La botiga de vides

La botiga de vides, d’Adrià Aguacil publicat per Animallibres, 2021.

Premi Ciutat de Badalona de narrativa juvenil 2020

-És inquietant i alhora meravellós, no creus? –va prosseguir l’home-. Canviar de vida. En un tancar i obrir d’ulls. Sense patiments, sense esforços innecessaris. Mantens la ment i els records, però el cos, les habilitats i la posició social et canvien.
-Sí que sona bé, sí...

La Júlia és la nostra protagonista i és la típica adolescent friqui de les pel·lícules, esquifida, maldestra, que porta ferros, ulleres rodones enormes i que sempre s’amaga darrera d’un llibre. A l’institut la coneixen pel malnom de Metal-Doraemon.

Si a més tenim en compte que la situació familiar de la Júlia s’ha tornat força difícil i que la resta d’amigues i companys de classe no paren de comentar els seus darrers viatges, els seus triomfs i les seves futures vacances, doncs és fàcil caure en la temptació de desitjar una vida nova, una vida diferent, una vida millor en tots els aspectes.

Fins que un desconegut li dona un fullet en què s’anuncia la botiga de vides, on et pots comprar una vida nova i a canvi la teva passarà a estar en venda.

Deixar-se enlluernar per la vida desitjada d’una altra persona? Sí? Segur? Sovint desitgem allò que no tenim enlloc de valorar el que ens envolta i les persones que ens estimen. Però ser un mateix té més mèrit, no?

I aquí és on comença tota la trama d’aquest a novel.la escrita per un joveníssim Adrià Aguacil a qui li agraden els llibres de fantasia, terror i ciència-ficció.

Innegable les referències  als clàssics com La volta al món en vuitanta dies, als còmics de La Guerra de les Galàxies o a les pel·lícules de Harry Pottrer dins d’aquesta novel.la, al mateix temps que tracta l’autoestima, l’assetjament, el consumisme, la hipocresia, la felicitat, l’amor, l’empatia i l’honestedat.

L’estrena d’Adrià Aguacil com a novel·lista ha estat mereixedora del premi ciutat de Badalona de narrativa juvenil 2020.

Ressenya de la col·laboradora del blog Montse López.

Les esferes del temps: misteri i il·lusionisme

Les esferes del temps de Rubèn Montañá publicat per La Galera, 2021. Premi Joaquim Ruyra 2020

coberta llibre Les esferes del temps

Les esferes del temps és una novel.la de misteri i il·lusionisme sota l’esperit del steampunk, i provoca una lectura ràpida que enganxa al lector.

Com a bon exemple d’aquest subgènere de fantasia i ciència-ficció ambientat en una època on l’energia originada amb les màquines de vapor és usada de manera preponderant, ens situarem a la Barcelona de 1888 on s’entrellacen elements que provenen de la ciència-ficció i de la fantasia, invents tecnològics ficticis o tecnologia posterior.

El nostre protagonista, en Domènec, és un  jove orfe que arriba a la ciutat en un espectacle itinerant de fenòmens, on és exposat com a raresa a causa de les cicatrius que li cobreixen la totalitat del cos, i caldrà que descobreixi quin és el seu lloc al món.

Un món on Barcelona tenia 530.000 habitants i era la segona ciutat més important d’Espanya en el pla polític, la primera a nivell industrial  i es vivia el període de la Restauració borbònica. I al mateix temps un món on l’explotació laboral estava a l’ordre del dia, la fam i la misèria estaven per tot arreu i els moviments anarquistes comencen a entrar en escena.

L’organització de l’Exposició Universal de 1888 va reflectir la bona relació entre la monarquia restaurada i la burgesia industrial catalana, que havia donat suport al retorn de la monarquia, a la recerca d’una pau social que permetés un desenvolupament econòmic.

Les Exposicions Universals, iniciades a París el 1855, eren considerades els majors esdeveniments polítics, econòmics i socials del món, en els quals cada país podia exposar els avenços tecnològics i fer gala del seu potencial econòmic i industrial. 

