Una clau que lliberi el cor de la princesa… La Clau

En Ferran era un serraller, el millor de tota el reialme…

Així comença el meu darrer conte La clau il·lustrat per la Cristina Serrat i publicat per Tramuntana edicions. Un conte que va néixer de la curiositat quan un serraller del segle XXI em va explicar el seu ofici. Em va parlar amb tant d’entusiasme que va despertar la senyora imaginació que viu dins del meu cap i l’engranatge es va posar en marxa…

Aconseguir que una clau obrís fins a vint panys diferents o que cada un dels panys tingués la seva pròpia clau. Crear un mecanisme infranqueable o una clau màgica, única… perfecta per a aquell pany…

La princesa Mina estava malalta, i ningú no sabia què li passava. L’havien visitat tots els metges, mags i remeieres del regne. Fisn i tot bruixes i bruixots! Li havien donat beuratges de tots els colors, pomades per aplicar al darrere de les orelles, banys de gel i essència de roses…
També havien passat princeps, nobles i cavallers per intentar alegrar-la. Però res ni ningú no ho havia aconseguit. La princesa Mina seguia ensopida i trista. Mai no sortia de palau, ni tan sols passejava pels seus jardins.
El Rei desesperat, havia anat a buscar al savi més savi de tots que en veure-la va dir una única frase:

La Princesa té el cor tancat dins d’una gàbia d’or…

Així que el Rei desesperat va anar a buscar al millor serraller del reialme i li va fer un encàrrec impossible. Havia de fer una clau que alliberés la princesa Mina del seu mal abans de la propera lluna plena!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Una història que va néixer des del sentiment i que és un homenatge a totes aquelles princeses i princeps que tenen el cor tancat dins d’una gàbia d’or. Un homenatge per encoratjar-los a buscar la clau que els alliberi del seu mal perquè la tenen molt més a prop del que es pensen…

La clau és un projecte que ha necessitat molt de temps per veure la llum però el resultat és espectacular… i si no, comproveu-ho vosaltres mateixos i mireu aquesta edició de luxe!

Aprofitant la Fira de Bolonia on es va mostrar per primera vegada el conte vaig entrevistar l’editor de Tramuntana ,el meu editor: Enric Pujol que em va parlar de La clau i d’altres projectes d’aquest editorial de Sant Feliu de Guíxols.

ESCOLTA L’ENTREVISTA A ENRIC PUJOL

La clau. Peix, Susana; Serrat, Cristina (il). Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017. ISBN: 9788416578498

La llave. Peix, Susana; Serrat, Cristina (il). Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017. ISBN: 9788416578481

 

 

Rocío Bonilla: Bolonia 2017

Passejant, passejant per la Bologna Children’s Book (micro en mà), em vaig trobar a la Rocio Bonilla. Una amiga amb qui hem compartit grans moments. Ens vam conèixer a la Fira vilanovina Conte va! Va de contes i ens hem anat retrobant en diversos moments… literaris.

La Rocio em va fer un gran regal que no vaig resistir-me a enregistrar en una entrevista, quan em va presentar “en primicia” el seu nou projecte amb Bromera. Una editorial amb la que ha crescut com a il·lustradora de meravellosos llibres.

Cara de pardal va ser el primer que va publicar amb ells com a projecte personal i després li han seguit joies com ara: La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó, Els fantasmes no toquen a la porta o Max i els superherois.

A l’entrevista la Rocio ens presenta el que serà el seu nou projecte personal (en publica només un cada any) i el vaig poder gaudir de primera mà en la seva versió anglesa Let’s play? amb text d’Ian Brenman que es publicarà en català a Bromera

Un àlbum il·lustrat que ens mostra el dualisme entre les màquines de jugar i la màgia desbordant del joc imaginatiu… Un conte que estic convençuda us enamorarà tant o més com la resta de llibres de la Rocio.  L’esperem en candeletes!!

Si teniu ganes d’escoltar l’entrevista, només heu de clicar sobre l’enllaç!

ENTREVISTA ROCIO BONILLA

Juguem??

Jordi Sierra i Fabra: Bolonia 2017

La Bologna Children’s Book Fair de 2017, ha estat la fira de la literatura infantil catalana per excel·lència donat que era la convidada d’honor.

Un dels stands més visitats, m’atreviria a dir que va ser el de Catalunya que es va convertir en un anar i venir, com si d’un formiguer a ple rendiment es tractés, de tots aquells que fan possible que la literatura infantil i juvenil segueixi tan viva i a tant alt nivell: editors, escriptors, il·lustradors, bibliotecaris, llibreters… i una reportera! 😉

ENTREVISTA A JORDI SIERRA I FABRA

En una de les meves passejades amb el micròfon de Canal Blau FM per l’stand em vaig creuar amb la mirada d’un dels escriptors que admiro per la llarga trajectoria que el precedeix: en Jordi Sierra i Fabra.
Em vaig acostar per dir-li si em concedia una entrevista i em va arrencar una rialla (com podeu veure a la imatge) quan em va respondre que després de veure’m amunt i avall fent entrevistes:

—Em pensava que no m’ho demanaries mai!

