Chascas y Mi abuela, la loca

Las abuelas son y serán siempre, como lo son los hijos, únicas e irrepetibles, pero estoy segura de que jamás habréis topado con una tan extravagante como la de “el Chascas” y que podéis descubrir leyéndole.

Mi abuela, la loca fue publicado en España hace unos meses por el sello editorial Birabiro en castellano y en catalán La iaia no hi toca con las ilustraciones originales de Patricio Betteo, encuadernada en cartoné a diferencia de las ediciones originales de Latinoamérica.

Mi abuela, la loca es sin habérselo propuesto un homenaje que José Ignacio Valenzuela (conocido como “Chascas”) a quién he tenido la gran suerte de poder entrevistar en la Feria del Libro de Madrid y también estar en su charla de Barcelona en Casa Anita junto a Jaume Centelles y Tina Vallés (traductora de la versión catalana).

El Chascas transmite entusiasmo cuando hablas con él, es cercano y ¡un encanto!

ESCUCHA LA ENTREVISTA A CHASCAS

Y es que la abuela del Chaschas era de lo más peculiar. En la entrevista nos habla de una abuela poeta que con más de noventa años seguía presumiendo de piernas vestida con minifalda, sombrero adornado con una pluma de color verde y que jamás salía de casa sin lucir un lunar postizo en su cara.

A el Chascas se le ilumina la cara y se le amplia la sonrisa al hablar de su abuela y cuando fue consciente de ello, tras diferentes entrevistas, decidió escribir una conferencia con sus respuestas que terminó siendo un libro: Mi abuela, la loca, cuando tecleó en el borrador “Capítulo 2”.

La contra del libro nos explica:

Mmm… Yo solo sé que mi abuela está loca. Ah, y que tiene la culpa de todo. Sí, ¡de todo! Siempre hay alguien culpable de que a uno le guste eso que tanto le gusta, o de que no le guste eso que nunca le ha gustado. El caso es que entre su peinado de Darth Vader, su obsesión de ganarse trofeos por los poemas que escribe y esa manía burlona de recitar versos a todo pulmón cuando bajo del autobús escolar, entre risotadas y con cara de trágame tierra (y todo para obligarme a entrar rápido a su casa), yo me estoy volviendo loco también.
Mis papás tienen un nuevo trabajo, y no tengo otra opción que quedarme por las tardes en casa de Petunia, mi abuela. Pero sospecho que algo se trae entre manos, y no me lo puedo perder…

Mi abuela, la loca es una novela como explica el Chascas en sus presentaciones que no la escribió: ¡La estornudó!
Una novela que sale de las entrañas y que llega justo ahí. A las entrañas… Porque se trata de un escrito narrado por un niño que te llega al alma, un niño que podría ser el mismo Chascas y su relación con su abuela la poeta. Nos cuenta que lo que sucece en el libro no es una autobiografía pero si una inspiración. De hecho su abuela solo le hizo una petición al saber que se iba a publicar el libre: que si “llevaba dibujitos” tenía que salir guapa (también nos comenta que no quedó muy conforme con su imagen del libro ya que era muy vanidosa).

Mi abuela, la loca, narra la relación entre un niño diferente, Vicente, y una abuela diferente, Petúnia, en la que se redescubren. Vicente aprende con su abuela a jugar con las palabras, descubre la belleza de la escritura, aprende a ver el mundo de otra manera (con los ojos cerrados) y a disfrutar de la vida desde la imaginación.

¿cómo dirías nube sin decir blanco y sin decir algodón? Me ayudó a pensar en lo que no se ve.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Las ilustraciones de Patricio Betteo juegan un papel importante en el libro formando parte de la narración. El ilustrador juega con fundidos en negro, reforzando el contexto visual, cuando el protagonista tiene los ojos cerrados, y las realiza de manera que parece que es el mismo protagonista quién las ha dibujado.
Ello junto a la manera de redactar del Chascas hace que sientas que formas parte de la historia, te sumerjas en ella y la vivas en primera persona.

¿Y que soy? Soy solamente una persona que ve el mundo mejor con los ojos cerrados y que con el paso de los años aprendió a jugar tan bien con las palabras, que esa habilidad se convirtió en su profesión.

Un libro que despierta sentimientos y reflexiones diversas muy recomendable para trabajar diferentes valores y temáticas con los lectores  de 9 a 99 años: Poesía, la relación abuelos/nietos, la tolerancia con un protagonista “rarito” como dice el mismo autor o tratar un tema “tabú” como lo es la muerte sin hablar de ella explicitamente o la imaginación.

