Pepa Guindilla

Pepa Guindilla de Ana Campoy y Eugenia Ábalos publicado por Nórdica Infantil, 2021

“Mientras hacia mis lanzamientos de canasta pensaba desesperadamente en una solución. Y recordé la máquina del tiempo y que no estaba inventada y que la ciencia no llega cuando más se la necesita…”

Esta es una de las reflexiones de Pepa Guindilla, una niña pelirroja que tiene un padre, una madre y dos hermanos mellizos rubios más pequeños que ella. Son rubios porque su padre es inglés y no es el padre de Pepa. También tiene una abuela inglesa, la Marilyn que chapurrea el castellano porque vivió una temporada en Ibiza.

I tiene dos casas, la de su padre y la de su madre… Y también tiene a Bárbara, una amiga con la que comparte inquietudes y situaciones familiares que las unen todavía más.

Una lectura en ocho capítulos muy lijera en la que todas las personas se pueden sentir identificadas por las múltiples situaciones cotidianas que se describen: un concurso de escupitajos, una escapada furtiva al centro de la ciudad, la adopción de un gato callejero, la incomodidad de un vecino quejica, los fines de semana alternos en casa de papá y mamá, la curiosidad por la nueva relación de papá… ¿Quién no ha vivido alguna vez una de estas situaciones? o ¿Quién no las ha pensado alguna vez?

Y si, todo acto puede tener consecuencias y estas segun nuestra protagonista se pueden clasificar en cuatro niveles: travesura sin importancia, o nivel bajo, metedura de pata o nivel normal, travesura o nivel alto y castigo colosal de magnitud estratosférica, que afortunadamente ocurre en muy pocas ocasiones. Por suerte, Pepa se mueve entre nivel normal y alto y nos arranca una sonrisa mientras vamos leyendo estos episodios de su vida.

CAT

Aquesta és una de les reflexions de la Pepa Guindilla, una nena pel roja que té un pare, una mare i dos germans bessons  i rossos més petits. I són rossos perquè el seu pare és anglès i no és el pare de la Pepa. I també té una àvia anglesa, la Marilyn, que xampurreja l’idioma perquè de jove va viure una temporada a Eivissa.

I té dues cases, la del pare i la de la mare, i la Bàrbara, la seva amiga amb qui comparteix inquietuds i situacions familiars que les uneix encara més.

Una lectura que al llarg dels vuit capítols passa molt lleugera ja que tothom pot sentir-se reflectit en les múltiples situacions quotidianes que s’hi descriuen: el concurs d’escopinades, l’escapada furtiva al centre de la ciutat, l’adopció d’un gat del carrer, la incomoditat del veí rondinaire, els caps de setmana alterns entre les cases dels pares, la curiositat per la nova relació del pare…..Qui no ha viscut mai una d’aquestes situacions? Qui al menys no ho ha pensat mai?

I sí, tot acte pot tenir conseqüències i aquestes segons la nostra protagonista es poden qualificar en quatre diferents nivells: entremaliadura sense importància o nivell baix, posada de pota o nivell normal, entremaliadura o nivell alt i cagada colossal de magnitud estratosfèrica, que afortunadament ocorre en poques ocasions. Per sort, la Pepa es mou entre el nivell normal i l’alt i ens treu un somriure mentre anem llegint aquest episodi de la seva vida.

Les esferes del temps: misteri i il·lusionisme

Les esferes del temps de Rubèn Montañá publicat per La Galera, 2021. Premi Joaquim Ruyra 2020

coberta llibre Les esferes del temps

Les esferes del temps és una novel.la de misteri i il·lusionisme sota l’esperit del steampunk, i provoca una lectura ràpida que enganxa al lector.

Com a bon exemple d’aquest subgènere de fantasia i ciència-ficció ambientat en una època on l’energia originada amb les màquines de vapor és usada de manera preponderant, ens situarem a la Barcelona de 1888 on s’entrellacen elements que provenen de la ciència-ficció i de la fantasia, invents tecnològics ficticis o tecnologia posterior.

