes:

—Em pensava que no m’ho demanaries mai!

En Jordi Sierra i Fabra, es un escriptor molt agradable en la conversa i molt proper i divertit que ens regala històries des de fa quaranta cinc anys (tot just ho celebra enguany). Durant l’entrevista em va explicar un munt d’anècdotes de la seva vida, com ara que va començar a llegir de molt petit, i tot i que els inicis van ser complicats perquè no tenia llibres a casa i el seu primer TBO li va durar mesos, als vuit anys es llegia un llibre al dia!

Que a casa seva eren pobres i recollia diaris per vendre’ls al drapaire i comprava llibres de segona mà i com que els que li agradaven Jules Verne i companyia, eren molt cars (valien 3 pessetes) ell havia de llegir llibres molt dolents perquè no li arribava amb els centimets que aconseguia amb les vendes de paper.

Em va explicar que  de petit era tartamut i va pensar que el seu futur seria complicat però amb vuit anys va tenir un accident molt greu en travessar un vidre i com que només li havia quedat la mà dreta lliure va començar a dibuixar i a escriure un conte i va descobrir la màgia de l’escriptura i va decidir que es dedicaria a fer, el que millor sabia fer: escriure!

A la seva Fundació podreu veure mostres del que dibuixava i escrivia de petit…

A l’entrevista ens explica com va començar escrivint música i com va passar d’aquest gènere a la literatura infantil i juvenil.

—No escric per a escoles, faig llibres amb protagonistes joves que és diferent…

La seva bibliografia actualment suma (i els té molt controlats) 469 publicacions, tot i que té un centenar encara guardats al calaix i una trentena de llengües. Diu que ell no fa bestsellers, fa longsellers, perquè ha publicat llibres que es llegeixen i s’han mantingut en una bona posició durant més de vint anys! Una interessantíssima entrevista que no us podeu perdre!!

clicla l’enllaç i escolta l’ENTREVISTA A JORDI SIERRA I FABRA

La seva darrera novel·la Les paraules ferides és per a ell la millor novel·la que ha escrit mai i jo a l’entrevista me la vaig posar com a deures…

Això és el que diu la web de l’editorial Ara Llibres:

El jove Li Huan és un dels nous guardes del camp de presoners. Un recinte esfereïdor on els reclusos, presos polítics contraris al Govern, no poden parlar entre ells, ni tampoc amb els vigilants. En Li Huan no serà un guarda qualsevol, serà el nou censor i haurà de llegir les cartes dels presoners i decidir quines paraules i frases cal prohibir.
Però, no totes les paraules són iguals. Així com l’aigua erosiona la roca, les cartes a la seva estimada d’un dels presoners més veterans fan trontollar les creences més arrelades del jove censor. S’hi parla de poesia, d’amor, de llibertat… N’hi haurà prou d’encertar les paraules per ajudar-lo a obrir els ulls? 

I al final de l’entrevista hi ha una miniexclusiva que, qui sap, si algun dia us podré desvetllar… Si abans l’admirava com a escriptor, ara encara més, ja que em va encantar com a persona!

Bibliografia Jordi Sierra i Fabra

Tot un honor Senyor Sierra i Fabra!!

Bilomba a la vista!!! amb Jordi Fenosa

IMG_4344El Jordi Fenosa de petit volia ser veterinari, però sabeu què? li feia por la sang així que aquella no era una bona tria. Diu que a l’escola que a l’escola, a l’hora del pati, no sortia a jugar i es quedava dibuixant i sempre es  feia una rotllana al seu voltant de nens i nenes que miraven els seus dibuixos i ja va intuir que aquell seria el seu camí… el de la il·lustració!

“Si m’agrada tant dibuixar, perquè no em dedico a dibuixar?”

Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja i també a l’escola de Còmics Joso i si us fixeu bé els seus dibuixos tendeixen a tenir un aire comiquero bastant destacat.