Lo bonito del libro, es que gracias al libro mi abuela va a vivir para siempre… (entrevista)

Lee el primer capítulo de “Mi abuela la loca”.

Lee el primer capítulo de “La iaia no hi toca”.

En la entrevista también nos habla de su última novela Hashtag publicada en Latinoamérica por Nube de Tinta y que esperamos que no tarde mucho en llegar a España (por el momento disponible en e-book).

Me gustaría despedir la reseña agradeciendote de nuevo Chascas que me abrieras un hueco en tu agenda y a Oriol y Mireia editores de BiraBiro tan gran descubrimiento.

¡Hasta pronto!

Per a què serveix un llibre?

IMG_4311

“M’encantaaaa!”

Que m’agraden els contes que parlen de contes, de foment a la lectura i de biblioteques ja ho sabeu. És una de les meves debilitats, no sé si per deformació professional com a bibliotecària, escriptora o especialista en literatura infantil. El fet és que em deleixen i no puc estar-me de recomanar-los…

El darrer títol que ha arribat a les meves mans és un conte publicat per BiraBiro. La Mireia i l’Oriol a qui vaig tenir el plaer d’entrevistar fa molt poquet al programa de ràdio que dirigeixo a Canal Blau FM: Més content que un gínjol.

Per a què serveix un llibre? de Chloé Legeay ens planteja una pregunta al títol i dona resposta a través de les seves pàgines amb frases curtes i concises complimentades amb unes il·lustracions de la mateixa autora del text que li donen el format d’àlbum il·lustrat i que amaguen unes quantes picades d’ullet a clàssics de la literatura infantil com Robinson Crusoe, L’illa del tresor, El senyor de les mosques o El petit príncep. També a d’altres contes i llibres de coneixements a banda dels personatges que vesteixen cada plana.

” Un llibre és… una illa de calma, un amic quan els altres t’empipen, una aventura que vius sense ni moure’t…”

Un conte amb el que segur que passareu una bona estona i amb el que podeu descobrir la màgia de la lectura!

Legeay, Chloé. Per a què serveix un llibre? Barcelona: BiraBiro, 2016

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Si voleu veure d’altres títols al voltant dels llibres i les biblioteques només heu de clicar l’enllac!

CONTES SOBRE BIBLIOTEQUES, BIBLIOTECARIS I LLIBRES

L’enrabiada de la Lola…

Fa uns dies us presentava les novetats editorials de BiraBiro editorial.IMG_3704

Un dels àlbums que tenia pendent ressenyar i que ja us avanço m’ha agradat molt, és “La Lola se’n va a l’Àfrica” de Anne Villeneuve. Un conte que treballa a través de la imaginació un dels sentiments que més costa dominar quan apareix: la ràbia.

Coberta_CAT_LOLA_granI és que la Lola està molt enfadada amb els seus germans. En té tres i:

“… N’està farta, de tenir germans: són Dolents, horribles i fastigosos…”

És per això que decideix marxar a l’Àfrica. Agafa l’imprescindible: el seu gat, el seu joc de te i el seu millor dibuix i surt de casa molt enfadada.

Els lectors més observadors se n’adonaran de que l’enrabiada de la Lola es pot veure molt clarament al damunt del seu cap (a la coberta ho podeu veure).

Els seus pares estan massa ocupats i semblen no fer-li gaire cas, però el xòfer sí que la voldrà ajudar a arribar a l’Àfrica: junts agafaran el seu “vaixell”, travessaran la “jungla”, veuran diferents animals com una “girafa” o uns “micos”, creuran el “desert”, agafaran un “avió”, pujaran dalt d’un “camell”, fins i tot el “Queen Elizabeth II” fins arribar a l’Àfrica on per art de màgia, desapareix la ira.

Un àlbum il·lustrat fantàstic de BiraBiro, que inclou tots els ingredients per ser un bon àlbum ja que el text diu una cosa i les imatges una altra. La història, descriu de manera molt divertida com els nens a través del joc i de la imaginació canvien l’estat anímic. Les il·lustracions fetes a llapis i aquarel·les deixen bastant de protagonisme al blanc.

la-lola-sen-va-a-làfrica.-anne-villeneuve

En definitiva, un àlbum al que segur que passeu una bona estona. Perquè és important deixar sortir les emocions, reconèixer-les i aprendre a controlar-les…

Crec que de tant en tant jo també marxaré a l’Àfrica!!

