Comencem temporada!

Tret de sortida al primer programa del Memôria de Peix! Arribem amb moltíssima energia i ganes de fer moltíssimes coses

ESCOLTA EL PROGRAMA CLICANT A L’ENLLAÇ

Primera temporada del renovat programa de ràdio (abans Més content que un gínjol). La Meritxell Almirall, psicóloga del Centre Psicològic i Maternal, Som pares, ens ha acompanyat avui per parlar (com no podia ser d’una altra manera) de l’entrada a l’escola.

Tenim nova sintonia del grup musical El pot petit a qui també agraïm que ens hagin passat les bases musicals per muntar les caretes del Memôria de Peix!!

Hem presentat un munt de novetats gentilesa de les editorials que les publiquen i que fan possible el nostre programa. Aquesta setmana presentem novetats de: Corimbo, Maeva Young, Joventut, Animallibres, Cruïlla, Loqueleo, La Galera i Estrella Polar.

Aquestes són les novetats editorials que hem presentat al programa i que podeu escoltar si clicleu l’enllaç. Amb la Meritxell les hem comentat totes!

El primer dia d’una escola de Adam Rex i il·lustracions Christian Robinson publicat per Corimbo.

Un conte que explica com el seu títol indica com és el primer dia en una escola, però des del punt de vista de l’escola, de l’edifici. Al principi ella no sap que és una escola i s’espanta una mica al saber que s’omplirà d’infants: Nens? pregunta l’escola

“…De tota mena. Vindràn a jugar i aprendre. Jo vindré quan s’hagi acabat l’escola. Però no t’amoïnis, ja veuràs que els nens t’agradaran molt…”

Aquest conte està publicat també en castellà El primer dia de un colegio.

Buenas noches luna de Margaret Wise Brown i il·lustracions de Clemnet Hurd publicat per Corimbo.

Ens presenta un conte adreçat als més menuts amb pàgines de cartró i mida petita amb un text rimat. Un clàsssic de la literatura infantil ideal per compartir la lectura abans d’anar a dormir.

“…En la habitación verde y tranquila había un teléfono, un globo rojo en una esquina y un cuadro de una vaca que salt una luna fina y otro con tres osos en sus sillas, perezosos…”

Seguim amb un atre títol amb pàgines de cartró que ja sabeu que són ideals per als més petits per afavorir la psicomotricitat fina a l’hora que el poden manipular sense por que estripin una pàgina o que es tallin amb la pàgina de paper quan és tan fina:

El meu dia d’Aleksandra Mizielinska i Daniel Mizielinski publicat per Maeva Young.

Es tracta d’un diccionari visual il·lustrat presentat en lletra de pal. Un llibre per apropar l’entorn més proper als més menuts amb els que poden practicar la lectura els desxifradors del codi lector.

Conté més de dues-centes paraules il·lustrades que expliquen un dia de la vida d’un nen.
Des del matí fins a la nit.
Des del coixí sota el cap fins a la lluna a la finestra.
Des del moment de despertar-se fins al de quedar-se adormit.

T’estimo (quasi sempre) d’Anna LLenas publicat per Estrella Polar.
Un pop-up que neix del conte publicat anteriorment per l’Anna en format àlbum. Un llibre en tres dimensions com tots els pop-up que no només creix amunt si no que obre les planes gairebé en totes direccions on els infants poder reviure la història del Lolo, el cuc de bola i la Rita, la cuca de llum. Uns amics inseparables que són ben diferents l’un de l’altre i que ens ensenya que dins el joc de l’amistat també hi ha de cabre les diferències i les reconciliacions!

Ara em dic Joana de Jessica Walton i il·lustracions de Dougal MacPherson publicat per Animallibres.

Aquest conte tracta un tema que ens podem trobar entre els infants des de petits. El fet de no sentir-se identificat amb la seva sexualitat i la necessitat d’expressar-ho i de viure-ho amb naturalitat. L’osset protagonista d’aquest conte, en Joan, està trist i el seu amic Martí no sap què li passa fins que descobreix el que diu el títol… En Joan ara es vol dir Joana.

La Meritxell Almirall ens parla al programa sobre com hem d’actuar al davant d’una situació de conflicte i de com hem de treballar la diferència per viure-la amb normalitat… la clau és “tallar de rel la burla en vers els altres” començant des de la família.