ESCOLTA L’ENTREVISTA AL JORDI FENOSA

Tot i que sempre s’ha dedicat a la il·lustració sempre li ha agradat escriure i després de molt de temps de barrinar sobre una idea va decidir escriure el seu primer llibre:

Bilomba a la vista! publicada per Animallibres.

Una novel·la adreçada a infants a partir de 8-10 anys que narra l’aventura d’un botànic i naturalista, en Bernat Tustat, que decideix partir en un vaixell pirata a la recerca del país dels Bilombos. Un lloc ubicat al mig d’una selva a l’altra banda de l’oceà on hi ha un fruit molt curiós. La Bilomba, un fruit gegant que té gust com de patata amb un pinyol molt gran que amaga un secret d’enamorats… (si el voleu descobrir haureu de llegir el llibre ;–). La Bilomba és l’excusa per explicar aquesta aventura… Somni d’en Bernat Tustat.

Sabeu que el primer títol del llibre era “Pirates i patates”?

IMG_4345Finalment però es va decidir que al títol havien de sortir les bilombes. I tot i que el Jordi no volia que fos una novel·la de pirates, la força que van anar agafant els personatges l’han convertida en una aventura… de pirates! Però una aventura amb tota l’essència del que el Jordi volia explicar. Un viatge a la recerca d’un lloc i un fruit misteriós desconeguda a l’Europa del segle XVIII.

I com diu el Jordi Fenosa…

“La Bilomba és el somni del protagonista de la seva aventura, però és que a la vida, tots busquem la nostra Bilomba”

El Jordi no va arribar sol a l’entrevista… Mireu quin regalàs! ——–>

Fenosa, Jordi. Bilomba a la vista! Barcelona: Animallibres, 2016.

Llegeix un fragment!

 

La cabra que no es estaba: neix Fun readers

Fa un parell de setmanes vaig rebre un mail amb una gran noticia. Neixia una nova editorial!  Fun Readers. I no només això, era una editorial infantil i juvenil que es defineix així:

“Somos un sello editorial joven dirigido al público infantil. Creemos en la diversión como la mejor forma de acercar la literatura a los más pequeños. Por eso, buscamos textos originales y creamos una edición muy cuidada de aquellos libros que nos habría gustado leer cuando éramos pequeños”

978-84-944412-0-2-1-732x1024La meva emoció encara va augmentar més quan vaig veure que l’autor del seu primer llibre era Pablo Albo, un gran “domador de paraules” que vaig descobrir fa un temps a través dels seus còmics terrorífics de Thule, sempre amb aquest punt d’humor que el caracteritzen. A banda de seguir-lo per les xarxes (on sempre em despierta un somriure amb les seves entrades), el vaig entrevistar al programa de ràdio Més content que un gínjol que dirigeixo. Parlar de Pablo amb el Pablo et fa descobrir a un gran contador d’històries i un excepcional fomentador de la lectura.

Amb una presentació que comença així i amb un autor com Pablo Albo com a capità del seu primer vaixell, l’única cosa que set pot passar pel cap és: Tinc ganes de llegir!!

I us he de dir que la lectura ha complert  i superat totes les meves espectatives: La cabra que no estaba és el títol d’aquest primer llibre amb il·lustracions d’en Raul Nieto Guridi, conegut com a Guridi.

Comença un nou dia a la granja amb un gran badall del sol que desperta al gall. El cant del gall desperta una a una, a les cinc gallines que formen dalt d’un pal. L’escataineig de les gallines desperta al porc i el burro en escoltar-lo també es desperta just en el moment que disset ratolins surten del cau seguits d’un divuité que sempre va endarrerit (provocant grans moments).

ratones_Guridi

Aixi, poc a poc tots els animals es despierten, quan de sobte, senten un crit esfereidor: És de la cabra… però: On és la cabra??

A partir d’aquest punt els animals comencen a divagar amb què li deu haver passat a la cabra a través de narracions de cada un dels protagonistes i les seves aventures o situacions viscudes en les que intenten trobar explicacions d’aquest misteri: La no desaparició del burro, la oportunitat perduda del porc, arriba la gata, la aventura de les gallines… Les narracions flueixen una rere l’altra fins arribar a un fantàstic desenllaç que dona explicació als crits de la cabra (ja que després del primer en segueixen alguns més).