En Billy, un hàmster molt entremaliat

Potes enlaire! és el primer títol d’una sèrie de contes amb en Billy, l’hàmster cowboy com a protagonista de l’escriptora i il·lustradora francesa Catharina Valckx de la recent estrenada editorial BiraBiro.

I és que en Billy vol ser un gran cowboy com el seu pare! En aquest primer títol el seu pare li diu que està convençut que no ho podrà ser perquè no té prou caràcter. Diu que és massa amable i per això el posa a prova… Li dona una pistola de joguina i li diu:

“…Per convertir-te en un cowboy, primer has d’aprendre a apuntar amb la teva arma cap a un animal i dir-li Potes enlaire! amb una veu alta i greu. El més important és que l’animal tingui por de tu, i vigila amb la guineu!…”

En Billy no té gaire sort quan intenta el seu propòsit, però es clar, intenteu fer que un cuc aixequi les potes! En el seu camí en Billi coneixerà els que seran els seu companys per a noves aventures. A banda del cuc Pere Joan, la rateta Fina i el conill Tòfol. Voleu saber què passa quan apareix la guineu? Ho haureu de descobrir-ho amb la seva lectura (ja sabeu que no m’agrada desvetllar més del compte)

Voleu veure una mostra de “Potes enlaire”?

El segon títol de la sèrie (i dic sèrie perquè en no anar numerats no sabem si hi haurà més títols, esperem que sí!) és:

En Billy i el bisó, amb la mateixa autora i il·lustradora Catharina Valckx.
El pare d’en Billy el torna a posar a prova, aquesta vegada el repta a caçar amb una llaçada a un bisó. De fet el seu pare li diu que és del tot impossible i que si ho aconsegueix ell es menjarà el seu barret de cowboy! Creieu que aconseguirà posar la llaçada al Bisó? Llegiu el conte i ho esbrinareu!

Voleu veure una mostra del conte “En Billy i el bisó”?

En aquest nou títol tornen a aparèixer els amics d’en Billy: el cuc Pere Joan (que per cert és una mica golafre) i la rateta Fina que l’ajudaran en aquesta aventura.

Uns llibres molt divertits que tenen aquell toc d’humor que han de tenir els contes per enganxar-te a la lectura. L’autora i també il·lustradora utilitza una tècnica mixta de llapis i aquarel·la que imagino també deu passar per ordinador i que ens presenta amb uns personatges molt amigables que segur que agradaran als primers lectors!

D’altres contes de l’edtorial BiraBiro ressenyats: Qui Què Qui d’Oliver Tallec

BiraBiro… Lectura per plaer

logobirabiroeditorialM’encanta descobrir noves editorials i sembla que està sent la tònica habitual dels darrers mesos.

Birabiro neix de la mà de la Mireia i l’Oriol, dues persones apasionades per la Literatura Infantil que després d’uns anys d’experiència en aquest sector van decidir fa uns mesos (al juny de 2015) fer realitat el seu somni: fer llibres dels de “llegir per llegir”, llibres que despertin la curiositat dels infants, perquè com diuen a la seva presentació:

“…llegir és aprendre, descobrir, distreure’s, passar-s’ho bé, plorar, formar-se, riure, jugar, créixer…”

COBQUI1Els vaig descobrir a través d’un dels seus primers títols: Qui Què Qui d’Oliver Tallec.

Un llibre-joc deliciós pels més petits de la casa. A cada pàgina es planteja una pregunta encapçalada per un “Qui” que l’infant haurà de contestar observant les imatges: Qui fa què?

Qui ha dormit poc? Qui ha jugat amb el gat? Qui s’ha deixat el banyador? Qui fa una broma pesada? Qui fa molta por? Qui està enamorat?… Una rere l’altre es van formulant i les respostes estan amagades entre els personatges.

DOBLEBanyadorCAT

Un llibre carregat d’humor que a més de potenciar la observació entre els infants arrencarà un somriure a grans i petits i que estic segura us encantarà!
En breu publiquen un altre títol dins aquesta mateixa col·lecció que té molt, molt bona pinta! Qui Què On (l’esperem en candeletes!!!)

L’editorial BiraBiro comença la seva singladura amb molta força i trepitjant fort ja que en només 6 mesos ha publicat mes de deu títols i ja en té d’altres en producció que podeu veure a la seva web.

Aquí teniu una imatge que recull els títols publicats al 2015 a banda del que ja he ressenyat. La resta us els presento amb detall en una altra entrada que primer toca llegir-los! 😉

IMG_3704