Mares, avis, tietes, germans, fills. La família

Una mare advocada, una àvia amb alzheimer, un avi amb un secret, fill que no troba a la seva mare, un nen amb quatre pares, un fill que llegeix, una nova germana que arriba de la Xina, tres noies que escriuen una carta a la seva tieta i una nena que vol que la seva mare sigui com un elefant… 

Aquesta setmana, la família és la protagonista! ESCOLTA EL PROGRAMA SOBRE LA FAMíLIA

La família és la protagonista de moltes de les lectures que es publiquen per a diferents nivells lectors. Al petit oceà del Memôria de Peix naveguen molts llibres i a la darrera #pesca hem tret alguns títols publicats darrerament que tenen a la família com fil conductor.

Ens acompanya la Meritxell Almirall psicòloga infantil del Centre Psicològic i Maternal: Som Pares, amb la que parlem de les temàtiques que sorgeixen en aquestes lectures que us presentem relacionades amb la família.

Jo no sóc la teva mama de Marianne Dubuc publicat per l’Editorial Joventut, ens narra la història d’un esquirol, l’Otto, que un dia que surt del seu cau i troba al davant de la porta una bola verda amb punxes. Al principi no li fa cas però l’endemà sent un soroll i de dintre surt:

“…Una criatura diminuta, rodona i peluda, amb un nas tot curiós que li diu: Mama!!…”

Marianne Dubuc

L’Otto respón amb la frase que dona títol al llibre i que es va repetint durant la lectura: Jo no sóc la teva mama.
Aleshores comença la recerca de l’autèntica mare de la criatura que només diu «piu» i cada dia es fa més i més gran…
Per saber si l’Otto troba la mare caldrà que llegeixis el conte;).

Una aventura dolça com les que ens sol regalar la Marianne en els seus contes, amb dibuixos de traç i colors de tonalitats suaus en un format mig àlbum, mig còmic…
Fa uns anys (2014) vaig tenir el plaer de conéixer personalment a la Marianne Dubuc quan va ser convidada a MonLlibre i ens va explicar, encara amb sorpresa, com el seu primer conte va ser publicat en dotze llengües diferents.

Seguim amb una aventura amb una altre mare com a protagonista, amb una lectura carregada d’intriga: El misteriós cas de la mare advocada de Dani torrent publicat per Cal·lígraf.

Al Ramón no li agrada gaire fer deures quan arriba a casa però quan el mestre els demana que facin una redacció sobre la feina dels pares tot canvía. La mare de la Yoli és secretària i el pare transportista. Els pares del Rashid treballen tot dos a l’hospital, i els de la Piluca tenen una boutique amb roba molt exclusiva… El Ramón escolta els seus companys quan expliquen les tasques que fan els pares. El seu pare és cuiner i la seva mare? És advocada i ell ben bé no sap què fa.

Tots plegats formen un grup de detectius: els Poca Lipsi que a partir d’aquesta redacció tenen el davant un misteri per resoldre:

Dani Torrent (&Family)

“… Què fa un transportista, un metge o un venedor de roba (pija)… I una mare molt sospitosa…”

Al Dani Torrent el coneixem com a il·lustrador però en aquesta lectura és també l’autor del text. Una aventura carregada d’enigmes que hauràn d’esbrinar la banda dels Poca Lipsi en la que (com diu la contra del llibre): «no seran només escectadors».

Al Dani també el conec personalment… A la Fira de Bolonia el vaig poder entrevistar juntament amb el seu pare i germana propietaris de l’editorial familiar Cal·lígraf.

Mama, vull que siguis com un elefant de Cinta Arasa i Marta Montañá publicat per Animallibres, és el que diu el Ferrant a la seva mare .

“… El Ferran estava ben amoïnat. La seva mare no tenia temps. Sempre deia: «Ui! No tinc temps»…”

Marta Montañá

Al Ferran li costava d’entendre aquè volia dir però veia a la mare molt atabalada i corrien, corrien, corrien… I al Ferran no li agradava gens que passés allò.
Fins que un dia el tiet Pau li va dur un elefantó d’un viatge que havia fet a l’Índia. En Ferran no savia gaires coses dels elefants i el seu tiet li va començar a explicar coses. Algunes que van fer pensar al Ferran que volia que la seva mare fos com un elefant.