L’Abella i jo d’Alison Jay publicat per Jovetut.

Ens explica la historia, en un format que combina l’àlbum amb el format còmic, d’una nena que entra una abella per la finestra i la seva primera es matar-la però quan la caça amb un got i s’hi fixa la veu trista i se’n penedeix i el que fa es cuidar-la.
A partir d’aquí neix una gran amistat entre elles i ens planteja el tema de la empatia, donar oportunitats als altres i no jutjar a primera vista.

Al final del llibre, com a valor afegit hi ha una mica d’informació sobre les abelles.

Ara ja per més grans. Un llibre d’activitats:

El diari de l’Ottolina i l’Ada Goth de Chris Riddell publicat per Cruïlla.

Un diari ximple i esbojarrat per fer activitats cada dia de l’any.
Un diari ple d’humor i imaginació perquè el lector pugui entrar al món de l’Ottolina i l’Ada Goth i cada dia de l’any fer-hi una activitat: escriure, dibuixar, pintar, inventar…

Una altra manera de descobrir a la protagonista de les novel·les del Chris Riddell.

Si us agraden els llibres en format teatre aquí teniu una de les darreres novetats de Loqueleo:

Salvemos al elefante d’Ana Merino i il·lustracions de Flavia Zorrilla.

Els humans han arribat a la Selva i volen caçar l’elefant sagrat. Tots els animals s’uniran i es posaran d’acord per a tractar de vèner a aquest enemic que només pensa en el seu propi benefici.
El format teatral permet fer una lectura compartida a l’aula a banda de poder representar una divertida obra teatral.

A la selva han llegado los humanos para cazar al elefante sagrado. Todos los animales unirán sus fuerzas y se pondrán de acuerdo para tratar de vencer a ese despiadado enemigo, que solo piensa en su propio beneficio.

I finalitzem amb:

El llibre perdut d’Edward Berry publicat per La Galera, amb el primer títol de la col·lecció: El conte més meravellós.

Dos successos misteriosos en el món dels llibres: durant el llançament d’una obra nova -de la qual només es sap que el crític Leo Gutenberg l’ha qualificat com «el conte més meravellós que s’ha escrit mai»-, totes les còpies es queden en blanc, sense text ni il·lustracions. Al dia següent, dos germans, l’Alba i el Guillem, durant la lectura de Peter Pan, llegeixen com el capità Garfi treu… una pistola làser! Què està passant? Quina relació pot haver entre els dos fets, un llibre nou que desapareix i un clàssic amb escenes noves i estranyes que mai no havia tingut? L’Alba i el Guillem es veuen embolicats en una gran intriga que va molt més enllà del que ningú no pot imaginar-se. 

Això és tot aquesta setmana! La setmana vinent tornem amb un altre programa i moltes novetats editorials per omplir les vostres vides de bones lectures i de contes meravellosos…

¡Calla, Candida, calla!

¿Sabes esos libros que cuando los empiezas y con tan solo leer un par de páginas intuyes que te atrapará?

¡Calla, Cándida, calla! de Maite Carranza publicado por Loqueleo es uno de ellos.
Una lectura refrescante dirigida a adolescentes y a todos aquellos que alguna vez lo hayais sido.

Maite Carranza consigue transportarte a los veranos de antaño y a los que se viven en los pueblos en la actualidad.
Escrito en primera persona, desde el punto de vista de una adolescente que no quiere ir a pasar las vacaciones con la abuela. Cándida, la protagonista, está convencida de que van a ser de lo más aburridas, pero tu como lector/a desde el principio intuyes que va a ser el verano de su vida.

¡Calla, Cándida, calla! Es una frase que se repite constantemente en la vida de Cándida, que como toda adolescente, cree que todo el mundo está en su contra. Desafiante y aunque algo tímida construye la historia a través de sus pensamientos…

Una novela costumbrista que nos habla de la vida, de sensaciones, secretos, mentiras, emociones y sentimientos de adolescentes aliñada con un toque de humor (que a mi personalmente me encanta).
Quien no ha conocido a uno de esos amores de verano «sumer love» que siempre quedaran en la retina y que recoje muy bien una frase extraída del libro:

“… la invadía una felicidad que siempre asociaría al verano, a la uva y a las fiestas mayores…”

La lectura de ¡Calla, Cándida, calla! te deja un buen sabor de boca. Te mantiene con una sonrisa perenne que a mi personalmente (como dice la frase que os he compartido) me ha hecho segregar endorfinas.

