Verdad de Care Santos

Del latín: verĭtas, veritātis.
La palabra Verdad, es definida, entre diversas acepciones, por el Diccionario de la Real academia como: Realidad, existencia real de algo.

Care Santos acaba de presentar su última novela juvenil publicada por Edebé con este título: Verdad, que viene precedida por el Premio Edebé 2015: Mentira.

El pasado sábado acudí por “causalidad” a la presentación de Verdad en la Feria del Libro de Madrid, y tuve el gran honor de que Care me regalara su ejemplar con los pasajes que había seleccionado para la presentación marcados en lápiz. Tenía tantas ganas de leerlo que en mi viaje de vuelta a Barcelona en AVE, me lo leí del tirón. De la misma manera que Mentira me enganchó a la lectura desde la primera página, Verdad me atrapó de nuevo en la vida de Éric, el protagonista de los dos libros.

Os transcribo la psinopsis de la contraportada:

Absuelto del cargo de asesinato, del que fue injustamente acusado a los 14 años de edad, y una vez probada su inocencia, el ahora joven Eric sale del Correccional de Menores tras cuatro años de internamiento. Sin embargo, la reinserción en una sociedad cargada de prejuicios resultará una realidad todavía más dura: no volver a caer en la delincuencia cuando el entorno parece empeñado en ello, continuar los estudios, encontrar un trabajo,  alejarse de su barrio… Xenia le ayudó a superar unas barreras que creía infranqueables, pero… ¿será el amor una fuerza suficiente para superar las dificultades ahora?

Verdad, empieza justo donde terminó su predecesora. Cuando Éric sale en libertad del correccional y debe enfrentarse a la “vida real” fuera del lugar donde ha estado injustamente retenido durante cuatro largos años. Una historia dura cargada de prejuicios tan reales como los que podemos vivir en nuestro día a día.

Porque tal como comentaba Care en la presentación, ¿qué madre dejaría que su hija se relacionara con un expresidiario? ¿Cuantos empresarios estarían dispuestos a contratar a un joven que ha salido de la cárcel? Un montón de preguntas con una respuesta bastante frecuente (y por suerte no única): Ningun@.

Una historia que habla de reinserción social en un entorno difícil: una família desestructurada, un barrio en el que solo se respira delincuencia y droga. Mafias, estorsiones, sobornos y soledad… Mucha soledad, y también del valor del arrepentimiento.

Pero por suerte, Éric, el protagonista de Verdad es un chaval muy noble. Un chico que además de vivir un montón de miserias durante catorce años que le llevaron al correccional, ha descubierto el amor de Xenia a través de la lectura. De hecho la lectura fue lo que le liberó de su encierro y (este punto me agradó especialmente) en su vida también aparece, una bibliotecaria que tiene un papel bastante relevante (porque no todo iban a ser miserias…).

¡Y Xenia! A quién no puedo dejar al margen en esta reseña, aunque en este segundo libro pasa a tener un papel secundario. Para Éric, es la persona más importante en su vida. Ella consiguió su libertad y es su amor (prohibido) de nuevo de manera injusta… Xenia es el pilar que le mantiene las ganas de vivir y de luchar por ser “normal” en un mundo de violencia que ha vivido desde que nació.

Hacia el final del libro aparece Hugo, un chaval ciego que se convierte en el “flotador” que necesita Éric y que aparece cuando todo parece que se está hundiendo… Y que (explicado en primicia por la misma Care) será el nexo de unión con una nueva novela en la que será el principal protagonista. Care bromeaba con una conversación que había tenido con su hijo mayor (lector privilegiado de sus novelas juveniles) sobre el título del tercer libro de la saga después de Mentira y Verdad: No sé, Quizá…

Resto a la espera de ese tercer título ya que el protagonista Hugo te deja con ganas de más, de la misma manera que Éric y Xenia que siguen, como en el primer título, dejando su historia de amor… (y hasta aquí puedo leer;).

En un momento dado de la lectura Hugo y en otro también Elena (la bibliotecaria) le dicen a Éric que debería hacerse escritor…

“… Para ser escritor (le dice Elena), solo se necesita una historia que contar y muchas ganas de trabajar para hacerlo. Tú tienes ambas cosas… Deberías empezar a escribir tu historia enseguida…”

Y eso es lo que realmente es esta novela, y es que Verdad, parece salido de su puño y letra. La lectura consigue que vivas la vida de Éric en primera persona y eso es precisamente una de las cosas que te atrapa. Porque Éric narra su “Verdad”… En contraposición a su “Mentira” vivida en el primer libro.