I davant d’aquesta explosió tecnològica, hi ha qui creu que “L’Atlàntida era un continent habitat per éssers humans perfectes, molt més evolucionats que nosatros mateixos. Eren capaços de doblegar la natura al seu gust, d’abatre la malaltia i la fam, havien aconseguit dominar los fenòmens meteorològics, navegar pel mar i fins i tot conquerir lo cel. Es diu que tenien capacitats mentals més pròpies de déus que d’humans”.

“Los atlans proclamaven ser fills de dracs, descendents d’una branca evolutiva paral·lela a la humana, amb rèptils com a avantpassats….Lo drac simbolitzaria la civilització atlant i per la descripció que es fa d’aquella espècie privilegiada, he arribar a la conclusió que aquells que avui en dia posseïm poders psíquics som els seus descendents”.

A la Barcelona del 1888 es barregen el potencial i desenvolupament industrial amb  monstres, éssers invisibles, fantasmes, objectes que es mouen sols i molt misteri. En Domènec descobrirà que la seva vida està estretament lligada amb el Basilisc de Barcelona que amenaça el precari equilibri de la ciutat comtal, i que els petits accidents relacionats amb el foc que sempre l’han perseguit tenen una explicació meravellosa, però també terrible.

Sense cap mena de dubte la novel.la està perfectament emmarcada històricament i hi trobem personatges cabdals de finals del segle XX com ara Eusebi Güell, Eduard Toda i Narcís Monturiol i també referències a l’Esquella de la Torratxa, una de les publicacions catalanes més importants de sàtira gràfica i escrita on a les seves pàgines hi ha retratada a través de l’humor i la caricatura l’evolució de la societat catalana i espanyola.

I per acabar d’arrodonir el resultat final, l’autor comenta: “Per fer més viu aquest viatge enrere en el temps he intentat reproduir l’esperit de la parla de l’època, perquè la llengua és una entitat viva i en procés constant de canvi.” Tot i que per fer més còmode el text, s’han ortografiat els diàlegs d’una manera moderna, se n’ha mantingut l’esperit.

Rubèn Montañá va néixer a Badalona l’any 1983 i és actor, escriptor i dramaturg, llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha publicat nombroses obres de literatura infantil i juvenil. 

Ressenya de Montse López, col·laboradora del @memodepeix

El síndrome de Bergerac Premi Edebé 2021

El síndrome de Bergerac. Una comèdia heroica de Pablo Gutiérrez publicat per Edebé, 2021

Premi Edebé de Literatura juvenil

Coberta llibre

Començar batxillerat pot comportar molts reptes nous: entrar suposadament al món dels adults i per tant haver de deixar de jugar amb nines, anar decidint quin futur triar tot i que cada dia tinguis un embolic més gran dins del teu cap, sentir amb força els primers enamoraments tot i tenir present que la distància que imposarà l’estiu pot fer que aquest sentiment es dissolgui com l’aigua, la intromissió d’alguna parella més adulta que farà perillar l’amistat i fins i tot pugui esmicolar-se….I tot això sota l’auspici de Cyrano de Bergerac.

Quan una persona que treballa cedeix sempre de manera conscient l’autoria de les seves idees i aportacions a una altra persona de l’equip de treball, ja que estima que és la única manera que es materialitzin, este, davant del síndrome de Bergerac.

I Vela, la protagonista, adolescent amb baixa autoestima, manifesta aquesta conducta que per designi de l’autor la lliga a l’obra Edmond Rostand, per acabar sobreposant-se a aquesta situació.

La suposada avorrida classe de Literatura Universal que es podria cursar a qualsevol institut, serveix a l’autor per anar repassant amb pinzellades subtils els grans escriptors, moviments i obres referents d’aquesta assignatura, en una novel.la estructurada en tres actes: l’Ilíada, l’Odisea,  Sófocles, Èsquil, Virgili, Horaci, Safo, Bocaccio, el Decameró, el Trecento, Dante, la Divina Comèdia, Petrarca, Shakespeare, Romeu i Julieta, el Segle d’Or, Garcilaso de la Vega,…

Però és l’obra d’Edmond Rostand la motivació per fer-ne una adaptació, assajar i representar-la, al mateix temps que els participants es van coneixent, van aprenent, van creixent com a persones d’on sortirà una relació d’amistat treballada gràcies a l’impuls de la professora, tot i que en un principi, els hi resulta misteriosa i caòtica.