Cinta Arasa

Una lectura adreçada a primers lectors que segurament farà pensar a més d’un pare i una mare. Les il·lustracions de la Marta són dolces i expressives i a més d’companyar el text li donen un punt de valor afegit que segur que agradarà molt als lectors.

Conec a les dues autores, a la Cinta i a la Marta... I he de dir que és un plaer presentar llibres dels autors que conec personalment! A la secció entrevistes trobareu la que li vaig fer a Cinta Arasa a la tercera temporada del MCG.

Querio hijo, tienes cuatro padres és una de les novetats 2017 d’en Jordi Sierra i Fabra publicat per Loqueleo.

Una lectura adraçada a bons lectors. L’editorial la inclou dins de la col·lecció Narrativa +10 però ja sabeu que això de les edats només és orientatiu. El nivell lector de cada infant és el que cal tenir present a l’hora de triar lectures. El que sí que hem de tenir present són les temàtiques i valorar si són adequades abans de l’edat que indica el llibre…

En aquesta lectura el Pedro és el protagonista. Els seus pares li anuncien que es separen… Comença una nova vida per al Pedro! Tot per duplicat: dues cases amb dues habitacions diferents, noves coses per utilitzar i gaudir, nous amics, i un sentiment de mançança del pare o de la mare.

Poc a poc la situació es va normalitzant fins el punt que el pare té una nova “amiga”… i la mare un nou “amic”.  No queda aquí la cosa perquè la família sembla ampliar-se amb el fill de la parella del pare i les filles de la de la mare.

En Jordi Sierra i Fabra ens presenta un llibre sobre una temàtica molt recurrent a la realitat dels nois i noies que narra amb un toc d’humor des del punt de vista d’un adolescent.

Al Jordi Sierra el vaig conéixer a la Fira de Bolonia. Allà em va regalar una entrevista fantàstica, i si ja era fan, ara molt més!

ESCOLTA L’ENTREVISTA AL JORDI SIERRA I FABRA

Seguim amb la mateixa editorial però amb el seu segell català: Jollibre amb dos titols que tenen a la família com a protagonistes:

Ai significa “amor” de Miquel Arguimbau és una novel·la adreçada  a joves a partir de 12 anys publicada l’any 2016.

“… Quan els pares fan un regal fora de les dates oficials, com pot ser Nadal, l’aniversari o el dia del sant, és que en pasa una de grossa i cal posar-se en guàrdia…”

Això és el que pensa en Gabriel, el protagonista de la novel·la. Quan tenia onze anys els seus pares van anunciar l’arribada d’una germaneta amb una nova consola. Ara en té catorze i els pares li han fet un altre regal “sorpresa”, i fora de dates! En Gabriel quan veu el flamant mòbil que tantes vegades havia demanat s’espera una de grossa. Potser es separaven els pares?

La notícia arriba en forma d’un nou membre a la família. Adoptaran un nen! O nena… Aquesta nova perspectiva fa que el Gabriel es plantegi molts interrogants: si seria un nadó, o ja seria gran? En quina llengua li hauria de parlar? De quin color seria? A partir d’aquest moment les coses comencen a canviar a casa…

Una lectura que ens endinsa en el món de la adopció des del punt de vista d’un adolescent, de com és el procés i dels sentiments i emocions que es viuen… Fins que l’Ai, arriba a la nova família.

De la mateixa editorial Jollibre i del mateix autor Miquel Arguimbau:

Doctor, el nostre fill llegeix. És greu?

En Miquel Arguimbau ens endinsa en una novel·la futurista i una societat distòpica, consumista en extrem i on no existeix la lectura.

