Tres contes per a la Pau

Tres contes per reflexionar sobre el que va passar ahir als #atemptats #Barcelona i a #Cambrils…

Tres contes per a la Pau que des del Memòria de Peix us vull fer arribar per que llegiu i compartiu amb els més petits de la família…

El mur, de Javier Soriano, il.lustracions de Nathalie Novi i publicat per l’ Editorial Joventut.
Ens narra que durant els mesos de sequera l’aliment curteja a la vall de l’Okavango. Els animals es barallen pel menjar: les girafes mengen l’herba de les zebres i els rinoceronts la dels hipopòtams. Però el pitjor és el que passa entre els elefants…. Des de fa temps, els elefants d’orelles petites i els elefants d’orelles grans es miren els uns als altres d’una manera una mica estranya i inquietant. Els elefants d’orelles petites decideixen construir un mur per a preservar la seva terra i els seus béns. Però aquesta cosntrucció provoca una sèrie de desastres per a la resta d’habitants de la sabana i pels mateixos elefants. Ens trobem davant d’una fàbula sobre els límits de les fornteres i els prejudicis que ajudarà als joves lectos a reflexionar sobre la convivència i la naturalesa intrínseca de l’home.

El deshielo de Riki Blanco és la publicació de A buen paso.
Dos pobles de nom impronunciable enfrontats des de temps  immemoriables. Una nit es conquereixen mútuament. Quan se n’adonen, cada família es queda a viure a la casa més semblant que troben a la seva però al poble del costat. Al mateix temps, els reis negocien dia rera dia sense arribar mai a cap acord. La natura té el seu propi ritme, així com la vida va fluint malgrat que a vegades els homes es quedin estancats en velles rancúnies. El temps passa… i el desgel està arribant.

Escrit per Cristina Bellemo i il.lustrat per Maddalena Gerli, AH Pípala publica Altibajos.
Hi havia una vegada una muntanya i hi havia dos països. Els habitants del país de Dalt res sabien del país de Baix i naturalment els habitants del país de Baix ni tan sols es podien imaginar com vivien els habitants del país de Baix. Els habitants del país de Dalt estaven moltes vegades distrets i en del país de Baix mai ningú s prenia les coses a la lleugera i portaven sempre sota el braçuna agenda on s’apuntavn totes les seves obligacions…

Fins que un dia, potser el 23 de febrer, després d’una tempesta de vent, pluja, neu i confits, moltes coses quedaren del revés!

 

 

Carlota Echevarría: Feria del libro de Madrid 2017

Un ajolote es un anfibio que actualmente se encuentra en peligro crítico de extinción, y Ptolomeo es el nombre del ajolote protagonista del último libro de Carlota Echevarría: Un tritón en la mochila, publicado por el sello Loqueleo de Santillana editorial.

Cuando hablas con Carlota Echevarría enseguida recibes su entusiasmo por estas mascotas y te transmite con sus palabras las ganas de leer su libro. 

ESCUCHA LA ENTREVISTA 

En la contraportada de Un tritón en la mochila se puede leer:

Marcos viaja a Madrid con sus padres y su amigo Teo para asistir a la fiesta de la revista Planeta Tierra. Escondido en un bote de cristal va Ptolomeo, ¡un tritón inmortal! Marcos tiene grandes planes para él y no cesará hasta que todo el mundo conozca la historia de su alucinante mascota.

Feria del libro de Madrid 2017

Un tritón en la mochila descubre al lector la pasión de Carlota Echevarría por los ajolotes a través de uno de los protagonistas, Marcos y también hace una incursión en la civilización egípcia (que tengo que confesar que es mi preferida de la historia) en la que hace referencia sobretodo a la costrucción de las pirámides y las diferentes teorias existentes al respecto.

La lectura me atrapó desde el primer instante (la leí del tirón).

La historia es muy fresca, la tipografía es grande (lo cual ayuda bastante), y Carlota  tiene una manera de redactar que facilita la comprensión lectora. De hecho, si escucháis la entrevista lo entendereis enseguida porque escribe tan claro como se explica.

Así es como describe Marcos un “regalo inesperado”:

Igual que a veces ocurren desgracias, también a veces pasa cosas tan buenas que parecen imposibles.  Y, ni debemos dejar que las desgracias protagonicen nuestras vidas, ni podemos vivir sin hacer nada más que esperar a que ocurra algo bueno.

Las conversaciones de Marcos con su amigo Teo no tienen desperdicio. Forman un tandem fantástico con conversaciones muy divertidas. Como el libro está narrado en primera persona por Marcos, el lector puede leer sus pensamientos y disfrutar de sus respuestas, muchas veces, ingeniosas para salir airoso de situaciones comprometidas.

