Catcon 2017

Aquest cap de setmana he gaudit algunes de les propostes de la 1a Convenció de Ciència-Ficció i Fantasia (Catcon) que ha tingut lloc a Vilanova i la Geltrú.

L’auditori del Neàpolis s’ha convertit en un punt de trobada d’autors, editors, traductors, bloggers i aficionats a aquests gèneres literaris i durant tot el cap de setmana s’han realitzat un seguit d’activitats amb conferències, taules rodones, presentacions de llibres, espai per a jocs, exposicions, i el lliurament dels Premis Ictineu 2017 que es va realitzar durant un sopar on els assistents vam poder gaudir d’interessants converses.

Els Premis Ictineu 2017 es divideixen en cinc categories i els premiats han estat els següents:

Millor novel·la original en català per a Jair Domínguez amb Perímetre publicada per Catedral Books.
Millor relat original en català per a Carme Torras per L’indigent publicat dins de Déu relats ecofuturistes per Males Herbes.
Millor novel·la traduïda al català per a Ready Player One publicada per Columna traduïda per Rosa Maria Borràs Montané i Lluís Delgado Picó.
 • Millor relat traduït al català per a Vacui Magia de L. S. Johson publicada per la revista Catarsi 18. traduit per Edgar Cotes Argelich.
Millor il·lustració per a la coberta de Procés de contradicció suficient de Manuel de Pedrolo realitzada per Studio Branca publicada per Orcini Press.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

La Convenció ha comptat amb la participació de tres convidats de primer nivell: Mike Resnick, Emilio Bueso amb qui he enregistrat una entrevista que escoltaru molt aviat al programa i Marc Pastor. que ens ha fet un viatge en el temps a través del cinema per explicar aquest recurs literari…

Els moments de sobretaula són molt interessants…

Un cap de setmana fantàstic que he compartit amb el Ricardo Ruiz Garzón i l’Emili Cid entre converses i riures. Una gran experiència! La propera setmana més!!

Els ulls d’en Bao

Qui és en Bao?

Aquesta pregunta possiblement els amants de la literatura infantil us l’heu fet en algun moment durant aquest any…

I és que en el seu 150è aniversari, l’Hospital Sant Joan de Déu juntament amb l’editorial Planeta, va guardonar, amb el Premi que porta el seu nom en la 18ena edició, Els ulls d’en Bao un àlbum deliciós amb autoria única de l’Òscar Julve.

Es va publicar el mes de març i com els aneguets protagoniestes que apareixen al conte, sembla estar perdut en la immensitat de l’oceà. Potser haurà arribat a una illa deserta? Potser s’haurà enfonsat al mar?… 

El director de l’hospital signa al conte un escrit que diu:

El Premi de Conte Infantil Il·lustrat Hospital Sant Joan de Déu ésuna de les iniciatives que impulsa el nostre centre per promoure la
cultura del país entre els més petits.

Aquesta afirmació sobta amb la poca visibilitat que se li ha donat a un àlbum meravellós que ja avanço (de moment) només podreu comprar si aneu a la botigueta de l’Hospital Sant Joan de Déu. (curiosament NO es pot comprar a la botiga solidària online). De fet quan érem a l’aeroport de camí a la Bologna Children’ns Book Fair a primers d’abril, un grup d’autors i il·lustradors entre els que hi era el Julve, vam poder veure una de les imatges del conte en un diari de tirada nacional que anunciava la presència com a convidats de la literatura infantil catalana i de l’exposició de 40 il·lustradors catalans a Bolonia on l’Òscar Julve hi participava.

Si bé és cert que a l’exposició col·lectiva de la Fira Conte va! Va de contes l’Òscar participava amb dues il·lustracions del seu conte premiat, aquest conte no ha aparegut a cap llistat de novetats, tries, recomanacions ni guies bibliogràfiques…

La resposta és simple i és perquè no es distribueix pels mitjans habituals i per això no ha arribat a biblioteques ni escoles ni a la gran majoria de nens i nenes (i és una pena realment).