El nostre protagonista, en Domènec, és un  jove orfe que arriba a la ciutat en un espectacle itinerant de fenòmens, on és exposat com a raresa a causa de les cicatrius que li cobreixen la totalitat del cos, i caldrà que descobreixi quin és el seu lloc al món.

Un món on Barcelona tenia 530.000 habitants i era la segona ciutat més important d’Espanya en el pla polític, la primera a nivell industrial  i es vivia el període de la Restauració borbònica. I al mateix temps un món on l’explotació laboral estava a l’ordre del dia, la fam i la misèria estaven per tot arreu i els moviments anarquistes comencen a entrar en escena.

L’organització de l’Exposició Universal de 1888 va reflectir la bona relació entre la monarquia restaurada i la burgesia industrial catalana, que havia donat suport al retorn de la monarquia, a la recerca d’una pau social que permetés un desenvolupament econòmic.

Les Exposicions Universals, iniciades a París el 1855, eren considerades els majors esdeveniments polítics, econòmics i socials del món, en els quals cada país podia exposar els avenços tecnològics i fer gala del seu potencial econòmic i industrial. 

I davant d’aquesta explosió tecnològica, hi ha qui creu que “L’Atlàntida era un continent habitat per éssers humans perfectes, molt més evolucionats que nosatros mateixos. Eren capaços de doblegar la natura al seu gust, d’abatre la malaltia i la fam, havien aconseguit dominar los fenòmens meteorològics, navegar pel mar i fins i tot conquerir lo cel. Es diu que tenien capacitats mentals més pròpies de déus que d’humans”.

“Los atlans proclamaven ser fills de dracs, descendents d’una branca evolutiva paral·lela a la humana, amb rèptils com a avantpassats….Lo drac simbolitzaria la civilització atlant i per la descripció que es fa d’aquella espècie privilegiada, he arribar a la conclusió que aquells que avui en dia posseïm poders psíquics som els seus descendents”.

A la Barcelona del 1888 es barregen el potencial i desenvolupament industrial amb  monstres, éssers invisibles, fantasmes, objectes que es mouen sols i molt misteri. En Domènec descobrirà que la seva vida està estretament lligada amb el Basilisc de Barcelona que amenaça el precari equilibri de la ciutat comtal, i que els petits accidents relacionats amb el foc que sempre l’han perseguit tenen una explicació meravellosa, però també terrible.

Sense cap mena de dubte la novel.la està perfectament emmarcada històricament i hi trobem personatges cabdals de finals del segle XX com ara Eusebi Güell, Eduard Toda i Narcís Monturiol i també referències a l’Esquella de la Torratxa, una de les publicacions catalanes més importants de sàtira gràfica i escrita on a les seves pàgines hi ha retratada a través de l’humor i la caricatura l’evolució de la societat catalana i espanyola.

I per acabar d’arrodonir el resultat final, l’autor comenta: “Per fer més viu aquest viatge enrere en el temps he intentat reproduir l’esperit de la parla de l’època, perquè la llengua és una entitat viva i en procés constant de canvi.” Tot i que per fer més còmode el text, s’han ortografiat els diàlegs d’una manera moderna, se n’ha mantingut l’esperit.

Rubèn Montañá va néixer a Badalona l’any 1983 i és actor, escriptor i dramaturg, llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha publicat nombroses obres de literatura infantil i juvenil. 

Ressenya de Montse López, col·laboradora del @memodepeix

Janowitz: aventura, fantasia, misteri i ciència ficció

JANOWITZ, de Macip Garzón. Editorial Obscura, 2021.

Coberta llibre

Janowitz està en perill. Un seguit d’anomalies i desastres fa que la població consideri al govern culpable de tot aquest enrenou i les manifestacions multitudinàries esdevenen cada vegada més violentes.

