Ahir vam presentar el conte Saltironets a la biblioteca Armand Cardona. La sala infantil estava plena de gom a gom i l’emoció era visible en les cares de molts dels presents. Aquest conte és el que he escrit des de més endins del meu cor ja que el vaig escriure per a la Judit que va marxar a viure amb les estrelles el passat estiu… El Pau em va demanar que llegis un conte en el seu comiat i no em vaig poder estar d’escriure un conte de com jo sentia que ella era: una Saltironets de somriure encisador que et maravellava amb la seva imaginació.

Així és com va néixer la Saltironets i ahir en vam poder gaudir tots plegats. Amb la familia i els amics.

Vaig poder conéixer el Jordi Sunyer l’il·lustrador del conte (que ja començava a pensar que era l’home invisible) i després uns parlaments amb la Cesca al capdavant i contenint l’emoció vaig poder explicar el conte:

La Saltironets era una nena que somiava arribar fins a al Lluna per regalar-li els seus contes. Estava convençuda que si saltava prou amunt aconseguiria arribar-hi i per això, anava saltironejant a tot arreu…

Així comença la història de la Saltironets, una nena alegre, carregada d’imaginació i de somriure encisador que un dia tot saltironejant va aconseguir tocar un núvol… i va arribar fins a la casa de la Lluna!

Moltes gràcies a tots els que vau venir i a tots aquells que tot i no venir tenieu el vostre pensament amb nosaltres…