En Jordi Sierra i Fabra, es un escriptor molt agradable en la conversa i molt proper i divertit que ens regala històries des de fa quaranta cinc anys (tot just ho celebra enguany). Durant l’entrevista em va explicar un munt d’anècdotes de la seva vida, com ara que va començar a llegir de molt petit, i tot i que els inicis van ser complicats perquè no tenia llibres a casa i el seu primer TBO li va durar mesos, als vuit anys es llegia un llibre al dia!

Que a casa seva eren pobres i recollia diaris per vendre’ls al drapaire i comprava llibres de segona mà i com que els que li agradaven Jules Verne i companyia, eren molt cars (valien 3 pessetes) ell havia de llegir llibres molt dolents perquè no li arribava amb els centimets que aconseguia amb les vendes de paper.

Em va explicar que  de petit era tartamut i va pensar que el seu futur seria complicat però amb vuit anys va tenir un accident molt greu en travessar un vidre i com que només li havia quedat la mà dreta lliure va començar a dibuixar i a escriure un conte i va descobrir la màgia de l’escriptura i va decidir que es dedicaria a fer, el que millor sabia fer: escriure!

A la seva Fundació podreu veure mostres del que dibuixava i escrivia de petit…

A l’entrevista ens explica com va començar escrivint música i com va passar d’aquest gènere a la literatura infantil i juvenil.

—No escric per a escoles, faig llibres amb protagonistes joves que és diferent…

La seva bibliografia actualment suma (i els té molt controlats) 469 publicacions, tot i que té un centenar encara guardats al calaix i una trentena de llengües. Diu que ell no fa bestsellers, fa longsellers, perquè ha publicat llibres que es llegeixen i s’han mantingut en una bona posició durant més de vint anys! Una interessantíssima entrevista que no us podeu perdre!!

clicla l’enllaç i escolta l’ENTREVISTA A JORDI SIERRA I FABRA

La seva darrera novel·la Les paraules ferides és per a ell la millor novel·la que ha escrit mai i jo a l’entrevista me la vaig posar com a deures…

Això és el que diu la web de l’editorial Ara Llibres:

El jove Li Huan és un dels nous guardes del camp de presoners. Un recinte esfereïdor on els reclusos, presos polítics contraris al Govern, no poden parlar entre ells, ni tampoc amb els vigilants. En Li Huan no serà un guarda qualsevol, serà el nou censor i haurà de llegir les cartes dels presoners i decidir quines paraules i frases cal prohibir.
Però, no totes les paraules són iguals. Així com l’aigua erosiona la roca, les cartes a la seva estimada d’un dels presoners més veterans fan trontollar les creences més arrelades del jove censor. S’hi parla de poesia, d’amor, de llibertat… N’hi haurà prou d’encertar les paraules per ajudar-lo a obrir els ulls? 

I al final de l’entrevista hi ha una miniexclusiva que, qui sap, si algun dia us podré desvetllar… Si abans l’admirava com a escriptor, ara encara més, ja que em va encantar com a persona!

Bibliografia Jordi Sierra i Fabra

Tot un honor Senyor Sierra i Fabra!!

Bilomba a la vista!!! amb Jordi Fenosa

IMG_4344El Jordi Fenosa de petit volia ser veterinari, però sabeu què? li feia por la sang així que aquella no era una bona tria. Diu que a l’escola que a l’escola, a l’hora del pati, no sortia a jugar i es quedava dibuixant i sempre es  feia una rotllana al seu voltant de nens i nenes que miraven els seus dibuixos i ja va intuir que aquell seria el seu camí… el de la il·lustració!

“Si m’agrada tant dibuixar, perquè no em dedico a dibuixar?”

Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja i també a l’escola de Còmics Joso i si us fixeu bé els seus dibuixos tendeixen a tenir un aire comiquero bastant destacat.

ESCOLTA L’ENTREVISTA AL JORDI FENOSA

Tot i que sempre s’ha dedicat a la il·lustració sempre li ha agradat escriure i després de molt de temps de barrinar sobre una idea va decidir escriure el seu primer llibre:

Bilomba a la vista! publicada per Animallibres.

Una novel·la adreçada a infants a partir de 8-10 anys que narra l’aventura d’un botànic i naturalista, en Bernat Tustat, que decideix partir en un vaixell pirata a la recerca del país dels Bilombos. Un lloc ubicat al mig d’una selva a l’altra banda de l’oceà on hi ha un fruit molt curiós. La Bilomba, un fruit gegant que té gust com de patata amb un pinyol molt gran que amaga un secret d’enamorats… (si el voleu descobrir haureu de llegir el llibre ;–). La Bilomba és l’excusa per explicar aquesta aventura… Somni d’en Bernat Tustat.

Sabeu que el primer títol del llibre era “Pirates i patates”?

