Verdad de Care Santos

Del latín: verĭtas, veritātis.
La palabra Verdad, es definida, entre diversas acepciones, por el Diccionario de la Real academia como: Realidad, existencia real de algo.

Care Santos acaba de presentar su última novela juvenil publicada por Edebé con este título: Verdad, que viene precedida por el Premio Edebé 2015: Mentira.

El pasado sábado acudí por “causalidad” a la presentación de Verdad en la Feria del Libro de Madrid, y tuve el gran honor de que Care me regalara su ejemplar con los pasajes que había seleccionado para la presentación marcados en lápiz. Tenía tantas ganas de leerlo que en mi viaje de vuelta a Barcelona en AVE, me lo leí del tirón. De la misma manera que Mentira me enganchó a la lectura desde la primera página, Verdad me atrapó de nuevo en la vida de Éric, el protagonista de los dos libros.

Os transcribo la psinopsis de la contraportada:

Absuelto del cargo de asesinato, del que fue injustamente acusado a los 14 años de edad, y una vez probada su inocencia, el ahora joven Eric sale del Correccional de Menores tras cuatro años de internamiento. Sin embargo, la reinserción en una sociedad cargada de prejuicios resultará una realidad todavía más dura: no volver a caer en la delincuencia cuando el entorno parece empeñado en ello, continuar los estudios, encontrar un trabajo,  alejarse de su barrio… Xenia le ayudó a superar unas barreras que creía infranqueables, pero… ¿será el amor una fuerza suficiente para superar las dificultades ahora?

Verdad, empieza justo donde terminó su predecesora. Cuando Éric sale en libertad del correccional y debe enfrentarse a la “vida real” fuera del lugar donde ha estado injustamente retenido durante cuatro largos años. Una historia dura cargada de prejuicios tan reales como los que podemos vivir en nuestro día a día.

Porque tal como comentaba Care en la presentación, ¿qué madre dejaría que su hija se relacionara con un expresidiario? ¿Cuantos empresarios estarían dispuestos a contratar a un joven que ha salido de la cárcel? Un montón de preguntas con una respuesta bastante frecuente (y por suerte no única): Ningun@.

Una historia que habla de reinserción social en un entorno difícil: una família desestructurada, un barrio en el que solo se respira delincuencia y droga. Mafias, estorsiones, sobornos y soledad… Mucha soledad, y también del valor del arrepentimiento.

Pero por suerte, Éric, el protagonista de Verdad es un chaval muy noble. Un chico que además de vivir un montón de miserias durante catorce años que le llevaron al correccional, ha descubierto el amor de Xenia a través de la lectura. De hecho la lectura fue lo que le liberó de su encierro y (este punto me agradó especialmente) en su vida también aparece, una bibliotecaria que tiene un papel bastante relevante (porque no todo iban a ser miserias…).

¡Y Xenia! A quién no puedo dejar al margen en esta reseña, aunque en este segundo libro pasa a tener un papel secundario. Para Éric, es la persona más importante en su vida. Ella consiguió su libertad y es su amor (prohibido) de nuevo de manera injusta… Xenia es el pilar que le mantiene las ganas de vivir y de luchar por ser “normal” en un mundo de violencia que ha vivido desde que nació.

Hacia el final del libro aparece Hugo, un chaval ciego que se convierte en el “flotador” que necesita Éric y que aparece cuando todo parece que se está hundiendo… Y que (explicado en primicia por la misma Care) será el nexo de unión con una nueva novela en la que será el principal protagonista. Care bromeaba con una conversación que había tenido con su hijo mayor (lector privilegiado de sus novelas juveniles) sobre el título del tercer libro de la saga después de Mentira y Verdad: No sé, Quizá…

Resto a la espera de ese tercer título ya que el protagonista Hugo te deja con ganas de más, de la misma manera que Éric y Xenia que siguen, como en el primer título, dejando su historia de amor… (y hasta aquí puedo leer;).

En un momento dado de la lectura Hugo y en otro también Elena (la bibliotecaria) le dicen a Éric que debería hacerse escritor…

“… Para ser escritor (le dice Elena), solo se necesita una historia que contar y muchas ganas de trabajar para hacerlo. Tú tienes ambas cosas… Deberías empezar a escribir tu historia enseguida…”

Y eso es lo que realmente es esta novela, y es que Verdad, parece salido de su puño y letra. La lectura consigue que vivas la vida de Éric en primera persona y eso es precisamente una de las cosas que te atrapa. Porque Éric narra su “Verdad”… En contraposición a su “Mentira” vivida en el primer libro.

Care Santos sabe conectar con el público a través de sus libros y de sus palabras. Así que además da animaros a leerla os animo a que vayais a una de sus presentaciones. Verdad es una novela juvenil recomendable también para adultos, ya que no existe barrera lectora ni edad, para los buenos libros.

