Només vull ser jo mateix: secrets de família en la recerca de la pròpia indentitat

Només vull ser jo mateix, de Rodolfo del Hoyo publicat per Animallibres, 2021

Poc a poc la família i els referents d’en Pau, el nostre protagonista, es van diluint per circumstàncies poc afortunades i ara es troba pràcticament sol. Li cal afrontar la vida i seguir endavant encara que estigui mig perdut i sigui dur.

“El pare és mort. L’avi és mort. La mare, lluny, molt lluny. Els records dels pares són una ombra. La meva vida és un vaixell a la deriva. Al meu cap tot són preguntes sense resposta. Ni tan sols sé per què he vingut en aquest racó de la ciutat ple d’edificis buits. Buits o en reïnes, com la meva ànima. Els edificis abandonats i jo som una mateixa cosa que es va desfent lentament. No arribaré al final del camí perquè no quedarà res de mi. El camí anirà omplint-se de la meva destrucció.”

Però de cop i volta tot encara trontolla més, fins a extrems impensables i serà necessari descobrir molts secrets i anar encaixant peces per entendre qui és ell en realitat. Per poder seguir endavant cal capbussar-se en el passat, un passat ocult, miserable i trist, amb una doble moral que trenca vides, que el farà saber de la persecució de de l’homosexualitat i de les xarxes d’adopció il·legal durant el franquisme.

“-Em van dir que el meu fill havia nascut mort, però jo el vaig sentir plorar. Vaig reclamar-lo per enterrar-lo, però no me’l van voler donar. El meu fill va néixer viu. El vaig sentir plorar. No oblidaré mai com plorava.”

Aquest relat ple d’angoixa, i com aquest molts d’altres, busca encara avui la resposta i la veritat de tot el que va passar i troba recolzament en organitzacions com ara l’Observatori de Desaparicions Forçades de Menors.

I enmig de tota la trama, les referències constants als llibres i a la literatura de J.V. Foix, Stefan Zweig, Joan Vinyoli, Josep Maria de Sagarra, Josep-Francesc Delgado, Vicent Alonso i la veu punyent de Chavela Vargas.

La novel.la de Rodolfo del Hoyo, amb un ritme trepidant, ens parla de la recerca de la pròpia identitat, la justícia, la tolerància i la valentia, i està inspirada en un cas real.

Una ressenya de Montse López per al @memodepeix

 Fa un temps ens va visitar al programa de ràdio, a l’entrevista ens va explicar que de petit no li explicaven contes, però que els escoltava per la ràdio i que a casa seva només havia un llibre que va llegir dues vegades: Don Quijote de la Mancha.

Llegia molts contes i poemes del llibre de text de l’escola i es quedava meravellat amb aquelles històries, tant, que s’inventarva nous finals i quan sortia a jugar al carrer i els amics explicaven que havien vist a la tele, com que ell no en tenia, el que feia era explicar els contes de la ràdio amb els finals diferents. Això li va fer pensar que potser podia inventar els seus propis relats…

Rodolfo del Hoyo

Al darrer Memòria de Peix vam tenir com a convidat a l’escriptor Rodolfo del Hoyo per parlar de les seves darreres novetats editorials. El Rodolfo és nascut a Barcelona i ha viscut durant tota la vida a Santa Coloma de Gramanet on ha desenvolupat la seva part literària combinada amb la seva tasca de tècnic de Cultura a l’Ajuntament.

A l’entrevista ens confesa que de petit no li explicaven contes, però que els escoltava per la ràdio i que a casa seva només havia un llibre que va llegir dues vegades: Don Quijote de la Mancha.

Llegia molts contes i poemes del llibre de text de l’escola i es quedava meravellat amb aquelles històries, tant, que s’inventarva nous finals i quan sortia a jugar al carrer i els amics explicaven que havien vist a la tele, com que ell no en tenia, el que feia era explicar els contes de la ràdio amb els finals diferents. Això li va fer pensar que potser podia inventar els seus propis relats…

Si voleu saber com va publicar el seu primer llibre i com va iniciar la seva carrera com a excriptor ho podeu fer al podcast de Canal Blau FM:

ESCOLTA L’ENTREVISTA A RODOLFO DEL HOYO

Durant la xerrada ens parla dels seus darrers llibres publicats:

La Lea i el Cargol amb il·lustracions de Marta Montañá publicat per Baula:

La Lea es gronxa a la plaça.
Cap amunt.
Cap avall.
Cap amunt.
Cap avall.
Comença a ploure, i les gotes de pluja
porten una màgina especial.
De sobte, un cargol somriu
i la Lea queda encantada.

