Etiqueta: Tramuntana

Va d’ulleres, d’ulleres de veure-hi!

dibuixSi us hi fixeu bé ara la majoria de nens i nenes o bé porten ulleres, o «ferros» a les dents, plantilles… Una cosa que quan nosaltres érem petits era com una novetat i moltes vegades un problema per als pares i mares perquè ningú no volia portar-ne i que encara deixa veure algun que altre adult amb les dents una mica tortes. Ara sembla que és com una necessitat d’aconseguir que els nostres fills i filles siguin perfectes!

Bromes a part, el que és cert és que en el món dels contes també poden trobar contes que hi parlen. A punt de publicar-se i com a primícia, avui us presento un conte que ben aviat trobareu a les llibreries.

Veig, veig de Pimm van Hest i il·lustracions de Nynke Talsma publicat per Tramuntana.

Un conte que publiquen en català i castellà a l’hora i que en molt poquets dies ja podreu comprar. En aquesta història, el protagonista és un nen, l’Eduard, que va a l’oculista i li diu que ha de portar ulleres.

«…Necessites ulleres! -li diu el metge. L’eduard s’encongeix. No vol portar ulleres!…»

Però aleshores, quan l’Eduard va amb els seus pares a l’òptica, la noia que els aten li diu un petit secret:

«… amb les ulleres, podràs veure coses que les altres persones no poden veure…»

Així és com l’Eduard descobreix una nova manera de veure les coses. Al conte juga amb els seus pares a un joc que segur que coneixeu molt bé i que dona nom, és a dir títol al conte Veig, veig!

Un conte divertit que pot anar molt bé per a desengoixar els nens i nenes que han de portar ulleres (tot i que ara crec que això ja no cal doncs la majoria volen portar-ne).

Aprofitant la presentació d’aquest conte, us en parlaré d’un altre sobre la mateixa temàtica: 

Les ulleres de veure-hi de Margarita del Mazo i il·lustracions de Guridi publicat per La Fragatina.

En aquest conte el protagonista també és un nen, en Carlitos. Un nen menudet que desitja que la Inés, una noia de la classe el vegi, es fixi en ell i fa tot el possible per aconseguir-ho, però no hi ha manera, ella sempre passa de llarg i ni se’n adonar que és allà. Fins i tot el dia que anuncia que li posaran ulleres de veure!

Al final del conte, el Carlitos serà qui se’n adonarà que el que necessitava unes bones ulleres de veure, és ell! Voleu saber perquè? Doncs llegiu el conte!

I si us agrada el protagonista heu de saber que de la mateixa autora i editorial teniu un altre conte molt divertit: Carlitos super M, un conte on també apareixen unes ulleres de veure, és clar!

Novetats… Tramuntana editorial

El final d’any sempre ve carregat de novetats editorials. Fa poc van caure a les meves mans els darrers títols publicats per Tramuntana. D’un d’ells ja vaig fer una entrada al blog: Apropa’t, i avui us en presento dos títols més.

Vermell: o perquè el bulling no és cap broma de Jan De Kinder.

És poca cosa. És tan petit que no ho veu ningú. Només ho veig jo. Assenyalo les galtes d’en Tomàs.

– T’estàs posant vermell…

Pico l’ullet a en Pol. En Pol somriu a la Berta. La Laia es posa a cridar. Xiuxiuegem entre nosaltres que les galtes d’en Tomàs ja estan ben acolorides. Del color del tomàquet, passant pel pebrot fins al vermell cirera…

-Deixeu-me en pau -sospira en Tomàs.

Però nosaltres som imparables…

Vermell ens explica el que passa en una escola qualsevol a l’hora del pati. Com tot comença amb la vermellor de les galtes d’en Tomàs. Una situació que moltes vegades comença com un joc i acaba amb l’assetjament a un company o companya.

Vermell ens explica els sentiments que es desperten en una nena davant el maltracte, la por a enfrontar-se als altres i com entre tots es pot aturar l’assetjament…

El joc de colors de les il·lustracions i fins i tot de la tipografia forma part de la narració de manera excel·lent. Un bon llibre per treballar aquesta problemàtica des de les aules…

LA NEU KAORI TAJIMAL’altra novetat que avui us presento és: La neu de la il·lustradora Kaori Tajima que en aquest títol també és l’autora del text.