Termino la reseña extrayendo una frase del libro que me ha gustado especialmente:

“… Me dieron ganas de preguntarle si le gustaba leer. También de contarle cuántas cosas había aprendido de los libros, empezando por ser feliz. Qúe horrible sería el mundo si nadie inventara las historias que nunca podremos vivir. Eso es la literatura: la posibilidad de ser aquello que no serás nunca en otra parte…” 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Verdad. Care Santos. Barcelona: Edebé, 2017. ISBN 9788468333151

Anna Manso: Bolonia 2017

Com bé sabeu la Bologna Children’s Book Fair 2017 va ser el lloc de trobada de la Literatura infantil i juvenil catalana donat que va ser convidad d’honor. Una altra de les cares conegudes amb qui em vaig retrobar va ser l’Anna Manso.

A l’Anna la conec des de que va participar en una activitat del club de lectura infantil de la biblioteca. Ens coneixiem  manera virtual: haviem intercanviat correus i ens seguim per xarxes socials. Una cosa que fa que quan et desvirtualitzes sembla que et coneixes de tota la vida! Coses de les noves tecnologies!!

ESCOLTA L’ENTREVISTA 

Ens vam retrobar a l’stand de Catalunya de la Fira (com era d’esperar) i allà mateix vam parlar de les seves darreres novetats editorials:

Allò de l’avi publicat per Cruïlla, amb el que va guanyar el Premi Gran Angular 2016 i la seva novetat per a aquest Sant Jordi: I si fos un ocell? amb il·lustracions de Susanna Campillo publicat per La meva Arcàdia.

Allò de l’avi està narrat en primera persona pel Salva que tracta el tema de la corrupció des del punt de vista d’un adolescent que es troba amb un cas molt proper, el del seu avi.

La meva vida s’ha convertit en un embolic de dimensions còsmiques. Ja no tinc ni idea de qui sóc. Només sé que pertanyo a l’espècie humana, em dic Salva, tinc setze anys, i sóc al sofà de casa, concentrat. Vull fer memòria i tirar uns mesos enrere, quan encara era feliç. Abans que passés allò de l’avi i ser feliç resultés impossible.

L’altra novetat que ens va presentar és el llibre , I si fos un ocell? La història d’un nen que vol ajudar a la seva mare. L’Arnau sap que té por de les altures i s’empesca un pla per ajudar-la a superar-ho. Per dur-lo a terme necessita la complicitat de la família. Però tant la seva germana, la Càrol, com el pare tenen els seus propis problemes per resoldre. L’Arnau no deixa de fer volar la imaginació per buscar solucions, i fa del taller d’invents del Paco el seu centre d’operacions.

Una història molt personal que parteix d’una experiència pròpia, en la que els fills són qui ajuda als pares i no a l’inrevés.

A banda de parlar dels llibres l’Anna ens explica com gaudeix interactuant amb els lectors a través del seu blog on els anima a participar. Una experiència que viu amb molta il·lusió!

L’entrevista finalitza amb un petit avançament del seu nou projecte que va quedar tallada (coses del directe). Així que, Anna. Et convidarem a venir de nou per presentar-la quan estigui publicada… Estarem alèrta!!

Si vols escoltar l’entrevista només has de clicar l’enllaç!

ESCOLTA L’ENTREVISTA 

 

Xavi Ramiro: Bolonia 2017

L’stand de Catalunya de la Bologna Children’s Book Fair va ser un punt de trobada de nombroses cares conegudes, entre elles l’il·lustrador Xavi Ramiro.

El Xavi ha estat nomenat recentment com a President de l’APIC (Associació Professional d’Il·lustrador de Catalunya) creada als anys vuitanta que compta amb gairebé sis-cents socis, en

ESCOLTA L’ENTREVISTA

Em va fer especial il·lusió entrevistar-lo de nou per l’amistat que ens uneix i també i sobretot, per saber quines són les seves primeres impressions en aquest recent estrenat nou càrrec (crec que he estat la primera en entrevistar-lo ;).

Ens va explicar com ha estat el seu camí dins de l’Associació fins arribar a ser nomenat President per unanimitat en assemblea.

Entre d’altres coses li vaig preguntar quines eren les seves sensacions i quin seria el seu somni, el seu desitg a acomplir al capdadant de l’APIC i la seva resposta va ser:

Aconseguir millorar les condicions de feina dels il·lustradors.

Un camí en el que s’està treballant des de fa temps i en que quedar molt recorregut a fer…

També ens va parlar d’un nou projecte entre rialles en el que treballem plegats i del que encara no es pot avançar gaire però de la que ens va dir alguna coseta a l’entrevista. Si voleu saber de què es tracta només heu de clicar l’enllaç!

Ens viem, per aquí, per allà i per on sigui!

 

Rocío Bonilla: Bolonia 2017

Passejant, passejant per la Bologna Children’s Book (micro en mà), em vaig trobar a la Rocio Bonilla. Una amiga amb qui hem compartit grans moments. Ens vam conèixer a la Fira vilanovina Conte va! Va de contes i ens hem anat retrobant en diversos moments… literaris.

La Rocio em va fer un gran regal que no vaig resistir-me a enregistrar en una entrevista, quan em va presentar “en primicia” el seu nou projecte amb Bromera. Una editorial amb la que ha crescut com a il·lustradora de meravellosos llibres.