El desenvolupament del dia a dia a l’institut comporta també interacció amb la nostra realitat més propera, on s’entrellacen els clàssics amb referències actuals com ara Harry Potter, Mary Poppins, Bones, Cat Stevens, John Lennon, Mario Bros, Joc de Trons, El senyor dels Anells, Francoise Hardy…

I l’acte final és on la màgia del teatre fa acte de presència: atrezzo, llum, so, música, vestuari, escenari i molts, molts nervis. Però ja se sap: el teatre és una successió d’obstacles que condueix irremeiablement al desastre…però que sempre acaba bé!

Una novel.la juvenil que connecta amb el públic lector i que té només un sol protagonista i aquest és un nas. Un nas cèlebre, desproporcionat. El nas d’un heroi nascut a Bergerac i de nom Cyrano.

Ressenya de Montse López per al @memodepeix

Catcon 2017

Aquest cap de setmana he gaudit algunes de les propostes de la 1a Convenció de Ciència-Ficció i Fantasia (Catcon) que ha tingut lloc a Vilanova i la Geltrú.

L’auditori del Neàpolis s’ha convertit en un punt de trobada d’autors, editors, traductors, bloggers i aficionats a aquests gèneres literaris i durant tot el cap de setmana s’han realitzat un seguit d’activitats amb conferències, taules rodones, presentacions de llibres, espai per a jocs, exposicions, i el lliurament dels Premis Ictineu 2017 que es va realitzar durant un sopar on els assistents vam poder gaudir d’interessants converses.

Els Premis Ictineu 2017 es divideixen en cinc categories i els premiats han estat els següents:

Millor novel·la original en català per a Jair Domínguez amb Perímetre publicada per Catedral Books.
Millor relat original en català per a Carme Torras per L’indigent publicat dins de Déu relats ecofuturistes per Males Herbes.
Millor novel·la traduïda al català per a Ready Player One publicada per Columna traduïda per Rosa Maria Borràs Montané i Lluís Delgado Picó.
 • Millor relat traduït al català per a Vacui Magia de L. S. Johson publicada per la revista Catarsi 18. traduit per Edgar Cotes Argelich.
Millor il·lustració per a la coberta de Procés de contradicció suficient de Manuel de Pedrolo realitzada per Studio Branca publicada per Orcini Press.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

La Convenció ha comptat amb la participació de tres convidats de primer nivell: Mike Resnick, Emilio Bueso amb qui he enregistrat una entrevista que escoltaru molt aviat al programa i Marc Pastor. que ens ha fet un viatge en el temps a través del cinema per explicar aquest recurs literari…

Els moments de sobretaula són molt interessants…

Un cap de setmana fantàstic que he compartit amb el Ricardo Ruiz Garzón i l’Emili Cid entre converses i riures. Una gran experiència! La propera setmana més!!

Els ulls d’en Bao

Qui és en Bao?

Aquesta pregunta possiblement els amants de la literatura infantil us l’heu fet en algun moment durant aquest any…

I és que en el seu 150è aniversari, l’Hospital Sant Joan de Déu juntament amb l’editorial Planeta, va guardonar, amb el Premi que porta el seu nom en la 18ena edició, Els ulls d’en Bao un àlbum deliciós amb autoria única de l’Òscar Julve.

Es va publicar el mes de març i com els aneguets protagoniestes que apareixen al conte, sembla estar perdut en la immensitat de l’oceà. Potser haurà arribat a una illa deserta? Potser s’haurà enfonsat al mar?… 

El director de l’hospital signa al conte un escrit que diu:

El Premi de Conte Infantil Il·lustrat Hospital Sant Joan de Déu ésuna de les iniciatives que impulsa el nostre centre per promoure la
cultura del país entre els més petits.

