Em dic A, de Steve Tasane publicat per Faktoria K (Narrativa), 2021. Publicado en castellano: Yo soy I
El diari d’«A» no parla de festes d’aniversari en família o de l’escola i els amics, parla d’infants en un camp de refugiats que recullen engrunes de pa en el fang.
El dia que fa deu anys, “A” decideix començar a escriure un diari que parla de la seva vida i de la de cinc infants més no acompanyats.
Cap d’ells no tenen documents ni família, no tenen el llibre de vida, com anomenen al passaport, i per tant sense documentació, no existeixen oficialment.
Sense el llibre de vida no pots fer res. Per començar no pots demostrar que ets qui diu que ets.
“A” desitja una vida feliç on el seu llibre de vida hauria d’estar ple de fotos d’ell somrient: somrient a la seva família i als seus amics, tots reunits al voltant de la càmera, cridant: “”Lluiiiís!”.
Sobreviuen en la misèria, però no renuncien als seus somnis ni a mantenir viva la intenció de pertànyer, de tenir un lloc que sigui casa seva.
L’instint de supervivència i l’enginy es barregen sempre amb l’alegria i els jocs dels infants enmig d’un espai terrible com és un camp de refugiats on el futur no presagia bons auguris.
Steve Tasane és poeta, novel·lista i activista i «Em dic A», publicada el 2018, va ser la seva tercera obra de ficció per a públic juvenil.
Els seus llibres figuren en les llistes de les millors lectures sobre diversitat cultural dels últims 50 anys i formen part de les seleccions de The Guardian.
Ressenya de Montse López (col·laboradora del blog)