Una batalla entre faccions contràries s’està produint i l’exèrcit pren posicions. Al mateix temps la Pagoda i el camp energètic que
l’envolta sembla que tindrà un protagonisme clau en el desenllaç final.
Ziggy, Alice, Wade, Hoenikker, Katniss, Flynn, Ender, Joshua i una nena, són els protagonistes d’aquest thriller tecnològic de ciència ficció, on ser conscient de quin és el seu paper en tota aquesta trama acabaran sent claus dins d’aquesta tragèdia.

Així doncs ens trobem a Janowitz, on sembla que ja res no té lògica i que tot està tenyit de caos. La realitat s’està transformant a un ritme vertiginós i previsiblement està abocada a la destrucció total.
Però tot ésser viu manté sempre l’instint de supervivència, encara que mai pot ser gestionat de la mateixa manera. I tampoc és igual si apliquem la lògica davant de situacions extremes ja que potser podem trobar multitud de lògiques diferents segons qui sigui capaç d’analitzar la realitat actual de Janowitz, doncs els paràmetres seran distints.

Una situació comuna, diferents maneres d’actuar davant de la crisi, diferents maneres d’entendre-la, diferents maneres de gestionar-ho, diferents creences, diferents esperances, diferents objectius, tot encaixat en un ritme trepidant i anant a contrarellotge.

Estem davant d’una novel.la que marca un ritme ferotge on es combina l’aventura, la fantasia, el misteri i la ciència ficció, on trobem una pandèmia incontrolable que fa perillar la realitat. Però quina realitat? On som de fet? A vegades res és el que sembla. Macip Garzón és el pseudònim literari dels escriptors catalans Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón.

Salvador Macip, nascut a Blanes l’any 1970, és doctor en medicina, investigador i escriptor i Ricard Ruiz Garzón, nascut a Barcelona l’any 1973, és escriptor i professor a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i al Màster en Prescripció de la UB, en tots dos casos especialitzat en gèneres fantàstics.

Aquest tàndem d’escriptors ens proposen ciència, tecnologia, matemàtiques, informàtica, vídeo jocs, ambient místic i revolucionari, descobrint al mateix temps la realitat de cada personatge, combinat amb una aproximació a la nostra realitat que mostra una trama intensa on el final no deixa de sorprendre.

Una ressenya de la col·laboradora del blog Montse López.

El síndrome de Bergerac Premi Edebé 2021

El síndrome de Bergerac. Una comèdia heroica de Pablo Gutiérrez publicat per Edebé, 2021

Premi Edebé de Literatura juvenil

Coberta llibre

Començar batxillerat pot comportar molts reptes nous: entrar suposadament al món dels adults i per tant haver de deixar de jugar amb nines, anar decidint quin futur triar tot i que cada dia tinguis un embolic més gran dins del teu cap, sentir amb força els primers enamoraments tot i tenir present que la distància que imposarà l’estiu pot fer que aquest sentiment es dissolgui com l’aigua, la intromissió d’alguna parella més adulta que farà perillar l’amistat i fins i tot pugui esmicolar-se….I tot això sota l’auspici de Cyrano de Bergerac.

Quan una persona que treballa cedeix sempre de manera conscient l’autoria de les seves idees i aportacions a una altra persona de l’equip de treball, ja que estima que és la única manera que es materialitzin, este, davant del síndrome de Bergerac.

I Vela, la protagonista, adolescent amb baixa autoestima, manifesta aquesta conducta que per designi de l’autor la lliga a l’obra Edmond Rostand, per acabar sobreposant-se a aquesta situació.

