El Carnestoltes no es comença a celebrar en un dia fix del mes de febrer perquè depèn del cicle de la lluna. El Carnestoltes ve just abans de la Quaresma, i la Quaresma comença set setmanes abans de Pasqua, i la Pasqua és el primer diumenge de primavera amb lluna plena… És una mica complicat, oi?

Amb el Carnaval arriben un munt de llibres per triar i remenar amb aquesta tradició com a protagonista… Trobareu  moltes idees per a fer unes disfresses ben divertides amb un maquillatge espectacular i molts contes, tots ells ben divertits. Aquí van unes recomanacions:

• En Dolcet, el caramel que volia anar a la comparsa de Susana Peix, publicat pel Cep i la Nansa edicions, 2005.

En Dolcet ha sentit parlar de les comparses, sap que és la festa més important per als caramels i per això ha decidit que el proper carnaval hi participarà. Però no tot resulta tan fàcil com es pensava, les seves veïnes, tres petites boletes d’anís li diuen que són molt perilloses…

De la col·lecció Un dia molt especial… de les Tres Bessones Bebès, una novetat d’aquest 2012:

• El dia de carnestoltes amb dibuixos realitzats a partir dels personatges originals de la Roser Capdevila, publicat per Cromosoma, 2011.

Les Tres Bessones viuen un dia de Carnestoltes d’una manera molt especial: han d’anar a escola disfressades de la professió que volen ser de grans. Voleu saber de què es disfressen? A l’armari dels pares han trobat un munt de coses per aconseguir una bona disfressa… Que divertit!

• El Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma de Núria Figueras Adell, publicat per la Galera, 2004.

«Vet aquí que en un poble ni gran ni petit ni lleig ni bonic, hi havia dos veïns que es feien la vida impossible. Si un netejava, l’altre embrutava; quan un dormia, l’altre cantava.
I és que aquells dos veïns eren les persones més diferents que hi havia hagut mai sobre la Terra. L’un es deia Carnestoltes i era gras, barroer i pocavergonya. A tothora endrapava com un llop i el que més li agradava d’aquest món era burlar-se de tot i de tothom.»

• El rei Carnestoltes, recreació d’una festa popular de Núria Font i Àngels Ruiz, publicat per Cruïlla, 2010.

En un país llunyà hi passen moltes desgràcies. Tothom creu que és per culpa del rei, que és un dèspota, i per això decideixen canviar-lo per un de just. A partir de llavors, en aquell país hi regna el benestar. I per celebrar que van fer fora el rei i que així es van acabar tots els mals, cada any fan una festa: la gent es disfressen, i canten i ballen durant una setmana, i es burlen d’un ninot de palla molt lleig vestit de rei, que anomenen «el rei Carnestoltes» i que cremen l’últim dia de la festa en una foguera.

• Carnaval de Javier Sobrino publicat per La Galera, 2009.

Quan arriba el carnaval, l’Anna se sent incòmoda. Mai no li han agradat ni la gentada ni el soroll. Però aquest cop una cosa canviarà la seva manera de veure el món.

• Manual de Carnestoltes de Teresa Duran i Irene Bordoy publicat per Barcanova, 2003.

Que no ho sentiu? Sóc el rei
dels folls i dels poca-soltes.
Per això em diuen Carnestoltes
i he vingut a fer la llei
que proclamo amb veu valenta
perquè m’he pres una menta.
Vull que aquesta gentada
sigui ben esbojarrada
i que tothom com cabrits,
faci balls ben divertirs
que engresquin els assenyats
a fer torts i disbarats.
Vestiu amb robes de festa
i adorneu la vostra testa
amb capells i maquillatges
segons manen els usatges.
Sortiu a fora el carrer,
feu el boig, i fareu bé.
Ho mana el rei Carnestoltes,
monarca dels poca-soltes.

Altres contes amb el Carnaval com a protagonista:

• 3 contes de Carnaval. Prats, Joan de Déu. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2008.Ara ve Carnestoltes. Sabaté i Rodié, Teresa. Barcelona: Salvatella, 1999.

• El Carnestoltes. Parramón, Josep M. Barcelona: Parramón, 1999.

• Carnestoltes. Sabaté i Rodié, Teresa. Barcelona: Salvatella, 2011.

• Carnestoltes. Font, Núria. Barcelona: Cruïlla, 2010.