Flocs de neu giravolten, lleugers… rodons… blancs… freds…

Ielt petit conillet va fent tombs pel bosc i veu com la resta d’animals entren als seus caus, refugis o llorigueres. I ell? que fa enmig de la gran catifa de neu?

Un conte per als més menuts de la família d’aquests repetitius i amb tonada que tant els agraden. Un conte per donar la benvinguda a l’hivern i dir adéu a tots els animalons que marxen a dormir fins a la primavera.

Les il·lustracions combinen el vermell de les fulles de la tardor que poc a poc es van cobrint del blanc dels flocs de neu fins a transformar-se en una gran taca blanca com el conillet protagonista.

Dues propostes de Tramuntana per a aquest hivern!

BONA LECTURA!

 

Apropa’t… Tinc dues boques a les mans

apropa't_TramuntanaA la Fira Liber ja el vaig veure: Apropa’t

Ens vam tornar a trobar a la 2a Fira del conte de Tordera: Apropa’t

I ara jo, us l’apropo en primícia per què no serà a les llibreries fins el 24 de novembre…

Apropa’t una aposta de l’editorial Tramuntana amb text de Patricia Arredondo i il·lustracions de Miguel Zamora, és un llibre que m’ha tocat l’ànima. Perquè tracta el tema de la sordesa i la relació amb persones sordes d’una manera delicada i amb molta sensibilitat.

Apropa’t és un conte amb el que els més petits de la casa s’aproparan, com el seu títol indica, al món de la discapacitat…

Tinc dues boques a les mans… si les obro, i les moc d’un costat a l’altre, estic dient «hola».
Si d’una d’elles alço el dit índex, estic dient «allà» i «jo».
La Lulú em va demanar que parlés amb en Mateu. Jo vaig córrer i el vaig cridar però ell no em va fer cas.
Vaig dir a la Lulú que en Mateu no em sentia. 
– T’hi has apropat, l’has tocat? Has d’apropar-t’hi perquè et senti…

L’Elisa, descobreix que per a comunicar-se amb en Mateu, s’ha d’apropar, ell escolta amb els ulls i parla amb les mans. En Mateu te la boca a les mans i les oïdes als ulls…

Un conte per apropar els infants al mon de les persones sordes, per entendre com es comuniquen i com ens podem comunicar amb ells resolt d’una manera molt bonica a través del text i d’unes il·lustracions fantàstiques, de colors suaus carregades de simbolisme que desprenen molt de sentiment…

Arriba Sant Jordi!

La Diada més important per a la Literatura Infantil i Juvenil i per a la Literatura en general és a punt d’arribar… I amb ella un munt de novetats editorials que treuen el nas a les prestatgeries de les llibreries desitjant ser les escollides pels lectors. Des del Va de llibres vull fer esment d’aquells llibres que més m’han agradat entre tot el que es publica. Avui n’he triat quatre que espero seran del vostre interès:

la_tarta_dehadas
La tarta de hadas

Trobar un nou títol del Michaël Escoffier és sinònim de «somriure» i per què no «rialla» assegurada!

I és que aquest autor te la capacitat de donar sempre a les seves lectures un bon toc d’humor. Després de títols com La veueta, A todos los monstruos les da miedo la oscuridad, o  La formigueta que volia moure les muntanyes arriba La tarta de hadas també, com la resta, publicat per Kókinos.

El petit gripau està impacient davant del pastís de fades que li ha preparat el seu pare. No serà un pastís de llimacs? li pregunta esperant l’àpat de sempre. El pare inventa tot un seguit d’arguments increïbles per intentar convèncer el petit. Fins i hi tot diu que ells no són gripaus,  són dracs! i que ell sap volar…

Un conte  publicat en lletra de pal que animarà als més àvids aprenents a desxifrar el codi lector i viure així una divertida aventura de caire alimentari. Les il·lustracions de la Kris Di Giacomo, que sembla el tandem perfecte per a Kókinos, ens mostren uns personatges dibuixats i acolorits a llapis que un cop retallats, juguen en la composició amb diferents textures i imatges.