Como cuando le explica una de sus pesadillas a su amigo Teo y lo justifica diciendo que es por culpa de los telediarios y su madre le dice:

– ¿No será por todas las pelis que ves?
En mi cabeza se encendió la señal de peligro. Aquello se acercaba peligrosamente a la conversación de si veo demasiado la tele.
– Pues si es como en las pelis, no hay problema porque entonces sé que mis pesadillas acabaran bien.

Las ilustraciones de Adolfo Serra acompañan el texto y ponen cara a los personajes que Carlota Echevarría no se entretiene en describir (lo cual agradezco también) yendo directamente a la acción lo qual la hace, como ya he comentado anteriormente, una lectura muy fresca y dinámica.

Un tritón en la mochila es un libro fantástico para trabajar diferentes temas como el del cuidado de una mascota, los ajolotes, especies en vías de extinción, la civilización egipcia y la amistad.

Otros libros publicados de Carlota Echevarría:

En la entrevista Carlota también nos habla de la revista online El templo de las mil puertas (donde nos conocimos virtualmente hace ya diez años). Una revista digital a tener en cuenta si queréis estar al día de lo que se publica, con reseñas y un “recomendador” ¡realmente interesante!

 

Una clau que lliberi el cor de la princesa… La Clau

En Ferran era un serraller, el millor de tota el reialme…

Així comença el meu darrer conte La clau il·lustrat per la Cristina Serrat i publicat per Tramuntana edicions. Un conte que va néixer de la curiositat quan un serraller del segle XXI em va explicar el seu ofici. Em va parlar amb tant d’entusiasme que va despertar la senyora imaginació que viu dins del meu cap i l’engranatge es va posar en marxa…

Aconseguir que una clau obrís fins a vint panys diferents o que cada un dels panys tingués la seva pròpia clau. Crear un mecanisme infranqueable o una clau màgica, única… perfecta per a aquell pany…

La princesa Mina estava malalta, i ningú no sabia què li passava. L’havien visitat tots els metges, mags i remeieres del regne. Fisn i tot bruixes i bruixots! Li havien donat beuratges de tots els colors, pomades per aplicar al darrere de les orelles, banys de gel i essència de roses…
També havien passat princeps, nobles i cavallers per intentar alegrar-la. Però res ni ningú no ho havia aconseguit. La princesa Mina seguia ensopida i trista. Mai no sortia de palau, ni tan sols passejava pels seus jardins.
El Rei desesperat, havia anat a buscar al savi més savi de tots que en veure-la va dir una única frase:

La Princesa té el cor tancat dins d’una gàbia d’or…

Així que el Rei desesperat va anar a buscar al millor serraller del reialme i li va fer un encàrrec impossible. Havia de fer una clau que alliberés la princesa Mina del seu mal abans de la propera lluna plena!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Una història que va néixer des del sentiment i que és un homenatge a totes aquelles princeses i princeps que tenen el cor tancat dins d’una gàbia d’or. Un homenatge per encoratjar-los a buscar la clau que els alliberi del seu mal perquè la tenen molt més a prop del que es pensen…

La clau és un projecte que ha necessitat molt de temps per veure la llum però el resultat és espectacular… i si no, comproveu-ho vosaltres mateixos i mireu aquesta edició de luxe!

Aprofitant la Fira de Bolonia on es va mostrar per primera vegada el conte vaig entrevistar l’editor de Tramuntana ,el meu editor: Enric Pujol que em va parlar de La clau i d’altres projectes d’aquest editorial de Sant Feliu de Guíxols.

ESCOLTA L’ENTREVISTA A ENRIC PUJOL

La clau. Peix, Susana; Serrat, Cristina (il). Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017. ISBN: 9788416578498

La llave. Peix, Susana; Serrat, Cristina (il). Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017. ISBN: 9788416578481

 

 

Rocío Bonilla: Bolonia 2017

Passejant, passejant per la Bologna Children’s Book (micro en mà), em vaig trobar a la Rocio Bonilla. Una amiga amb qui hem compartit grans moments. Ens vam conèixer a la Fira vilanovina Conte va! Va de contes i ens hem anat retrobant en diversos moments… literaris.

La Rocio em va fer un gran regal que no vaig resistir-me a enregistrar en una entrevista, quan em va presentar “en primicia” el seu nou projecte amb Bromera. Una editorial amb la que ha crescut com a il·lustradora de meravellosos llibres.

Cara de pardal va ser el primer que va publicar amb ells com a projecte personal i després li han seguit joies com ara: La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó, Els fantasmes no toquen a la porta o Max i els superherois.