Feia temps que no reia tant amb un llibre. Una lectura amena i divertida amb molts diàlegs, carregats de grans dosis d’humor, que la fan molt lleugera.

Pablo Albo fa referència a alguns clàssics com ara Platero i jo de Juan Ramón Jiménez , Els músics de Bremen dels germans Grim i un darrer que no esmentaré per no fer cap spoiler ja que és justament el desenllaç del gran misteri que envolta la narració.

Marcapáginas-resizeLa cabra que no estaba m’ha recordat i aprofito l’entrada per també recomanar-la, una novela on les protagonistes tambés són animals (en aquest cas ovelles) que investiguen un misteri (l’assassinat del seu pastor): Las ovejas de Glenkill de Leonie Swann publicat per Salamandra fa uns anys.
Una altra novel·la amb protagonistes animals, aquesta sense el toc d’humor de les dues anteriors, és (ho he de confessar, el meu llibre preferit i de capçalera i per això no em puc estar de recomanar-lo) La colina de Watership de Richard Adams, aquesta amb uns conills com a protagonistes i una història que molt bé es podria extrapolar a situacions viscudes al món actual.

La cabra que no estaba, és un llibre amb el que passaran una bona estona grans i petits, amb unes il·lustracions senzilles a una sola tinta de traç gruixut, que acompanyen el text sense anar més enllà d’aquesta tasca però complimentant-la en justa mesura.

A més aquest llibre arriba amb contingut extra! Un punt de llibre biodegradable amb llavors de rosella per poder-lo plantar directament i tenir un record molt original…

Si he aconseguit picar la vostra curiositat no dubteu en clicar el següent enllaç on podeu llegir el primer capítol.

Bona lectura! I benvinguts al Vadellibres Fun Readers!

Una de zombis de Patrícia Martín

Novel·la de Patrícia Martín publicada per Estrella Polar

Publicada per Estrella Polar

Les pel·lícules de zombis no m’agraden. En general no m’agraden les pel·lícules de por, sobretot les que et fan ensurts quan menys t’ho esperes i les de zombis són l’exemple perfecte on passa això… Però quan la Patrícia Martín a qui conec fa temps com a editora de Flamboyant, em va dir que havia publicat la seva primera novel·la amb un títol que a priori em va esgarrifar: “Una de zombis” a l’hora que se m’eriçava la pell del clatell, em va picar la curiositat per dos motius: primer per veure com escrivia (sabia que havia guanyat el premi ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil) i segon per què no te res a veure mirar una pel·lícula de zombis que llegir una història de zombis. En un llibre no hi ha ensurts!

Ara he de dir que m’alegro d’haver-ho fet per què la novel·la em va encantar!

La Patrícia tenia un cop amagat i és la màgia que desprèn la seva literatura. El llibre us he de dir que t’atrapa des del minut u ja que la lectura és molt àgil. La història està narrada per la protagonista, una adolescent que està a casa sola… bé, no està sola, està amb l’Atontolinat, que és com ella anomena el seu germà de vuit anys. I tothom sap què és haver de suportar un germà de vuit anys quan tu en tens quinze, no? Doncs això exactament és el que transmet la Patrícia de la mà, en primera persona, de la protagonista.

Els tocs d’humor estan molt bé en una història que tot i ser força dura si et pares a pensar en tot el que passa, i està explicada d’una manera tan distesa que t’oblides d’aquest rerefons. Inclou moments romàntics que emocionen… M’ha agradat també per què és una novel·la que et fa pensar i plantejar-te moltes coses… perquè desprén molta força i energia… Vaja que me la vaig llegir d’una sentada!!!

Com a bibliotecària jo la recomanaria per a nois i noies a partir de 12 anys, i dic “a partir”, perquè no hi ha límit d’edat per gaudir de la lectura!