“… Llegir és una manera molt perillosa de perdre el control de la realitat… desenvolupa una part del cervell on dormen les fantasies… introdueix al lector en mons desconeguts…”

Els capítols del llibre van alternant l’any 2016 i el 2050 de manera que el lector va descobrint com el Pau aconsegueix fer un viatge en el temps, a l’hora que narra com està vivient en aquesta nova societat on ha aterrat a la llar d’un matrimoni que es comporten com si fossin els seus pares i no entenen el seu comportament. Humor, terpapia i un  adolescent desafiant (un tret que es repeteix en l’anterior lectura del mateix autor) que llegeix i escriu!
Un quadre clínic de «bogeria irreversible» enmmarcat en una societat que viu en un “Estat Perfecte” i que caricaturitza «fins a l’extem» la nostra actual amb retallades i polítics rics i corruptes que aposten per substituir cervells pels que fabriquen els japonesos, i una població que no ha de pensar per què compten amb un Congrés de Sabis pensadors.

Una lectura que et fa riure tot i que no tinc clar si els lectors d’aquestes edats entendran els dobles sentits i temàtiques amb les que juga l’autor.

Àvia ja sé que has oblidat el meu nom de Jaume Cela i il·lustracions de Jordi Vila Delclòs, el protagonista és un infant de 10 anys que escriu un relat en forma de poema (sense rima) on aboca tots els seu sentiments i desitjos per mirar d’entendre la malaltia de l’àvia. Per mirar de recordar-la com ella i el mon que els envolta. Tot i que no diu en cap moment la paraula alzheimer per les seves paraules es dedueix que aquesta és la malaltia de la que parla.

Una lectura tendre acompanyada d’il·lustracions del Jordi Vila Delclós carregades de sentiment son a traç de llapis sense acolorir.

Anotar que amb la venda del llibre col·laboreu amb la Fundació Pasqual Maragall: per a un futur sense alzheimer.

El secret de l’Avi de Carles Cano i il·lustracions de Federico Delicado és una novetat de Barcanova.

L’avi del Miquel i la Maria en sap molt d’explicar contes, sempre diu que en té tantes com cabells dalt del cap. Una nit quan els nens li demanen una història ell els explica i els planteja una mena de joc:

“… En una caixa, un bagul, una maleta o qualsevol altre lloc on es guardin coses, sempre n’hi ha alguna que no hi hauria de ser, alguna cosa que s’ha colat i que ens explica una història…”

Així és com de la caixa de joguines el Miquel i la Maria agafen una pinta, la carta del rei de bastos i una pedra de la platja i l’avi els explica el conte: El rei pelat.

A la caixa d’eines, un altre dia, troben un clauer amb una figureta de la Torre Eiffel, un cadenat sense clau i un esquer amb forma de peix de colors vius d’on neix el conte: París, el peix i el cadenat.

Cada capítol del llibre explica una nova situació dels nens amb el seu avi i acava amb un nou conte: La maga Staropolski, el missatge de l’ampolla i La pirata. El secret de l’avi és un recull de cinc contes sortits de la imaginació acompanyats de les il·lustracions a tot color del Federico Delicado.

La darrera novetat d’aquesta entrada dedicada a la família ens arriba desde Thule.

“Querida tía Agatha: espero que estés difrutando del viaje. Por aquí todo va bien. Estamos cuidando unas de otras y también de la casa…”

Així comença Querida tía Agatha de Beatriz Martín Vidal. Un àlbum il·lustrat realitzat amb tècniques pictòriques i l’estil tan reconeixible de la Beatriz, que recorden els clàssics anglesos, que ens explica les vivències de tres germanes: Louise, Emma i Alice durant la primavera a casa de la seva tieta. Un conte carregat d’imaginació adreçat a petits i grans.

Altres lectures amb els avis com a protagonistes.
Altres lectures amb els germans com a protagonistes.

ESCOLTA EL PROGRAMA SOBRE LA FAMÍLIA

Comencem temporada!

Tret de sortida al primer programa del Memôria de Peix! Arribem amb moltíssima energia i ganes de fer moltíssimes coses

ESCOLTA EL PROGRAMA CLICANT A L’ENLLAÇ

Primera temporada del renovat programa de ràdio (abans Més content que un gínjol). La Meritxell Almirall, psicóloga del Centre Psicològic i Maternal, Som pares, ens ha acompanyat avui per parlar (com no podia ser d’una altra manera) de l’entrada a l’escola.

Tenim nova sintonia del grup musical El pot petit a qui també agraïm que ens hagin passat les bases musicals per muntar les caretes del Memôria de Peix!!

