Supernens: llibre tresor de la setmana

Aquesta setmana hem triat Supernens de Anya Damirón i Pablo Pino publicat per Animallibres com a Llibre Tresor de la setmana!

Tots els superherois tenen grans capacitats a l’Ivan, el protagonista d’aquest conte sepre li han agradat els superherois. Des de ben petit que li agrada jugar a fer que ho és tot i que no se’n surt gaire bé… Quan els seus pares li regalen un vestit de SuperIvan, el pare li explica que els superherois a banda de grans habilitats també tenen inseguretats i debilitats que els fan molt especials.

És aleshores, mentre analitza les seves debilitats i cerca quines són les seves habilitats quan se’n adona que al seu voltant hi ha un munt de supernens!!

Un nen que pinta sense fer servir les mans, una nena que llegeix sense veure, uns nens que juguen a bàsquet sense moure les cames o una nena que parla amb les mans!!

Nens que fan coses que ell és incapaç de fer… que són supernens i supernenes.

Un conte fabulós que ofereix la visió d’un infant en vers les discapacitats, valorant les habilitats i capacitats pel davant de les barreres. Un conte que transmet valors i que normalitza la discapacitat d’una manera molt encertada.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Les il·lustracions de Pablo Pino en format de còmic redimensionen el text i li donen vida amb una paleta molt acolorida.

Ens ha encantat i és per això que aquesta setmana ha estat el nostre Llibre Tresor!

 

Martí, un conte sobre les capacitats de les persones

img_8825Que un conte t’agradi o no depèn de molts factors entre d’altres les referències que en puguis tenir prèvies (i d’aquest no en tenia). En d’altres ocasions és l’atracció que sents per la coberta o el que et suggereix el títol. Amb Martí, publicat per La Topera, el títol del conte que us presento avui, partim de que és el nom del meu fill gran, així que ja tenia molt de guanyat abans d’obrir-lo.

A la autora, Alaine Agirre no la coneixia i a la il·lustradora, Maite Gurrutxaga, sí. La recordava del conte Mi amigo Álex, un llibre que per cert em va agradar molt i ja de pas us comentaré que la coberta d’aquest també em va atreure, perquè una festa d’aniversari sempre agrada. Al darrera de la taula un nen enorme i el pastís d’aniversari que surt volant pels aires…
Però el que em va donar més ganes de llegir-lo perquè tenia gairebé assegurat que m’agradaria, va ser el que em va dir el Carles Manrique, l’editor de La Topera quan me’l va donar: “És un conte que tracta la discapacitat”, em va dir.

Amb aquests ingredients i moltes ganes de llegir-lo he de dir que no em va defraudar la seva lectura si no tot el contrari. Em va entusiasmar. Martí, és una delicia de llibre! El nom del protagonista ja el sabeu, Martí. Ho diu el títol, però el conte està explicat des dels ulls d’una nena (de qui no sabem el nom per què narra en primera persona).

“El Martí és el meu millor amic. Però ell no és com els altres. O això és el que diuen els altres. Li agrada menjar maduixes, però pel nas. Li encanta vestir camises, però amb tots els botons ben cordats. I atrapar insectes al pati, per guardar-se’ls a les butxaques. I les croquetes, les menja de nou en nou, ni una més ni una menys”

En Martí té un munt de capacitats: se sap de memòria el menú de l’escola, de tot el mes! Li agrada repetir les coses i li encanta dibuixar les papallones amb barret. Al Martí no li agraden les abraçades però això no l’importa a la nostra protagonista. Ella sempre té una explicació pel que els altres veuen com una raresa, com una diferència.

Al Martí de vegades li cau la baba dels llavis i és perquè de petit es va beure tota l’aigua de la peixera i encara li’n cau aigua… Diu que ningú l’entén perquè ha creat el seu propi idioma i ara li està ensenyant a ella. 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

I el que menys li agrada és que els altres se’n burlin d’ell:

Una vegada li vaig preguntar a un d’ells per què el burxaven tant. Perquè és diferent, em va dir. I jo li vaig respondre: no és tan diferent; a ningú no li agrada que se’n burlin d’ell, i a ell tampoc…

Un conte que ens ensenya com la diferència està en el ulls de qui mira i la inocència dels infants. Un conte que tracta la discapacitat amb tendresa però mostrant la part més amarga de la naturalesa humana. Rebutjar els altres per ser diferents.

Agirre, Alaine ; Gurrutxaga, Maite. Martí. Barcelona: La topera, 2016. ISBN 9788460680628. Premi Lazarillo, 2015. También publicado en castellano: Martín

Altres llibres sobre la discapacitat al blog: NECESSITATS ESPECIALS