Misteris… amb solució?

Aquí teniu un llibre que m’ha agradat especialment… es titula: La vela que no se apagaba y otros misterios con solución d’antonio Lozano i il·lustracions d’alba Marina Rivera publicat per A buen paso, una editorial catalana,  fidel al seu nom: caminen a bon ritme i amb passos ferms que es reflecteixen en les seves publicacions, molt especials per un motiu o un altre. A buen paso és una editorial que defensa l’àlbum pel davant d’altres tipologies de publicacions i que treballa amb una qualitat exquisita en els formats i el disseny.

La vela que no se apagaba y otros misterios con solución és una de les seves darreres novetats. Un àlbum il·lustrat que us vull recomanar i que estic segura que us agradarà perquè enganxa des de la primera pàgina. La historia comença amb el plantejament de diferents misteris sense resoldre, misteris als que el lector no els podrà donar cap tipus d’explicació: una exploradora, un submarinista, un paleontòleg, un astronauta… i les seves troballes inexplicables són el fil conductor.

Ni els més grans experts mundials trobaran la solució fins que un matí de juliol, la Recoleta, una nena esquerrana amb un tall a la cella va tenir una intuició: Si la resposta no estava a la realitat potser estava a la fantasia i aquella mateixa nit, no va poder dormir pensant en un pla per resoldre tants misteris… Penseu que ho va aconseguir?

Com que no vull desvetllar res no us explicaré res més, us animo a que el busqueu i el llegiu. I no només us heu de fixar en el text que com a bon àlbum il·lustrat les imatges tenen molt a dir! L’Alba Marina, la il·lustradora, ha fet un treball de collage molt original amb fotografia i diferents textures que enriqueix encara més la història. Genial!

Pluja d’àpats!!

T’imagines un món en el que els aliments ploguéssin del cel? no hi haurien botigues ni mercats on comprar-ne, ni necessitariem cuines per cuinar-los… només un caçapapallones o una galleda ben gran per recollir-los i directament a taula, ni tant sols hauriem de pensar què volem per esmorzar, dinar o sopar, els núvols decidirien per sosaltres…

Ennuvolat amb risc de mangonguilles de Judi Barrett i il·lustracions de Ron Barret publicat per Corimbo és una divertida història en la que un avi explica als seus nets abans d’anar a dormir, la història d’un poble molt especial: Mastegaiempassa, un poble a l’altra banda de l’oceà d’uns trescents habitants. A Mastegaiempassa no hi havia ni una sola botiga de menjar. No en necessitaven. A Mastegaiempassa el temps canviava tres cops al dia: a l’hora d’esmorzar, per dinar i per sopar i els seus habitants estaven acomstumats a mirar sempre la previsió del temps per saber què els tocaria menjar i tothom sortia sempre preparta amb un plat, got, forquilla, cullera, ganivet i tovalló: suc de taronja, ous ferrats, salsitxes de frakfurt, cigrons cuits…

El que no esperava ningú és que de sobte el temps embogís de cop i volta: amb tempestes d’espagueti, espesses boires de verdures o ventades de sal i pebre… Els seus habitants havien de trobar una sol·lució a aquell terrabastall, així que van enganxar dues llesques gegants de pa florit amb mantega de cacauet…

Un conte que va acompanyat d’unes il·lustracions, fetes a ploma i tinta negra, que prenen color en la part més imaginativa de la història, unes il·lustracions que van més enllà del text, amb gran detallisme convidant al lector a entretenir-se en cada una de les planes per descobrir-ne tots els detalls.

Al Carnaval tot s’hi val!

El Carnestoltes no es comença a celebrar en un dia fix del mes de febrer perquè depèn del cicle de la lluna. El Carnestoltes ve just abans de la Quaresma, i la Quaresma comença set setmanes abans de Pasqua, i la Pasqua és el primer diumenge de primavera amb lluna plena… És una mica complicat, oi?