Care Santos sabe conectar con el público a través de sus libros y de sus palabras. Así que además da animaros a leerla os animo a que vayais a una de sus presentaciones. Verdad es una novela juvenil recomendable también para adultos, ya que no existe barrera lectora ni edad, para los buenos libros.

Termino la reseña extrayendo una frase del libro que me ha gustado especialmente:

“… Me dieron ganas de preguntarle si le gustaba leer. También de contarle cuántas cosas había aprendido de los libros, empezando por ser feliz. Qúe horrible sería el mundo si nadie inventara las historias que nunca podremos vivir. Eso es la literatura: la posibilidad de ser aquello que no serás nunca en otra parte…” 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Verdad. Care Santos. Barcelona: Edebé, 2017. ISBN 9788468333151

Anna Manso: Bolonia 2017

Com bé sabeu la Bologna Children’s Book Fair 2017 va ser el lloc de trobada de la Literatura infantil i juvenil catalana donat que va ser convidad d’honor. Una altra de les cares conegudes amb qui em vaig retrobar va ser l’Anna Manso.

A l’Anna la conec des de que va participar en una activitat del club de lectura infantil de la biblioteca. Ens coneixiem  manera virtual: haviem intercanviat correus i ens seguim per xarxes socials. Una cosa que fa que quan et desvirtualitzes sembla que et coneixes de tota la vida! Coses de les noves tecnologies!!

ESCOLTA L’ENTREVISTA 

Ens vam retrobar a l’stand de Catalunya de la Fira (com era d’esperar) i allà mateix vam parlar de les seves darreres novetats editorials:

Allò de l’avi publicat per Cruïlla, amb el que va guanyar el Premi Gran Angular 2016 i la seva novetat per a aquest Sant Jordi: I si fos un ocell? amb il·lustracions de Susanna Campillo publicat per La meva Arcàdia.

Allò de l’avi està narrat en primera persona pel Salva que tracta el tema de la corrupció des del punt de vista d’un adolescent que es troba amb un cas molt proper, el del seu avi.

La meva vida s’ha convertit en un embolic de dimensions còsmiques. Ja no tinc ni idea de qui sóc. Només sé que pertanyo a l’espècie humana, em dic Salva, tinc setze anys, i sóc al sofà de casa, concentrat. Vull fer memòria i tirar uns mesos enrere, quan encara era feliç. Abans que passés allò de l’avi i ser feliç resultés impossible.

L’altra novetat que ens va presentar és el llibre , I si fos un ocell? La història d’un nen que vol ajudar a la seva mare. L’Arnau sap que té por de les altures i s’empesca un pla per ajudar-la a superar-ho. Per dur-lo a terme necessita la complicitat de la família. Però tant la seva germana, la Càrol, com el pare tenen els seus propis problemes per resoldre. L’Arnau no deixa de fer volar la imaginació per buscar solucions, i fa del taller d’invents del Paco el seu centre d’operacions.

Una història molt personal que parteix d’una experiència pròpia, en la que els fills són qui ajuda als pares i no a l’inrevés.

A banda de parlar dels llibres l’Anna ens explica com gaudeix interactuant amb els lectors a través del seu blog on els anima a participar. Una experiència que viu amb molta il·lusió!

L’entrevista finalitza amb un petit avançament del seu nou projecte que va quedar tallada (coses del directe). Així que, Anna. Et convidarem a venir de nou per presentar-la quan estigui publicada… Estarem alèrta!!

Si vols escoltar l’entrevista només has de clicar l’enllaç!

ESCOLTA L’ENTREVISTA 

 

Xavi Ramiro: Bolonia 2017

L’stand de Catalunya de la Bologna Children’s Book Fair va ser un punt de trobada de nombroses cares conegudes, entre elles l’il·lustrador Xavi Ramiro.

El Xavi ha estat nomenat recentment com a President de l’APIC (Associació Professional d’Il·lustrador de Catalunya) creada als anys vuitanta que compta amb gairebé sis-cents socis, en

ESCOLTA L’ENTREVISTA

Em va fer especial il·lusió entrevistar-lo de nou per l’amistat que ens uneix i també i sobretot, per saber quines són les seves primeres impressions en aquest recent estrenat nou càrrec (crec que he estat la primera en entrevistar-lo ;).