Els ulls d’en Bao està inspirat amb tota probabilitat en un fet que va succeir l’any 1992 (fa 25 anys com les Olimpiades de Barcelona), quan un vaixell carregat de contenidors que anava de Honk Kong als Estats Units va travessar una tempesta al mig del l’oceà Pacífic i un dels contenidors carregats amb més de 30mil ninotets de goma: ànecs, tortugues, granotes… de l’empresa The First Years ICC.

La força de la tempesta els va abocar a l’oceà i a través dels corrents marins els ninots van recórrer milers de quilómetres fins arribar a diferents indrets del món.

Aquests ninotets es van fer famosos perqué van servir per estudiar els corrents marins i perqué van ser vistos a diferents indrets del planeta durant 15 anys. Alguns d’ells formen part de col·leccions i s’han arribat a pagar molts diners per un d’ells Llegeix l’article:

Els Friendly Flotatees, els aneguets de goma que van navegar per mig món

L‘Òscar Julve recupera aquest fet històric en un àlbum deliciós del que no faré cap spoiler i per tant no donaré resposta a la pregunta que encapçala aquesta entrada al blog. Qui és en Bao?

La història s’inicia amb un nen que treballa a una fàbrica d’aneguets i s’encarrega de pintar-los els detalls: el bec taronja, l’ull negre i un puntet blanc per donar vida a la mirada dels centenars d’aneguets de goma que, dia rere dia, passen per les seves mans…

En Julve amb aquest conte ens fa pensar en nens i nenes d’arreu del món que es van trobant els ànecs i ens explica on van a parar a l’hora que tracta un tema de molta actualitat (del que tampoc diré res per no fer spoiler).

La Mila es va trobar un, se’l va endur a casa i el va convidar a berenar amb els seus ninos.
En Pedro va rescatar un altre. El va veure a la platja un matí, quan anava cap a l’escola. Es van fer amics inseparables.

La Linda, en Tomeu i la Olivia són altres dels infants que troben algun d’aquests aneguets que suren. Cadascú amb la seva realitat., cadascú ens transmet alguna cosa a través de les il·lustracions com sempre tan acolorides del Julve. Diferents nens, diferents indrets, diferents famílies…

Fins arribar al darrer destinatari que descobreix als ulls d’en Bao un bri d’esperança.

Espero que la ressenya us desperti les ganes de descobrir tan fantàstic llibre i us pugueu apropar a la botiga de l’Hospital Sant Joan de Déu a pescar un dels llibres… Si més no jo el posaré a la llista de la propera selecció bibliogràfica a veure si així arriba a les biblioteques públiques catalanes…

Julve, Òscar. Els ulls d’en Bao. Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu, 2017. ISBN: 978-84-08-17194-2

 

 

 

Premis White Ravens 2015

url

Com cada any, la Biblioteca Internacional de la Joventut de Münich fa una selecció dels que considera els millors llibres publicats el darrer any, amb la publicació d’una llista de 200 títols coneguda com “The White Ravens” El corb blanc!

Després de dos anys sense cap títol en català, aquest 2015 torna a haver una publicació  amb la inclusió en aquest llistat del conte La vaca Victòria de Nono Granero publicat per Milrazones.

La vaca Victòria és una mena d’entremaliadura amb variacions d’un conte popular que diu

“Aquesta és la història de la vaca Victòria.
Es va morir la vaca i es va acabar la història”

Un conte rimat i carregat d’humor que narra les aventures de la vaca Victòria i que tot i que queda resumit en aquesta frase tan, podríem dir… directa! Dona peu a un joc d’endevinalles enginyós per part del seu autor, en Nono Granero.

L’autor es descriu com un narrador-titellaires a qui li agrada fer aparèixer coses a partir d’altres que no tenen res a veure: de gestos, paraules, històries i contes… i de bocins de carbó i taques de pintura, personatges i móns!