Amb el Carnaval arriben un munt de llibres per triar i remenar amb aquesta tradició com a protagonista… Trobareu  moltes idees per a fer unes disfresses ben divertides amb un maquillatge espectacular i molts contes, tots ells ben divertits. Aquí van unes recomanacions:

  • En Dolcet, el caramel que volia anar a la comparsa de Susana Peix, publicat pel Cep i la Nansa edicions, 2005.

En Dolcet ha sentit parlar de les comparses, sap que és la festa més important per als caramels i per això ha decidit que el proper carnaval hi participarà. Però no tot resulta tan fàcil com es pensava, les seves veïnes, tres petites boletes d’anís li diuen que són molt perilloses…

De la col·lecció Un dia molt especial… de les Tres Bessones Bebès, una novetat d’aquest 2012:

  • El dia de carnestoltes amb dibuixos realitzats a partir dels personatges originals de la Roser Capdevila, publicat per Cromosoma, 2011.

Les Tres Bessones viuen un dia de Carnestoltes d’una manera molt especial: han d’anar a escola disfressades de la professió que volen ser de grans. Voleu saber de què es disfressen? A l’armari dels pares han trobat un munt de coses per aconseguir una bona disfressa… Que divertit!

  • El Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma de Núria Figueras Adell, publicat per la Galera, 2004.

“Vet aquí que en un poble ni gran ni petit ni lleig ni bonic, hi havia dos veïns que es feien la vida impossible. Si un netejava, l’altre embrutava; quan un dormia, l’altre cantava.
I és que aquells dos veïns eren les persones més diferents que hi havia hagut mai sobre la Terra. L’un es deia Carnestoltes i era gras, barroer i pocavergonya. A tothora endrapava com un llop i el que més li agradava d’aquest món era burlar-se de tot i de tothom.”

  • El rei Carnestoltes, recreació d’una festa popular de Núria Font i Àngels Ruiz, publicat per Cruïlla, 2010.

En un país llunyà hi passen moltes desgràcies. Tothom creu que és per culpa del rei, que és un dèspota, i per això decideixen canviar-lo per un de just. A partir de llavors, en aquell país hi regna el benestar. I per celebrar que van fer fora el rei i que així es van acabar tots els mals, cada any fan una festa: la gent es disfressen, i canten i ballen durant una setmana, i es burlen d’un ninot de palla molt lleig vestit de rei, que anomenen “el rei Carnestoltes” i que cremen l’últim dia de la festa en una foguera.

  • Carnaval de Javier Sobrino publicat per La Galera, 2009.

Quan arriba el carnaval, l’Anna se sent incòmoda. Mai no li han agradat ni la gentada ni el soroll. Però aquest cop una cosa canviarà la seva manera de veure el món.

  • Manual de Carnestoltes de Teresa Duran i Irene Bordoy publicat per Barcanova, 2003.

Que no ho sentiu? Sóc el rei
dels folls i dels poca-soltes.
Per això em diuen Carnestoltes
i he vingut a fer la llei
que proclamo amb veu valenta
perquè m’he pres una menta.
Vull que aquesta gentada
sigui ben esbojarrada
i que tothom com cabrits,
faci balls ben divertirs
que engresquin els assenyats
a fer torts i disbarats.
Vestiu amb robes de festa
i adorneu la vostra testa
amb capells i maquillatges
segons manen els usatges.
Sortiu a fora el carrer,
feu el boig, i fareu bé.
Ho mana el rei Carnestoltes,
monarca dels poca-soltes.

Altres contes amb el Carnaval com a protagonista:

  • 3 contes de Carnaval. Prats, Joan de Déu. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2008.Ara ve Carnestoltes. Sabaté i Rodié, Teresa. Barcelona: Salvatella, 1999.
  • El Carnestoltes. Parramón, Josep M. Barcelona: Parramón, 1999.
  • Carnestoltes. Sabaté i Rodié, Teresa. Barcelona: Salvatella, 2011.
  • Carnestoltes. Font, Núria. Barcelona: Cruïlla, 2010.