Cara de pardal va ser el primer que va publicar amb ells com a projecte personal i després li han seguit joies com ara: La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó, Els fantasmes no toquen a la porta o Max i els superherois.

A l’entrevista la Rocio ens presenta el que serà el seu nou projecte personal (en publica només un cada any) i el vaig poder gaudir de primera mà en la seva versió anglesa Let’s play? amb text d’Ian Brenman que es publicarà en català a Bromera

Un àlbum il·lustrat que ens mostra el dualisme entre les màquines de jugar i la màgia desbordant del joc imaginatiu… Un conte que estic convençuda us enamorarà tant o més com la resta de llibres de la Rocio.  L’esperem en candeletes!!

Si teniu ganes d’escoltar l’entrevista, només heu de clicar sobre l’enllaç!

ENTREVISTA ROCIO BONILLA

Juguem??

Jordi Sierra i Fabra: Bolonia 2017

La Bologna Children’s Book Fair de 2017, ha estat la fira de la literatura infantil catalana per excel·lència donat que era la convidada d’honor.

Un dels stands més visitats, m’atreviria a dir que va ser el de Catalunya que es va convertir en un anar i venir, com si d’un formiguer a ple rendiment es tractés, de tots aquells que fan possible que la literatura infantil i juvenil segueixi tan viva i a tant alt nivell: editors, escriptors, il·lustradors, bibliotecaris, llibreters… i una reportera! 😉

ENTREVISTA A JORDI SIERRA I FABRA

En una de les meves passejades amb el micròfon de Canal Blau FM per l’stand em vaig creuar amb la mirada d’un dels escriptors que admiro per la llarga trajectoria que el precedeix: en Jordi Sierra i Fabra.
Em vaig acostar per dir-li si em concedia una entrevista i em va arrencar una rialla (com podeu veure a la imatge) quan em va respondre que després de veure’m amunt i avall fent entrevistes:

—Em pensava que no m’ho demanaries mai!

En Jordi Sierra i Fabra, es un escriptor molt agradable en la conversa i molt proper i divertit que ens regala històries des de fa quaranta cinc anys (tot just ho celebra enguany). Durant l’entrevista em va explicar un munt d’anècdotes de la seva vida, com ara que va començar a llegir de molt petit, i tot i que els inicis van ser complicats perquè no tenia llibres a casa i el seu primer TBO li va durar mesos, als vuit anys es llegia un llibre al dia!

Que a casa seva eren pobres i recollia diaris per vendre’ls al drapaire i comprava llibres de segona mà i com que els que li agradaven Jules Verne i companyia, eren molt cars (valien 3 pessetes) ell havia de llegir llibres molt dolents perquè no li arribava amb els centimets que aconseguia amb les vendes de paper.

Em va explicar que  de petit era tartamut i va pensar que el seu futur seria complicat però amb vuit anys va tenir un accident molt greu en travessar un vidre i com que només li havia quedat la mà dreta lliure va començar a dibuixar i a escriure un conte i va descobrir la màgia de l’escriptura i va decidir que es dedicaria a fer, el que millor sabia fer: escriure!

A la seva Fundació podreu veure mostres del que dibuixava i escrivia de petit…

A l’entrevista ens explica com va començar escrivint música i com va passar d’aquest gènere a la literatura infantil i juvenil.

—No escric per a escoles, faig llibres amb protagonistes joves que és diferent…

La seva bibliografia actualment suma (i els té molt controlats) 469 publicacions, tot i que té un centenar encara guardats al calaix i una trentena de llengües. Diu que ell no fa bestsellers, fa longsellers, perquè ha publicat llibres que es llegeixen i s’han mantingut en una bona posició durant més de vint anys! Una interessantíssima entrevista que no us podeu perdre!!

clicla l’enllaç i escolta l’ENTREVISTA A JORDI SIERRA I FABRA

La seva darrera novel·la Les paraules ferides és per a ell la millor novel·la que ha escrit mai i jo a l’entrevista me la vaig posar com a deures…

Això és el que diu la web de l’editorial Ara Llibres:

El jove Li Huan és un dels nous guardes del camp de presoners. Un recinte esfereïdor on els reclusos, presos polítics contraris al Govern, no poden parlar entre ells, ni tampoc amb els vigilants. En Li Huan no serà un guarda qualsevol, serà el nou censor i haurà de llegir les cartes dels presoners i decidir quines paraules i frases cal prohibir.
Però, no totes les paraules són iguals. Així com l’aigua erosiona la roca, les cartes a la seva estimada d’un dels presoners més veterans fan trontollar les creences més arrelades del jove censor. S’hi parla de poesia, d’amor, de llibertat… N’hi haurà prou d’encertar les paraules per ajudar-lo a obrir els ulls? 

I al final de l’entrevista hi ha una miniexclusiva que, qui sap, si algun dia us podré desvetllar… Si abans l’admirava com a escriptor, ara encara més, ja que em va encantar com a persona!

Bibliografia Jordi Sierra i Fabra

Tot un honor Senyor Sierra i Fabra!!