Hem presentat un munt de novetats gentilesa de les editorials que les publiquen i que fan possible el nostre programa. Aquesta setmana presentem novetats de: Corimbo, Maeva Young, Joventut, Animallibres, Cruïlla, Loqueleo, La Galera i Estrella Polar.

Aquestes són les novetats editorials que hem presentat al programa i que podeu escoltar si clicleu l’enllaç. Amb la Meritxell les hem comentat totes!

El primer dia d’una escola de Adam Rex i il·lustracions Christian Robinson publicat per Corimbo.

Un conte que explica com el seu títol indica com és el primer dia en una escola, però des del punt de vista de l’escola, de l’edifici. Al principi ella no sap que és una escola i s’espanta una mica al saber que s’omplirà d’infants: Nens? pregunta l’escola

“…De tota mena. Vindràn a jugar i aprendre. Jo vindré quan s’hagi acabat l’escola. Però no t’amoïnis, ja veuràs que els nens t’agradaran molt…”

Aquest conte està publicat també en castellà El primer dia de un colegio.

Buenas noches luna de Margaret Wise Brown i il·lustracions de Clemnet Hurd publicat per Corimbo.

Ens presenta un conte adreçat als més menuts amb pàgines de cartró i mida petita amb un text rimat. Un clàsssic de la literatura infantil ideal per compartir la lectura abans d’anar a dormir.

“…En la habitación verde y tranquila había un teléfono, un globo rojo en una esquina y un cuadro de una vaca que salt una luna fina y otro con tres osos en sus sillas, perezosos…”

Seguim amb un atre títol amb pàgines de cartró que ja sabeu que són ideals per als més petits per afavorir la psicomotricitat fina a l’hora que el poden manipular sense por que estripin una pàgina o que es tallin amb la pàgina de paper quan és tan fina:

El meu dia d’Aleksandra Mizielinska i Daniel Mizielinski publicat per Maeva Young.

Es tracta d’un diccionari visual il·lustrat presentat en lletra de pal. Un llibre per apropar l’entorn més proper als més menuts amb els que poden practicar la lectura els desxifradors del codi lector.

Conté més de dues-centes paraules il·lustrades que expliquen un dia de la vida d’un nen.
Des del matí fins a la nit.
Des del coixí sota el cap fins a la lluna a la finestra.
Des del moment de despertar-se fins al de quedar-se adormit.

T’estimo (quasi sempre) d’Anna LLenas publicat per Estrella Polar.
Un pop-up que neix del conte publicat anteriorment per l’Anna en format àlbum. Un llibre en tres dimensions com tots els pop-up que no només creix amunt si no que obre les planes gairebé en totes direccions on els infants poder reviure la història del Lolo, el cuc de bola i la Rita, la cuca de llum. Uns amics inseparables que són ben diferents l’un de l’altre i que ens ensenya que dins el joc de l’amistat també hi ha de cabre les diferències i les reconciliacions!

Ara em dic Joana de Jessica Walton i il·lustracions de Dougal MacPherson publicat per Animallibres.

Aquest conte tracta un tema que ens podem trobar entre els infants des de petits. El fet de no sentir-se identificat amb la seva sexualitat i la necessitat d’expressar-ho i de viure-ho amb naturalitat. L’osset protagonista d’aquest conte, en Joan, està trist i el seu amic Martí no sap què li passa fins que descobreix el que diu el títol… En Joan ara es vol dir Joana.

La Meritxell Almirall ens parla al programa sobre com hem d’actuar al davant d’una situació de conflicte i de com hem de treballar la diferència per viure-la amb normalitat… la clau és “tallar de rel la burla en vers els altres” començant des de la família.

L’Abella i jo d’Alison Jay publicat per Jovetut.

Ens explica la historia, en un format que combina l’àlbum amb el format còmic, d’una nena que entra una abella per la finestra i la seva primera es matar-la però quan la caça amb un got i s’hi fixa la veu trista i se’n penedeix i el que fa es cuidar-la.
A partir d’aquí neix una gran amistat entre elles i ens planteja el tema de la empatia, donar oportunitats als altres i no jutjar a primera vista.

