Transports… i d’altres novetats editorials

Nou programa i més novetats que arriben ben fresquetes directament de les editorials! Aquests són tots els llibres que hem presentat aquesta setmana. Tenim novetats de Maeva Young, Cruïlla, Comanegra, A buen paso, Bira Biro, Barcanova, Libros del Zorro Rojo, Edicions del Pirata, Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Jollibre… Que us aniré presentant en diferents entrades al blog.

ESCOLTA EL PROGRAMA D’AQUESTA SETMANA

Océano de Anouck Boisrobert i Louis Rigaud publicat per Libros del Zorro Rojo que el presenta així a la seva web:

“…A bordo de Océano, nuestro velero de casco rojo, dejamos el puerto rumbo a una gran expedición alrededor del mundo. Mar y cielo serán diferentes cada vez, desde el intenso azul hasta el grandioso blanco, pasando por días de tempestad y atardeceres. Pero bajo los mares ¡cuántas sorpresas y colores!…”

Aquest llibre ens agrada especialment perquè està ple de peixos!! un llibre en tres dimensions, que més que un Pop-Up és una barreja entre Pop-Up i Pop-Down que ens posa el mar com a pla i pots veure la part de dalt i la part de baix… aquí teniu una mostra:

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Ens movem d’Élisa Géhin publicat per Cruïlla està inclós dins de la col·lecció: Amb el dit, dit, dit… 

Aquest és un llibre que com diu l’editorial és “interactiu” i es que a cada plana d’aquest llibre presentat en pàgines de cartró, imatges molt clares i entenedores i una única paraula, la del vehicle que està il·lustrat ajudarà als més menuts a conèixer l’entorn més proper a l’hora que despertarà el seu interés per “tocar” ja que les il·lustracions estan realitzades en diferents textures.

I seguim amb vehicles amb Cotxes de tota mena de Carl Johanson publicat per Maeva Young.

Un munt de vehicles (no només cotxes com diu el seu títol) us esperen en aquest recull que presenta el text en lletra de pal, així que els dexifradors del codi lector podreu practicar la lectura a l’hora que descobriu tots aquests vehicles.

Les il·lustracions son senzilles i entenedores, de colors vius… i sembla que l’autor ens convidi a donar color a unes guardes dibuixades amb traç negre on hi ha amagats entre les línies un munt de vehicles…

És el torn d’un llibre ben dolç: A poc a poc cançons de bressol amb poemes de Víctor Sunyol i il·lustracions d’Olga Capdevila publicat per Comanegra.

A poc a poc s’amainen les feres. A vegades costa que agafin el son, però a poc a poc i amb la dolçor d’un bon ritme s’estova fins i tot el geni més nerviüt. Aquest recull de cançons de bressol és un passaport per entrar en el país dels somnis ben preparat per a tots els colors que s’hi poden trobar.

Els versos de Víctor Sunyol i els dibuixos d’Olga Capdevila conjuguen d’una manera especial tant per als més petits com per als que pensen que ja són grans; tots hi veuran coses distintes, però pot ben ser que en alguna pàgina del somni es trobin agafats del mateix globus o travessant el cel damunt del mateix carruatge.

I finalitzem la primera fornada de novetats amb Un gall ruc molt porc del Carles Sala i il·lustracions de la Marta Montañá publicat per Barcanova.

Un conte que pertany a la col·lecció Contes extraordinaris que ens explica la aventura d’un pollet una mica despistat que s’oblida de “qui” és i va preguntant a la resta d’animals de la granja qui és… Això provoca algunes situacions molt simpàtiques… i en Piu, el protagonista és molt tenaç així que no pararà fins a descobrir quin animal és!

Aquest llibre arriba amb un gran regal ja que l’entrevista d’aquesta setmana és a la Marta Montañá amb qui em vaig trobar fa un parell de setmanes i vam aprofitar per fer l’entrevista… Com a curiositat us diré que el llibre encara no estava publicat per tant la conversa és ben curiosa!

ESCOLTA EL PROGRAMA D’AQUESTA SETMANA QUE INCLOU L’ENTREVISTA

 

 

 

 

 

 

Chascas y Mi abuela, la loca

Las abuelas son y serán siempre, como lo son los hijos, únicas e irrepetibles, pero estoy segura de que jamás habréis topado con una tan extravagante como la de “el Chascas” y que podéis descubrir leyéndole.