Aquest any a més en Nono ha estat guardonat amb un altre dels seus llibres amb aquest mateix guardó:

Polvo de roca (Rock dust) de Nono Granero i il·lustracions de Géraldine Alibeu publicat per A buen paso.
Explica la història d’una gran roca, rodona i pesada que volia veure món:

Desde que supo que se la consideraba un ser inerte, aquella enorme Roca estaba indignada. ¿cómo podian juzgarla de un modo tan equivocado?

Si no se movia, si no se alimentaba y si no era capaz de amar era asunto suyo (estos argumentos eran los que usaban para etiquetarla). Además estaban muy equivocados!!

Un dia un geòleg es va plantar al seu davant i ella no s’ho va pensar dues vegades i li va demanar que la portés amb ell. El geòleg li va dir que ni parlar-ne! Però no s’imaginava lo pesada que pot arribar a ser una pedra. Ai! Que no us podeu imaginar el que allà va passar!! El geòleg vinga a donar cops de martell i la pedra cada vegada partida en trossos més petits no deixava de demanar: ¡llévame contigo!

D’altres guardonats amb The Withe Ravens 2015 amb segell espanyol han estat:

El tesoro de Barracuda (The treasure of Barracuda) de Llanos Campos i il·lustracions de Júlia Sardà publicat per SM.

Chispas, és un grumet d’onze anys que en aquest llibre explica les aventures que viu a bord del vaixell Cruz del Sur, capitanejat pel capità Barracuda i que va a la recerca del tresor del llegendari  Phineas Johnson Krane. El pirata Krane havia deixat enterrat un llibre on donava les pistes del lloc on era amagat el tresor i per això la tripulació del Cruz del Sur decideix aprendre a llegir. Aconseguiran trobar el tresor??

Ícaro de Federico Delicado publicat per Kalandraka.
L’infant Ícar arriba a un centre d’acollida amb una història sorprenent sobre la seva família. Aquest àlbum il·lustrat ofereix una doble lectura entre fantasia i realitat, dues lectures carregades de poesia i sensibilitat. Un cant a la llibertat per llegir, pensar, mirar i sentir.

Feliz Feroz (Lucky Ferocious) de El Hematocrítico amb il·lustracions d’Alberto Vázquez publicat per Anaya.
La germana del Llop Feroz està molt preocupada per que el eseu fill no és gens ferotge, és molt bo… boníssim. Però el Llop Feroz la tranquilitza i li diu que l’envii a casa seva que ell s’encarregarà de convertir-lo en un llop ben ferotge. El petit llop intenta fer tota allò que li demana el seu tiet: udolar ferotgement, caçar conillets, espantar la Caputxeta, es menja-se la seva àvia… però tot li surt malament! Seu a menjar amanida amb els conillets, es fa amic de la Caputxeta i pren el te amb l’àvia…

Un cóndor en Madrid (A condor in Madrid) de Paloma Muiña i il·lustracions de Mercè López publicat per Edelvives.
En Manu viu a 429 passes de l’Adriana. A tos dos els hi agrada jugar i investigar els sorolls misteriosos del desvan, evitar a l’Esteban i descobrir els enigmes del Papi Àngel, l’avi de l’Adriana que des de que va morir la seva àvia està una mica desorientat i s’enyora molt del seu país… Junts en Manu i l’Adri són capaces de qualsevol cosa, fins i tot ode portar l’Equador fins a l’habitació del Papi Àngel.

Mi pesadilla favorita (My favourite nightmare) de María Solar i il·lustracions de María Lires publicat per Siruela.
Manuel estaba enfermo, tenía fiebre y su padre llamó al veterinario, porque en la isla donde viven no hay médico. Le recetó un jarabe para perros que también le iba muy bien a los niños y será por el jarabe o será por la fiebre, el caso es que Manuel ahora no para de soñar y soñar. Incluso tiene sueños dentro de los sueños. Así conoce a un vendedor de olores de recuerdos, un bar lleno de mentirosos, un dinorrinco y un hipodrilo, un extraterrestre muy preguntón en misión secreta que se mueve por las alcantarillas, y a Alicia, una niña que dice que viene del País de las Maravillas…

Trobareu d’altres títols de llengua hispana a la web dels premis: The White Ravens 2015