Al final del llibre, com a valor afegit hi ha una mica d’informació sobre les abelles.

Ara ja per més grans. Un llibre d’activitats:

El diari de l’Ottolina i l’Ada Goth de Chris Riddell publicat per Cruïlla.

Un diari ximple i esbojarrat per fer activitats cada dia de l’any.
Un diari ple d’humor i imaginació perquè el lector pugui entrar al món de l’Ottolina i l’Ada Goth i cada dia de l’any fer-hi una activitat: escriure, dibuixar, pintar, inventar…

Una altra manera de descobrir a la protagonista de les novel·les del Chris Riddell.

Si us agraden els llibres en format teatre aquí teniu una de les darreres novetats de Loqueleo:

Salvemos al elefante d’Ana Merino i il·lustracions de Flavia Zorrilla.

Els humans han arribat a la Selva i volen caçar l’elefant sagrat. Tots els animals s’uniran i es posaran d’acord per a tractar de vèner a aquest enemic que només pensa en el seu propi benefici.
El format teatral permet fer una lectura compartida a l’aula a banda de poder representar una divertida obra teatral.

A la selva han llegado los humanos para cazar al elefante sagrado. Todos los animales unirán sus fuerzas y se pondrán de acuerdo para tratar de vencer a ese despiadado enemigo, que solo piensa en su propio beneficio.

I finalitzem amb:

El llibre perdut d’Edward Berry publicat per La Galera, amb el primer títol de la col·lecció: El conte més meravellós.

Dos successos misteriosos en el món dels llibres: durant el llançament d’una obra nova -de la qual només es sap que el crític Leo Gutenberg l’ha qualificat com «el conte més meravellós que s’ha escrit mai»-, totes les còpies es queden en blanc, sense text ni il·lustracions. Al dia següent, dos germans, l’Alba i el Guillem, durant la lectura de Peter Pan, llegeixen com el capità Garfi treu… una pistola làser! Què està passant? Quina relació pot haver entre els dos fets, un llibre nou que desapareix i un clàssic amb escenes noves i estranyes que mai no havia tingut? L’Alba i el Guillem es veuen embolicats en una gran intriga que va molt més enllà del que ningú no pot imaginar-se. 

Això és tot aquesta setmana! La setmana vinent tornem amb un altre programa i moltes novetats editorials per omplir les vostres vides de bones lectures i de contes meravellosos…

¡Calla, Candida, calla!

¿Sabes esos libros que cuando los empiezas y con tan solo leer un par de páginas intuyes que te atrapará?

¡Calla, Cándida, calla! de Maite Carranza publicado por Loqueleo es uno de ellos.
Una lectura refrescante dirigida a adolescentes y a todos aquellos que alguna vez lo hayais sido.

Maite Carranza consigue transportarte a los veranos de antaño y a los que se viven en los pueblos en la actualidad.
Escrito en primera persona, desde el punto de vista de una adolescente que no quiere ir a pasar las vacaciones con la abuela. Cándida, la protagonista, está convencida de que van a ser de lo más aburridas, pero tu como lector/a desde el principio intuyes que va a ser el verano de su vida.

¡Calla, Cándida, calla! Es una frase que se repite constantemente en la vida de Cándida, que como toda adolescente, cree que todo el mundo está en su contra. Desafiante y aunque algo tímida construye la historia a través de sus pensamientos…

Una novela costumbrista que nos habla de la vida, de sensaciones, secretos, mentiras, emociones y sentimientos de adolescentes aliñada con un toque de humor (que a mi personalmente me encanta).
Quien no ha conocido a uno de esos amores de verano «sumer love» que siempre quedaran en la retina y que recoje muy bien una frase extraída del libro:

“… la invadía una felicidad que siempre asociaría al verano, a la uva y a las fiestas mayores…”

La lectura de ¡Calla, Cándida, calla! te deja un buen sabor de boca. Te mantiene con una sonrisa perenne que a mi personalmente (como dice la frase que os he compartido) me ha hecho segregar endorfinas.

