Novetats i la Festa de la Pau

Aquesta setmana tenim unes poquetes novetats editorials de Combel, Animallibres, Barcanova, Larousse i Baula.

ESCOLTA EL PROGRAMA D’AQUESTA SETMANA

i com a Llibre Tresor de la setmana…

Guia de supervivència per a alienígenes a la Terra.
Amb Informació científica, consells pràctics i escenes reals de la vida dels éssers humans! 
Per què els humans mengen al voltant d’una taula mentre fan pipí per separat? Per què es posen de mal humor al cotxe? Per què les noies usen calces i nois usen calçotets?

També us parlem de La Festa de la Pau.

Un projecte que es va presentar fa uns dies a Barcelona que neix amb el propòsit de difondre un missatge poderós entorn de la pau i la no-violència. El segell Tot Sona Records, dirigit per Dàmaris Gelabert i Àlex Martínez, engega aquest projecte, amb l’objectiu de fer arribar a l’entorn familiar i educatiu uns valors que han marcat des del principi totes les produccions del segell i les cançons de la reconeguda artista. Metges Sense Fronteres és la beneficiària de tots els ingressos digitals del vídeo i de la cançó, així com d’una part del conte imprès. 

En el programa parlem amb els autors del conte que s’ha publicat a partir de la lletra de la cançó produïda per Tot sona Records, un conte amb text de Eulàlia Canal i il·lustracions de Robert García.

En Tim està content perquè ha après a llegir i li vol ensenyar al seu avi com ho fa. Entre els llibres del seu avi troba un Manual de màgia. Fascinat per aquest llibre pregunta a l’avi d’on l’ha tret. L’avi li explicarà la història fil per randa: L’avi Pere era un nen quan va esclatar la guerra i tot es va capgirar. Tot i així, entre les sirenes i les corredisses al refugi va conèixer una nena misteriosa que li va canviar la vida per sempre.

ESCOLTA L’ENTREVISTA A EULÀLIA CANAL I ROBERT GARCÍA

També vaig entrevistar a la Damaris Gelabert que ens explica tot el projecte, com es va iniciar i quins son els seus objectius…

ESCOLTA L’ENTREVISTA A DAMARIS GELABERT

Eulàlia Canal al MCG

Eulàlia Canal al MCGAquesta setmana l’Eulàlia Canal ha estat la convidada al programa de ràdio de les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú que condueixo des de fa cinc temporades a Canal Blau FM.

L’Eulàlia ens ha explicat que de petita tot i que no recorda si li explicaven contes, si que té el record de les històries que li explicava la seva mare que la deixaven embadalida.

Ella és la petita dels germans i ens ha dit que a casa seva sempre hi havia llibres i que des de ben joveneta va ser una gran lectora.

Va estudiar psicologia i compagina aquesta professió amb la de l’escriptura i ens ha explicat que es va adonar que volia escriure quan va veure com s’emocioaven els seus fills quan els explicava contes. Ho va intentar enviant manuscrits a diferents editorials que sempre li retornaven i aleshores va decidir presentar-se a un concurs.

Així va ser com va publicar el seu primer llibre: Andana Blanca. Un llibre de poemes amb el que va guanyar el premi d’Òmnium Cultural de Granollers l’any 1998. Que va ser el primer d’altres guardons com el Premi de narrativa infantil Ciutat d’Eivissa, per Qui enviava petons a l’Estrella? l’any 2005, o el Premi Barcanova el 2006 amb Un petó de mandarina.

Des de llavors no ha deixat mai d’escriure amb títols tan coneguts com: Un somni dins un mitjó, Un cargol fabufantàstic, Un poema a la panxa… o els darrers publicats aquest any: Els fantasmes no truquen a la porta, No surtis de nit escrit a quatre mans amb la Glòria Marín i El Roc i l’escala de les portes secretes. D’aquests dos darrers títols ens en parla a l’entrevista i de moltes coses més. Si la voleu escoltar només heu de clicar l’enllaç i escoltar el programa!

ESCOLTA EL PROGRAMA I L’ENTREVISTA A L’EULÀLIA CANAL

Els fantasmes no truquen a la porta

fantasmes+no+truquen+a+la+portaFa dies que esperava amb moltes ganes l’arribada d’aquest àlbum publicat per Animallibres. El Joan, l’editor, m’havia enviat un petit avançament. A través de les xarxes socials havia seguit una mica el que la Rocio Bonilla mostrava d’aquest conte i entre una cosa i l’altre em vaig quedar amb unes tremendes ganes de veure com continuava la història escrita per Eulàlia Canal.

Els fantasmes no truquen a la porta és una història que ens parla de l’amistat i de la gelosia amb toc d’humor molt interessant i un xic, molt xic de por, i ja sabeu que els contes que inclouen l’humor quasi sempre entren en el grup dels “meus preferits” si a més li sumes aquestes meravelloses il·lustracions de la Rocio, i que té un punt de por molt enginyosa, gairebé no pots demanar més.

L’Ós i la Marmota es troben cada tarda. Juguen a dards i a trobar tresors amagats. Ballen, riuen i passen grans estones junts… És per això que quan una freda tarda d’hivern l’Ós anuncia que aquella tarda els visitarà l’ànec per jugar plegats, la marmota entra en un estat de gelosia que es veu reflectida en un núvol de “mal humor”:

“… A la Marmota no li agradava l’Ànec. Ni l’Ànec ni cap altre animal que vingués a espatllar les seves tardes amb l’Ós…”

Així que a la Marmota no se li acut una altra cosa que posar un cartell a la porta que diu: NO MOLESTEM, NO HI SOM!

Però és clar! Aquest cartell és l’inici d’un seguit de confusions i és que la Marmota està disposada a fer el que calgui per desempallegar-se de l’Ànec i al final ho pagarà amb un desenllaç fantasmagòric molt divertit.

Les il·lustracions de la Rocio segueixen el seu estil amb traç de llapis i colors no massa estridents on també juga amb la textura del paper que ha utilitzat i que li dona aquest aire tan dolç.

Una història que segur que us agradarà moltíssim i amb el que podeu compartir una bona estona de lectura compartida.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Canal, Eulàlia. Bonilla, Rocio (il). Els fantasmes no truquen a la porta. Barcelona: Animallibres, 2016. ISBN 9788415975854.