La suposada avorrida classe de Literatura Universal que es podria cursar a qualsevol institut, serveix a l’autor per anar repassant amb pinzellades subtils els grans escriptors, moviments i obres referents d’aquesta assignatura, en una novel.la estructurada en tres actes: l’Ilíada, l’Odisea,  Sófocles, Èsquil, Virgili, Horaci, Safo, Bocaccio, el Decameró, el Trecento, Dante, la Divina Comèdia, Petrarca, Shakespeare, Romeu i Julieta, el Segle d’Or, Garcilaso de la Vega,…

Però és l’obra d’Edmond Rostand la motivació per fer-ne una adaptació, assajar i representar-la, al mateix temps que els participants es van coneixent, van aprenent, van creixent com a persones d’on sortirà una relació d’amistat treballada gràcies a l’impuls de la professora, tot i que en un principi, els hi resulta misteriosa i caòtica.

El desenvolupament del dia a dia a l’institut comporta també interacció amb la nostra realitat més propera, on s’entrellacen els clàssics amb referències actuals com ara Harry Potter, Mary Poppins, Bones, Cat Stevens, John Lennon, Mario Bros, Joc de Trons, El senyor dels Anells, Francoise Hardy…

I l’acte final és on la màgia del teatre fa acte de presència: atrezzo, llum, so, música, vestuari, escenari i molts, molts nervis. Però ja se sap: el teatre és una successió d’obstacles que condueix irremeiablement al desastre…però que sempre acaba bé!

Una novel.la juvenil que connecta amb el públic lector i que té només un sol protagonista i aquest és un nas. Un nas cèlebre, desproporcionat. El nas d’un heroi nascut a Bergerac i de nom Cyrano.

Ressenya de Montse López per al @memodepeix

Autismo y literatura infantil

En la literatura infantil no siempre se tienen presentes las necesidades lectoras de niños y niñas con TEA. La tipografía, contraste de color, disposición del texto, las ilustraciones… dependiendo de estas características se puede facilitar o dificultar el acceso a la lectura. Si bien es cierto, estas necesidades pueden variar de un niño o niña a otra, existen unas características que son comunes a la mayoría de dificultades lectoras.

En el canal de instagram @memodepeix analizamos la accesibilidad de los libros que nos envían las editoriales así que os animo a que lo sigais y así también estéis al día de las novedades que se publican.

Una manera de normalizar el TEA es leer cuentos en los que alguno de los protagonistas sea autista. Recientemente en el @memodepeix publiqué esta entrada con una colección con uno de los protagonistas con TEA :

📗 Mi hermano y yo
📗 ¡Hablar no se me da bien!
🔤 Castellano
🖍 📝 Rose Robbins

📖 @loqueleo_es

Categoría: #ficción

Materias: #autismo#hermanos#familia#convivencia

Edad: +5️⃣

Accesibilidad: ➕5
Opinión: 5/5🐠🐠🐠🐠🐠

Encontrar un protagonista con autismo no es muy habitual en los #album Aunque también es cierto que si la editorial no lo indicara en la contraportada posiblemente el síndrome del espectro autista de la gatita protagonista de estas historias pasaría desapercibido. Los libros narran el día a día de dos hermanos. Uno de los libros des de la visión del hermano que cuenta como es convivir con su hermana que es “diferente” y el otro desde los pensamientos de ella… Una buena manera de conocer el TEA y de normalizarlo con los más pequeños.

ACCESO A LA LECTURA por @suspeix

A nivel de #accesibilidad valorar la elección de una tipografía sin sarifa, contrastada en color con el fondo (excepto en una página) de un tamaño mega extra en estilo mayúsculas en los diálogos del hermano y en minúsculas en los diálogos de la protagonista con autismo. Ello unido a la disposición del texto sin justificar con el interlineado generoso facilita la lectura y la hacen más accesible a niños y niñas con baja visión y/o trastorno del aprendizaje. El texto en forma de diálogo sobre los personajes favorecen la comprensión lectora y el seguimiento de la lectura. Además estimulan la lectura compartida. La elección de un papel mate evita los reflejos de la luz al incidir sobre él.