Esta es la psinopsis que lleva la contra del libro:

Cándida tiene claro que el verano es para disfrutar en compañía de las amigas del alma. Pero sus padres la envían a un pueblecito de La Rioja donde vive su abuela. Y lo peor: acompañada de sus hermanos Gustavo y Alicia. ¡Horror! ¿Hay algo más aburrido que unas vacaciones en familia, en un pueblo convencional y lleno de moscas? Cándida cree que no podrá soportarlo hasta que descubre a una pandilla de jóvenes, y, sobre todo, a Jan, el rastas más guapo del pueblo.

La editorial Loqueleo ofrece la posibilidad de leer la primeras páginas desde este enlace y una guía de lectura gratuita (registrándote en la web).

La editorial Cruïlla la publica en catalán: Calla, Càndida, calla!

Carlota Echevarría: Feria del libro de Madrid 2017

Un ajolote es un anfibio que actualmente se encuentra en peligro crítico de extinción, y Ptolomeo es el nombre del ajolote protagonista del último libro de Carlota Echevarría: Un tritón en la mochila, publicado por el sello Loqueleo de Santillana editorial.

Cuando hablas con Carlota Echevarría enseguida recibes su entusiasmo por estas mascotas y te transmite con sus palabras las ganas de leer su libro. 

ESCUCHA LA ENTREVISTA 

En la contraportada de Un tritón en la mochila se puede leer:

Marcos viaja a Madrid con sus padres y su amigo Teo para asistir a la fiesta de la revista Planeta Tierra. Escondido en un bote de cristal va Ptolomeo, ¡un tritón inmortal! Marcos tiene grandes planes para él y no cesará hasta que todo el mundo conozca la historia de su alucinante mascota.

Feria del libro de Madrid 2017

Un tritón en la mochila descubre al lector la pasión de Carlota Echevarría por los ajolotes a través de uno de los protagonistas, Marcos y también hace una incursión en la civilización egípcia (que tengo que confesar que es mi preferida de la historia) en la que hace referencia sobretodo a la costrucción de las pirámides y las diferentes teorias existentes al respecto.

La lectura me atrapó desde el primer instante (la leí del tirón).

La historia es muy fresca, la tipografía es grande (lo cual ayuda bastante), y Carlota  tiene una manera de redactar que facilita la comprensión lectora. De hecho, si escucháis la entrevista lo entendereis enseguida porque escribe tan claro como se explica.

Así es como describe Marcos un “regalo inesperado”:

Igual que a veces ocurren desgracias, también a veces pasa cosas tan buenas que parecen imposibles.  Y, ni debemos dejar que las desgracias protagonicen nuestras vidas, ni podemos vivir sin hacer nada más que esperar a que ocurra algo bueno.

Las conversaciones de Marcos con su amigo Teo no tienen desperdicio. Forman un tandem fantástico con conversaciones muy divertidas. Como el libro está narrado en primera persona por Marcos, el lector puede leer sus pensamientos y disfrutar de sus respuestas, muchas veces, ingeniosas para salir airoso de situaciones comprometidas.

Como cuando le explica una de sus pesadillas a su amigo Teo y lo justifica diciendo que es por culpa de los telediarios y su madre le dice:

– ¿No será por todas las pelis que ves?
En mi cabeza se encendió la señal de peligro. Aquello se acercaba peligrosamente a la conversación de si veo demasiado la tele.
– Pues si es como en las pelis, no hay problema porque entonces sé que mis pesadillas acabaran bien.

Las ilustraciones de Adolfo Serra acompañan el texto y ponen cara a los personajes que Carlota Echevarría no se entretiene en describir (lo cual agradezco también) yendo directamente a la acción lo qual la hace, como ya he comentado anteriormente, una lectura muy fresca y dinámica.

Un tritón en la mochila es un libro fantástico para trabajar diferentes temas como el del cuidado de una mascota, los ajolotes, especies en vías de extinción, la civilización egipcia y la amistad.

Otros libros publicados de Carlota Echevarría:

En la entrevista Carlota también nos habla de la revista online El templo de las mil puertas (donde nos conocimos virtualmente hace ya diez años). Una revista digital a tener en cuenta si queréis estar al día de lo que se publica, con reseñas y un “recomendador” ¡realmente interesante!