Mi abuela, la loca fue publicado en España hace unos meses por el sello editorial Birabiro en castellano y en catalán La iaia no hi toca con las ilustraciones originales de Patricio Betteo, encuadernada en cartoné a diferencia de las ediciones originales de Latinoamérica.

Mi abuela, la loca es sin habérselo propuesto un homenaje que José Ignacio Valenzuela (conocido como “Chascas”) a quién he tenido la gran suerte de poder entrevistar en la Feria del Libro de Madrid y también estar en su charla de Barcelona en Casa Anita junto a Jaume Centelles y Tina Vallés (traductora de la versión catalana).

El Chascas transmite entusiasmo cuando hablas con él, es cercano y ¡un encanto!

ESCUCHA LA ENTREVISTA A CHASCAS

Y es que la abuela del Chaschas era de lo más peculiar. En la entrevista nos habla de una abuela poeta que con más de noventa años seguía presumiendo de piernas vestida con minifalda, sombrero adornado con una pluma de color verde y que jamás salía de casa sin lucir un lunar postizo en su cara.

A el Chascas se le ilumina la cara y se le amplia la sonrisa al hablar de su abuela y cuando fue consciente de ello, tras diferentes entrevistas, decidió escribir una conferencia con sus respuestas que terminó siendo un libro: Mi abuela, la loca, cuando tecleó en el borrador “Capítulo 2”.

La contra del libro nos explica:

Mmm… Yo solo sé que mi abuela está loca. Ah, y que tiene la culpa de todo. Sí, ¡de todo! Siempre hay alguien culpable de que a uno le guste eso que tanto le gusta, o de que no le guste eso que nunca le ha gustado. El caso es que entre su peinado de Darth Vader, su obsesión de ganarse trofeos por los poemas que escribe y esa manía burlona de recitar versos a todo pulmón cuando bajo del autobús escolar, entre risotadas y con cara de trágame tierra (y todo para obligarme a entrar rápido a su casa), yo me estoy volviendo loco también.
Mis papás tienen un nuevo trabajo, y no tengo otra opción que quedarme por las tardes en casa de Petunia, mi abuela. Pero sospecho que algo se trae entre manos, y no me lo puedo perder…

Mi abuela, la loca es una novela como explica el Chascas en sus presentaciones que no la escribió: ¡La estornudó!
Una novela que sale de las entrañas y que llega justo ahí. A las entrañas… Porque se trata de un escrito narrado por un niño que te llega al alma, un niño que podría ser el mismo Chascas y su relación con su abuela la poeta. Nos cuenta que lo que sucece en el libro no es una autobiografía pero si una inspiración. De hecho su abuela solo le hizo una petición al saber que se iba a publicar el libre: que si “llevaba dibujitos” tenía que salir guapa (también nos comenta que no quedó muy conforme con su imagen del libro ya que era muy vanidosa).

Mi abuela, la loca, narra la relación entre un niño diferente, Vicente, y una abuela diferente, Petúnia, en la que se redescubren. Vicente aprende con su abuela a jugar con las palabras, descubre la belleza de la escritura, aprende a ver el mundo de otra manera (con los ojos cerrados) y a disfrutar de la vida desde la imaginación.

¿cómo dirías nube sin decir blanco y sin decir algodón? Me ayudó a pensar en lo que no se ve.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Las ilustraciones de Patricio Betteo juegan un papel importante en el libro formando parte de la narración. El ilustrador juega con fundidos en negro, reforzando el contexto visual, cuando el protagonista tiene los ojos cerrados, y las realiza de manera que parece que es el mismo protagonista quién las ha dibujado.
Ello junto a la manera de redactar del Chascas hace que sientas que formas parte de la historia, te sumerjas en ella y la vivas en primera persona.

¿Y que soy? Soy solamente una persona que ve el mundo mejor con los ojos cerrados y que con el paso de los años aprendió a jugar tan bien con las palabras, que esa habilidad se convirtió en su profesión.