Esta es la psinopsis que lleva la contra del libro:

Cándida tiene claro que el verano es para disfrutar en compañía de las amigas del alma. Pero sus padres la envían a un pueblecito de La Rioja donde vive su abuela. Y lo peor: acompañada de sus hermanos Gustavo y Alicia. ¡Horror! ¿Hay algo más aburrido que unas vacaciones en familia, en un pueblo convencional y lleno de moscas? Cándida cree que no podrá soportarlo hasta que descubre a una pandilla de jóvenes, y, sobre todo, a Jan, el rastas más guapo del pueblo.

La editorial Loqueleo ofrece la posibilidad de leer la primeras páginas desde este enlace y una guía de lectura gratuita (registrándote en la web).

La editorial Cruïlla la publica en catalán: Calla, Càndida, calla!

Carlota Echevarría: Feria del libro de Madrid 2017

Un ajolote es un anfibio que actualmente se encuentra en peligro crítico de extinción, y Ptolomeo es el nombre del ajolote protagonista del último libro de Carlota Echevarría: Un tritón en la mochila, publicado por el sello Loqueleo de Santillana editorial.

Cuando hablas con Carlota Echevarría enseguida recibes su entusiasmo por estas mascotas y te transmite con sus palabras las ganas de leer su libro. 

ESCUCHA LA ENTREVISTA 

En la contraportada de Un tritón en la mochila se puede leer:

Marcos viaja a Madrid con sus padres y su amigo Teo para asistir a la fiesta de la revista Planeta Tierra. Escondido en un bote de cristal va Ptolomeo, ¡un tritón inmortal! Marcos tiene grandes planes para él y no cesará hasta que todo el mundo conozca la historia de su alucinante mascota.

Feria del libro de Madrid 2017

Un tritón en la mochila descubre al lector la pasión de Carlota Echevarría por los ajolotes a través de uno de los protagonistas, Marcos y también hace una incursión en la civilización egípcia (que tengo que confesar que es mi preferida de la historia) en la que hace referencia sobretodo a la costrucción de las pirámides y las diferentes teorias existentes al respecto.

La lectura me atrapó desde el primer instante (la leí del tirón).

La historia es muy fresca, la tipografía es grande (lo cual ayuda bastante), y Carlota  tiene una manera de redactar que facilita la comprensión lectora. De hecho, si escucháis la entrevista lo entendereis enseguida porque escribe tan claro como se explica.

Así es como describe Marcos un “regalo inesperado”:

Igual que a veces ocurren desgracias, también a veces pasa cosas tan buenas que parecen imposibles.  Y, ni debemos dejar que las desgracias protagonicen nuestras vidas, ni podemos vivir sin hacer nada más que esperar a que ocurra algo bueno.

Las conversaciones de Marcos con su amigo Teo no tienen desperdicio. Forman un tandem fantástico con conversaciones muy divertidas. Como el libro está narrado en primera persona por Marcos, el lector puede leer sus pensamientos y disfrutar de sus respuestas, muchas veces, ingeniosas para salir airoso de situaciones comprometidas.

Como cuando le explica una de sus pesadillas a su amigo Teo y lo justifica diciendo que es por culpa de los telediarios y su madre le dice:

– ¿No será por todas las pelis que ves?
En mi cabeza se encendió la señal de peligro. Aquello se acercaba peligrosamente a la conversación de si veo demasiado la tele.
– Pues si es como en las pelis, no hay problema porque entonces sé que mis pesadillas acabaran bien.

Las ilustraciones de Adolfo Serra acompañan el texto y ponen cara a los personajes que Carlota Echevarría no se entretiene en describir (lo cual agradezco también) yendo directamente a la acción lo qual la hace, como ya he comentado anteriormente, una lectura muy fresca y dinámica.

Un tritón en la mochila es un libro fantástico para trabajar diferentes temas como el del cuidado de una mascota, los ajolotes, especies en vías de extinción, la civilización egipcia y la amistad.

Otros libros publicados de Carlota Echevarría:

En la entrevista Carlota también nos habla de la revista online El templo de las mil puertas (donde nos conocimos virtualmente hace ya diez años). Una revista digital a tener en cuenta si queréis estar al día de lo que se publica, con reseñas y un “recomendador” ¡realmente interesante!