L’autor, com ja ens te acostumats, ens sorprèn de nou amb un final inesperat!

el veí llegeix un llibre
El veí llegeix un llibre

El veí llegeix un llibre de Koen Van Biesen publicat per Tramuntana ja fa uns mesos que està publicat (novembre 2013), però donat que ha caigut a les meves mans fa relativament poc temps no vull deixar d’esmentar-lo.

Els llibres que parlen de llibres i de lectura són la meva debilitat (entre moltes) i aquest és un d’aquells llibres que tenen aquest toc de màgia que fa que t’agradin. També com l’anterior juga amb el sentit de l’humor i això sempre ajuda! (una altra de les meves debilitats) així que

«lectura i humor» = «segur que l’encerto!»

El protagonistes d’aquest conte són uns veïns. Per una banda, un senyor que llegeix un llibre (o més aviat ho intenta) i per l’altra una nena que sembla entestada a que no ho aconsegueixi:

«Sssst Silenci. El veí llegeix. El veí llegeix un llibre»
«BOING BOING. La nena juga. La nena juga a pilota»
«POM POM. El veí pica a la porta»
«Sssst Silenci. El veí llegeix. El veí llegeix un llibre»
«LA LA LA. La nena canta. La nena canta una cançó»

Ja veieu per on va la història, no? El que sí que haureu de fer és buscar el llibre si voleu saber si finalment el veí aconsegueix llegir el llibre o no.

L’autor troba una molt bona solució al problema veïnal! Per a les il·lustracions, del mateix autor, utilitza diferents tècniques que combina en la composició: traç, textures, fotografia i color sobre un fons blanc. Unes il·lustracions que li donen la categoria d’àlbum amb un munt de detalls que us entretindran una bona estona…

El Barret Original i la Ciutat Grisa

Un altre conte amb toc d’humor (realment es nota que és una de les meves debilitats a l’hora de triar llibres), és una de les novetats de l’editorial Animallibres: El Barret Original i la Ciutat Grisa de David Granados Niubó en aquest cas també com a autor i il·lustrador.
Al fullejar el conte i sense tenir present el nom de l’autor em pensava que es tractava d’una traducció francesa (quan el veieu us adonareu del perquè) però no, el nom de l’autor és bastant evident que no ho és i Google m’ho va acabar de confirmar. És català! Així que suposo que el tema dels colors  deu de ser pura coincidència… O no? Perquè hi ha alguns detalls en les il·lustracions que ens recorden el país veí… Potser l’autor ens pot treure de dubtes!

La història es desenvolupa a una ciutat com el títol indica de color gris. No només ho són els edificis si no la gent que hi viu… Tot és gris fins que un dia el senyor Joliu, un home molt pressumit, decideix canviar la grisor per color per tal de que les «senyores» es fixin en ell.

«Va passar el matí al parc, però cap dona se’l va mirar» Què és el que deu de passar?

Si només llegiu el conte no sortireu de dubtes ja que estem al davant d’un àlbum on com ja sabeu, les il·lustracions juguen un paper molt important!

A més del punt d’àlbum, el David aconsegueix aquest toc d’humor que us he comentat al principi i com a resultat un fantàstic conte per despertar un somriure als infants i un final ben original!

El sabre de Serapió

Per acabar les recomanacions un llibre que encara no he llegit, però que recomano perquè estava esperant amb moltes ganes que el publiquessin: El sabre de serapió de Josep Lluís Badal publicat per La Galera. De la primera part d’aquesta nova saga de pirates vaig fer una ressenya a la revista Núvol, el digital de culturaUn llibre amb el que Badal va guanyar el premi Folch i Torres.

Aquesta segona aventura segur que més d’un l’estàveu esperant com jo, així que aquí deixo la sinopsis i quan el llegeixi ja faré una ressenya com cal!

En Jan es troba sol i perdut enmig de la immensitat del mar. Navega sobre una barqueta i el ronda un tauró amb dues cues. No li queda menjar ni aigua. Ha fugit del vaixell, de l»Estrella del mar», ha fugit del seu pare, en Tros de Sabre. Tot de perills envolten el noi, ara que tot just havia trobat la felicitat després d’anys de viure sol amb la mare. I com és, que es troba així, al caire de la mort? Ara fa uns dies tot era normal: anava a escola, enyorava un pare real i acabava de conèixer un nen molt especial, l’Àuton. I en Jan desitjava aventures, però la vida no és com una pel·lícula.

BONA LECTURA!