Un libro que despierta sentimientos y reflexiones diversas muy recomendable para trabajar diferentes valores y temáticas con los lectores  de 9 a 99 años: Poesía, la relación abuelos/nietos, la tolerancia con un protagonista “rarito” como dice el mismo autor o tratar un tema “tabú” como lo es la muerte sin hablar de ella explicitamente o la imaginación.

Lo bonito del libro, es que gracias al libro mi abuela va a vivir para siempre… (entrevista)

Lee el primer capítulo de “Mi abuela la loca”.

Lee el primer capítulo de “La iaia no hi toca”.

En la entrevista también nos habla de su última novela Hashtag publicada en Latinoamérica por Nube de Tinta y que esperamos que no tarde mucho en llegar a España (por el momento disponible en e-book).

Me gustaría despedir la reseña agradeciendote de nuevo Chascas que me abrieras un hueco en tu agenda y a Oriol y Mireia editores de BiraBiro tan gran descubrimiento.

¡Hasta pronto!

Al cel cabretes… Meteorologia i Poesia

Sabeu que fan les cabretes al cel? hi ha un refrany català que diu “Al cel cabreta, al terra pastetes”, i el meteoròleg Alfred Rodríguez Picó explica que  les cabretes no són més que els altocúmulus que formen flocs separats per petits foradets de cel blau. Sovint aquests núvols són l’avanç d’una pertorbació.

I aquest refrany és amb tota seguretat l’orígen del títol del llibre que avui us presento aprofitant que acaba de començar l’estiu… I és que una de les seccións més esperades del Telenotícies és la de l’home o dona del temps.

Grans i petits esperen les seves prediccions que com si foren grans prestidigitadors fan aparèixer i desaparèixer els núvols, sols i ràfegues de vent pels diferents mapes.

al cel cabretes BarcanovaBarcanova ens va presentar fa poc  Al cel cabretes… Meteorologia i poesia, un llibre treballat a sis mans amb tres grans protagonistes cadascun en el seu àmbit professional: l’Alfred Rodríguez Picó meteoròleg molt conegut per haver treballat a la televisió durant molts anys, la Lola Casas, una de les referents en poesia infantil i la il·lustradora Mercè Galí.

Al Cel cabretes és un llibre que va més enllà de la meteorologia i de la poesia. Ens presenta cadascun dels fenòmens atmosfèrics i elements relacionats amb la meteorologia: calor, fred, atmosfera, anticiclò, tempesta, calamarsa, rosada, arc de sant martí, tornado, nuvols, temporal de llevant… des de diferents punts de vista que units fan una gran obra.

Per una banda hi ha l’explicació científica de cada un dels conceptes per part del meteoròleg, de l’Alfred R. Picó, una explicació clara i entenedora que va acompanyada d’un poema de la Lola Casas i també d’una dita o refrany. Les il·lustracions de la Mercè Galí donen el toc de color amb un punt d’humor que segur aconseguirà més d’un somriure.

Però aquí no acaba tot, perquè el llibre va acompanyat d’una banda sonora i amb cada un dels conceptes els autors ens suggereixen una peça musical, així doncs mentre llegim la definició, el poema, dita o mirem les il·lustracions de l’Arc de Sant Martí:

“La tempesta ja és fora.
Caram, ja era hora!
Has vist el que poden fer
una cortina de pluja
i un raig de sol juganer?”

Ppodem escoltar una peña de Prokófiev, simpàtica i amb molt de ritme: Paavo Jarvi – Romeo and Juliet, Suite No. 1: Masks que podeu escoltar a través de la banda sonora creada en un llistat a Spotify.

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

He de confessar que m’ha estat una mica complicat accedir a la llista però com que sóc una mica tossuda fins que no ho he aconseguit no ho he deixat estar! I us asseguro que ha valgut la pena perquè és una meravella!!!

Al llibre hi ha un accés amb una lletra que no sabia si era una “i” en majúscula o un la “L” minúscula… Al final ha resultat que era un número, “1”. Ho he esbrinat accedint al pdf amb les característiques tècniques del llibre que inclou l’adreça correcta i un enllaç QR que potser hagués estat la millor opció per al llibre també (suggeriment per a Barcanova).

Us deixo l’enllaç aquí per si teniu problemes d’accés: Banda sonora Al cel cabretes.