A l’entrevista la Rocio ens presenta el que serà el seu nou projecte personal (en publica només un cada any) i el vaig poder gaudir de primera mà en la seva versió anglesa Let’s play? amb text d’Ian Brenman que es publicarà en català a Bromera

Un àlbum il·lustrat que ens mostra el dualisme entre les màquines de jugar i la màgia desbordant del joc imaginatiu… Un conte que estic convençuda us enamorarà tant o més com la resta de llibres de la Rocio.  L’esperem en candeletes!!

Si teniu ganes d’escoltar l’entrevista, només heu de clicar sobre l’enllaç!

ENTREVISTA ROCIO BONILLA

Juguem??

Jordi Sierra i Fabra: Bolonia 2017

La Bologna Children’s Book Fair de 2017, ha estat la fira de la literatura infantil catalana per excel·lència donat que era la convidada d’honor.

Un dels stands més visitats, m’atreviria a dir que va ser el de Catalunya que es va convertir en un anar i venir, com si d’un formiguer a ple rendiment es tractés, de tots aquells que fan possible que la literatura infantil i juvenil segueixi tan viva i a tant alt nivell: editors, escriptors, il·lustradors, bibliotecaris, llibreters… i una reportera! 😉

ENTREVISTA A JORDI SIERRA I FABRA

En una de les meves passejades amb el micròfon de Canal Blau FM per l’stand em vaig creuar amb la mirada d’un dels escriptors que admiro per la llarga trajectoria que el precedeix: en Jordi Sierra i Fabra.
Em vaig acostar per dir-li si em concedia una entrevista i em va arrencar una rialla (com podeu veure a la imatge) quan em va respondre que després de veure’m amunt i avall fent entrevistes:

—Em pensava que no m’ho demanaries mai!

En Jordi Sierra i Fabra, es un escriptor molt agradable en la conversa i molt proper i divertit que ens regala històries des de fa quaranta cinc anys (tot just ho celebra enguany). Durant l’entrevista em va explicar un munt d’anècdotes de la seva vida, com ara que va començar a llegir de molt petit, i tot i que els inicis van ser complicats perquè no tenia llibres a casa i el seu primer TBO li va durar mesos, als vuit anys es llegia un llibre al dia!

Que a casa seva eren pobres i recollia diaris per vendre’ls al drapaire i comprava llibres de segona mà i com que els que li agradaven Jules Verne i companyia, eren molt cars (valien 3 pessetes) ell havia de llegir llibres molt dolents perquè no li arribava amb els centimets que aconseguia amb les vendes de paper.

Em va explicar que  de petit era tartamut i va pensar que el seu futur seria complicat però amb vuit anys va tenir un accident molt greu en travessar un vidre i com que només li havia quedat la mà dreta lliure va començar a dibuixar i a escriure un conte i va descobrir la màgia de l’escriptura i va decidir que es dedicaria a fer, el que millor sabia fer: escriure!

A la seva Fundació podreu veure mostres del que dibuixava i escrivia de petit…

A l’entrevista ens explica com va començar escrivint música i com va passar d’aquest gènere a la literatura infantil i juvenil.

—No escric per a escoles, faig llibres amb protagonistes joves que és diferent…

La seva bibliografia actualment suma (i els té molt controlats) 469 publicacions, tot i que té un centenar encara guardats al calaix i una trentena de llengües. Diu que ell no fa bestsellers, fa longsellers, perquè ha publicat llibres que es llegeixen i s’han mantingut en una bona posició durant més de vint anys! Una interessantíssima entrevista que no us podeu perdre!!

clicla l’enllaç i escolta l’ENTREVISTA A JORDI SIERRA I FABRA

La seva darrera novel·la Les paraules ferides és per a ell la millor novel·la que ha escrit mai i jo a l’entrevista me la vaig posar com a deures…

Això és el que diu la web de l’editorial Ara Llibres:

El jove Li Huan és un dels nous guardes del camp de presoners. Un recinte esfereïdor on els reclusos, presos polítics contraris al Govern, no poden parlar entre ells, ni tampoc amb els vigilants. En Li Huan no serà un guarda qualsevol, serà el nou censor i haurà de llegir les cartes dels presoners i decidir quines paraules i frases cal prohibir.
Però, no totes les paraules són iguals. Així com l’aigua erosiona la roca, les cartes a la seva estimada d’un dels presoners més veterans fan trontollar les creences més arrelades del jove censor. S’hi parla de poesia, d’amor, de llibertat… N’hi haurà prou d’encertar les paraules per ajudar-lo a obrir els ulls? 

I al final de l’entrevista hi ha una miniexclusiva que, qui sap, si algun dia us podré desvetllar… Si abans l’admirava com a escriptor, ara encara més, ja que em va encantar com a persona!

Bibliografia Jordi Sierra i Fabra

Tot un honor Senyor Sierra i Fabra!!