Aquesta afirmació sobta amb la poca visibilitat que se li ha donat a un àlbum meravellós que ja avanço (de moment) només podreu comprar si aneu a la botigueta de l’Hospital Sant Joan de Déu. (curiosament NO es pot comprar a la botiga solidària online). De fet quan érem a l’aeroport de camí a la Bologna Children’ns Book Fair a primers d’abril, un grup d’autors i il·lustradors entre els que hi era el Julve, vam poder veure una de les imatges del conte en un diari de tirada nacional que anunciava la presència com a convidats de la literatura infantil catalana i de l’exposició de 40 il·lustradors catalans a Bolonia on l’Òscar Julve hi participava.

Si bé és cert que a l’exposició col·lectiva de la Fira Conte va! Va de contes l’Òscar participava amb dues il·lustracions del seu conte premiat, aquest conte no ha aparegut a cap llistat de novetats, tries, recomanacions ni guies bibliogràfiques…

La resposta és simple i és perquè no es distribueix pels mitjans habituals i per això no ha arribat a biblioteques ni escoles ni a la gran majoria de nens i nenes (i és una pena realment).

Els ulls d’en Bao està inspirat amb tota probabilitat en un fet que va succeir l’any 1992 (fa 25 anys com les Olimpiades de Barcelona), quan un vaixell carregat de contenidors que anava de Honk Kong als Estats Units va travessar una tempesta al mig del l’oceà Pacífic i un dels contenidors carregats amb més de 30mil ninotets de goma: ànecs, tortugues, granotes… de l’empresa The First Years ICC.

La força de la tempesta els va abocar a l’oceà i a través dels corrents marins els ninots van recórrer milers de quilómetres fins arribar a diferents indrets del món.

Aquests ninotets es van fer famosos perqué van servir per estudiar els corrents marins i perqué van ser vistos a diferents indrets del planeta durant 15 anys. Alguns d’ells formen part de col·leccions i s’han arribat a pagar molts diners per un d’ells Llegeix l’article:

Els Friendly Flotatees, els aneguets de goma que van navegar per mig món

L‘Òscar Julve recupera aquest fet històric en un àlbum deliciós del que no faré cap spoiler i per tant no donaré resposta a la pregunta que encapçala aquesta entrada al blog. Qui és en Bao?

La història s’inicia amb un nen que treballa a una fàbrica d’aneguets i s’encarrega de pintar-los els detalls: el bec taronja, l’ull negre i un puntet blanc per donar vida a la mirada dels centenars d’aneguets de goma que, dia rere dia, passen per les seves mans…

En Julve amb aquest conte ens fa pensar en nens i nenes d’arreu del món que es van trobant els ànecs i ens explica on van a parar a l’hora que tracta un tema de molta actualitat (del que tampoc diré res per no fer spoiler).

La Mila es va trobar un, se’l va endur a casa i el va convidar a berenar amb els seus ninos.
En Pedro va rescatar un altre. El va veure a la platja un matí, quan anava cap a l’escola. Es van fer amics inseparables.

La Linda, en Tomeu i la Olivia són altres dels infants que troben algun d’aquests aneguets que suren. Cadascú amb la seva realitat., cadascú ens transmet alguna cosa a través de les il·lustracions com sempre tan acolorides del Julve. Diferents nens, diferents indrets, diferents famílies…

Fins arribar al darrer destinatari que descobreix als ulls d’en Bao un bri d’esperança.

Espero que la ressenya us desperti les ganes de descobrir tan fantàstic llibre i us pugueu apropar a la botiga de l’Hospital Sant Joan de Déu a pescar un dels llibres… Si més no jo el posaré a la llista de la propera selecció bibliogràfica a veure si així arriba a les biblioteques públiques catalanes…

Julve, Òscar. Els ulls d’en Bao. Barcelona: Hospital Sant Joan de Déu, 2017. ISBN: 978-84-08-17194-2