IMG_4345Finalment però es va decidir que al títol havien de sortir les bilombes. I tot i que el Jordi no volia que fos una novel·la de pirates, la força que van anar agafant els personatges l’han convertida en una aventura… de pirates! Però una aventura amb tota l’essència del que el Jordi volia explicar. Un viatge a la recerca d’un lloc i un fruit misteriós desconeguda a l’Europa del segle XVIII.

I com diu el Jordi Fenosa…

“La Bilomba és el somni del protagonista de la seva aventura, però és que a la vida, tots busquem la nostra Bilomba”

El Jordi no va arribar sol a l’entrevista… Mireu quin regalàs! ——–>

Fenosa, Jordi. Bilomba a la vista! Barcelona: Animallibres, 2016.

Llegeix un fragment!

 

La cabra que no es estaba: neix Fun readers

Fa un parell de setmanes vaig rebre un mail amb una gran noticia. Neixia una nova editorial!  Fun Readers. I no només això, era una editorial infantil i juvenil que es defineix així:

“Somos un sello editorial joven dirigido al público infantil. Creemos en la diversión como la mejor forma de acercar la literatura a los más pequeños. Por eso, buscamos textos originales y creamos una edición muy cuidada de aquellos libros que nos habría gustado leer cuando éramos pequeños”

978-84-944412-0-2-1-732x1024La meva emoció encara va augmentar més quan vaig veure que l’autor del seu primer llibre era Pablo Albo, un gran “domador de paraules” que vaig descobrir fa un temps a través dels seus còmics terrorífics de Thule, sempre amb aquest punt d’humor que el caracteritzen. A banda de seguir-lo per les xarxes (on sempre em despierta un somriure amb les seves entrades), el vaig entrevistar al programa de ràdio Més content que un gínjol que dirigeixo. Parlar de Pablo amb el Pablo et fa descobrir a un gran contador d’històries i un excepcional fomentador de la lectura.

Amb una presentació que comença així i amb un autor com Pablo Albo com a capità del seu primer vaixell, l’única cosa que set pot passar pel cap és: Tinc ganes de llegir!!

I us he de dir que la lectura ha complert  i superat totes les meves espectatives: La cabra que no estaba és el títol d’aquest primer llibre amb il·lustracions d’en Raul Nieto Guridi, conegut com a Guridi.

Comença un nou dia a la granja amb un gran badall del sol que desperta al gall. El cant del gall desperta una a una, a les cinc gallines que formen dalt d’un pal. L’escataineig de les gallines desperta al porc i el burro en escoltar-lo també es desperta just en el moment que disset ratolins surten del cau seguits d’un divuité que sempre va endarrerit (provocant grans moments).

ratones_Guridi

Aixi, poc a poc tots els animals es despierten, quan de sobte, senten un crit esfereidor: És de la cabra… però: On és la cabra??

A partir d’aquest punt els animals comencen a divagar amb què li deu haver passat a la cabra a través de narracions de cada un dels protagonistes i les seves aventures o situacions viscudes en les que intenten trobar explicacions d’aquest misteri: La no desaparició del burro, la oportunitat perduda del porc, arriba la gata, la aventura de les gallines… Les narracions flueixen una rere l’altra fins arribar a un fantàstic desenllaç que dona explicació als crits de la cabra (ja que després del primer en segueixen alguns més).

Feia temps que no reia tant amb un llibre. Una lectura amena i divertida amb molts diàlegs, carregats de grans dosis d’humor, que la fan molt lleugera.

Pablo Albo fa referència a alguns clàssics com ara Platero i jo de Juan Ramón Jiménez , Els músics de Bremen dels germans Grim i un darrer que no esmentaré per no fer cap spoiler ja que és justament el desenllaç del gran misteri que envolta la narració.

Marcapáginas-resizeLa cabra que no estaba m’ha recordat i aprofito l’entrada per també recomanar-la, una novela on les protagonistes tambés són animals (en aquest cas ovelles) que investiguen un misteri (l’assassinat del seu pastor): Las ovejas de Glenkill de Leonie Swann publicat per Salamandra fa uns anys.
Una altra novel·la amb protagonistes animals, aquesta sense el toc d’humor de les dues anteriors, és (ho he de confessar, el meu llibre preferit i de capçalera i per això no em puc estar de recomanar-lo) La colina de Watership de Richard Adams, aquesta amb uns conills com a protagonistes i una història que molt bé es podria extrapolar a situacions viscudes al món actual.

La cabra que no estaba, és un llibre amb el que passaran una bona estona grans i petits, amb unes il·lustracions senzilles a una sola tinta de traç gruixut, que acompanyen el text sense anar més enllà d’aquesta tasca però complimentant-la en justa mesura.

A més aquest llibre arriba amb contingut extra! Un punt de llibre biodegradable amb llavors de rosella per poder-lo plantar directament i tenir un record molt original…

Si he aconseguit picar la vostra curiositat no dubteu en clicar el següent enllaç on podeu llegir el primer capítol.

Bona lectura! I benvinguts al Vadellibres Fun Readers!