Quin niu més bonic il·lustrat per Blanca Bk publicat per Barcanova:

El Becpetit és un pardal que té el niu en unes golfes plenes de joguines, gronxadors i dibuixos que ha anat portant la Núria, la nena que viu en aquella casa. Un dia, però, quan torna de volar, troba que la casa i el niu han desaparegut. El Becpetit viurà unes quantes aventures abans de la sorpresa final.

El bosc dels somnis perduts amb il·lustracions de Montse Tobella, publicat a Animallibres:

Els nyitus són uns follets tan petits com un gra de sorra que es passen el dia dormint. Al capvespre van a escoltar la senyora Son i aquesta els explica històries de tota mena. Després, entren a les cases per les xemeneies o pels forats dels panys, es fiquen a les orelles de la gent i, des de ben endins, els fan dormir i somiar…

El sembrador d’estrelles il·lustrat per Laura Borràs publicat per Mosaics llibres:

Heu tingut mai un desig molt fort, molt fort? Un desig d’alguna cosa que sembla impossible? Un desig que no us deixa pensar en res més? Doncs, a en Tià li passa això. En Tià és un nen que deixa de parlar arran de la mort del seu pare, emmalalteix i sembla que el pou de tristesa en el què ha caigut no tingui fi. Fins que un dia una merla li deixa una llavor a la mà perquè la planti: quan la llavor floreixi, el desig que demani es farà realitat. L’amor, l’amistat i l’acte d’escriure és el que ajuda en Tià a madurar, superar el dol i continuar endavant.

 

Laura Borràs

La Laura Borràs Dalmau, il·lustradora d’un munt de llibres ha estat la convidada aquesta setmana al nostre programa. Una de les seves darreres novetats que vam presentar fa unes setmanes al Memôria de Peix va rebre una Menció d’Honor, Categoría New Horizons, Bologna Children’s Book Fair 2017: El camí de Marwan publicat per Amanuta en una primera edició en castellà i en català per El cep i la nansa edicions.

Laura Borràs + Susana Peix + Memòria de Peix

D’aquest llibre i de les seves novetats per a aquest Sant Jordi 2018 vam parlar amb la Laura:

ESCOLTA L’ENTREVISTA A LA LAURA BORRÀS

El sembrador d’estrelles amb text del Rodolfo del Hoyo publicat per Mosaics del que podem llegir a la contra:

Heu tingut mai un desig molt fort, molt fort? Un desig d’alguna cosa que sembla impossible? Un desig que no us deixa pensar en res més? Doncs, a en Tià li passa això. En Tià és un nen que deixa de parlar arran de la mort del seu pare, emmalalteix i sembla que el pou de tristesa en el què ha caigut no tingui fi. Fins que un dia una merla li deixa una llavor a la mà perquè la planti: quan la llavor floreixi, el desig que demani es farà realitat. L’amor, l’amistat i l’acte d’escriure és el que ajuda en Tià a madurar, superar el dol i continuar endavant. El sembrador d’estrelles és un cant a la vida, a l’esperança i a la superació individual i col·lectiva.

I el recentment publicat:
El poema de la rosa als llavis de Joan Salvat Papasseit publicat per Angle, que com ella mateixa explica:

“…és un repte, perquè és un text fort i autèntic. Parla de l’amor i del sexe com a experiència vital de descoberta, i parla de la indústria, dels trens i les agulles que ens impedeixen estar amb la persona estimada (o fer allò que volem, sigui el que sigui). Té un rerefons de crítica social no tan obvi aparentment. L’editorial Angle em va donar l’oportunitat d’entrar en el món de Papasseit i aviat veurem el llibre a la venda en una edició molt acurada. M’hagués agradat poder fer més, com sempre, per acostar-me millor a un text gran. La Laura ha mamat l’art des de que va néixer, des de ben petita li agradava dibuixar i sentir les històries que li explicava la seva besàvia. Algunes d’elles inventades…”