Ens va explicar com ha estat el seu camí dins de l’Associació fins arribar a ser nomenat President per unanimitat en assemblea.

Entre d’altres coses li vaig preguntar quines eren les seves sensacions i quin seria el seu somni, el seu desitg a acomplir al capdadant de l’APIC i la seva resposta va ser:

Aconseguir millorar les condicions de feina dels il·lustradors.

Un camí en el que s’està treballant des de fa temps i en que quedar molt recorregut a fer…

També ens va parlar d’un nou projecte entre rialles en el que treballem plegats i del que encara no es pot avançar gaire però de la que ens va dir alguna coseta a l’entrevista. Si voleu saber de què es tracta només heu de clicar l’enllaç!

Ens viem, per aquí, per allà i per on sigui!

 

Rocío Bonilla: Bolonia 2017

Passejant, passejant per la Bologna Children’s Book (micro en mà), em vaig trobar a la Rocio Bonilla. Una amiga amb qui hem compartit grans moments. Ens vam conèixer a la Fira vilanovina Conte va! Va de contes i ens hem anat retrobant en diversos moments… literaris.

La Rocio em va fer un gran regal que no vaig resistir-me a enregistrar en una entrevista, quan em va presentar “en primicia” el seu nou projecte amb Bromera. Una editorial amb la que ha crescut com a il·lustradora de meravellosos llibres.

Cara de pardal va ser el primer que va publicar amb ells com a projecte personal i després li han seguit joies com ara: La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó, Els fantasmes no toquen a la porta o Max i els superherois.

A l’entrevista la Rocio ens presenta el que serà el seu nou projecte personal (en publica només un cada any) i el vaig poder gaudir de primera mà en la seva versió anglesa Let’s play? amb text d’Ian Brenman que es publicarà en català a Bromera

Un àlbum il·lustrat que ens mostra el dualisme entre les màquines de jugar i la màgia desbordant del joc imaginatiu… Un conte que estic convençuda us enamorarà tant o més com la resta de llibres de la Rocio.  L’esperem en candeletes!!

Si teniu ganes d’escoltar l’entrevista, només heu de clicar sobre l’enllaç!

ENTREVISTA ROCIO BONILLA

Juguem??

Jordi Sierra i Fabra: Bolonia 2017

La Bologna Children’s Book Fair de 2017, ha estat la fira de la literatura infantil catalana per excel·lència donat que era la convidada d’honor.

Un dels stands més visitats, m’atreviria a dir que va ser el de Catalunya que es va convertir en un anar i venir, com si d’un formiguer a ple rendiment es tractés, de tots aquells que fan possible que la literatura infantil i juvenil segueixi tan viva i a tant alt nivell: editors, escriptors, il·lustradors, bibliotecaris, llibreters… i una reportera! 😉

ENTREVISTA A JORDI SIERRA I FABRA

En una de les meves passejades amb el micròfon de Canal Blau FM per l’stand em vaig creuar amb la mirada d’un dels escriptors que admiro per la llarga trajectoria que el precedeix: en Jordi Sierra i Fabra.
Em vaig acostar per dir-li si em concedia una entrevista i em va arrencar una rialla (com podeu veure a la imatge) quan em va respondre que després de veure’m amunt i avall fent entrevistes:

—Em pensava que no m’ho demanaries mai!

En Jordi Sierra i Fabra, es un escriptor molt agradable en la conversa i molt proper i divertit que ens regala històries des de fa quaranta cinc anys (tot just ho celebra enguany). Durant l’entrevista em va explicar un munt d’anècdotes de la seva vida, com ara que va començar a llegir de molt petit, i tot i que els inicis van ser complicats perquè no tenia llibres a casa i el seu primer TBO li va durar mesos, als vuit anys es llegia un llibre al dia!

Que a casa seva eren pobres i recollia diaris per vendre’ls al drapaire i comprava llibres de segona mà i com que els que li agradaven Jules Verne i companyia, eren molt cars (valien 3 pessetes) ell havia de llegir llibres molt dolents perquè no li arribava amb els centimets que aconseguia amb les vendes de paper.

Em va explicar que  de petit era tartamut i va pensar que el seu futur seria complicat però amb vuit anys va tenir un accident molt greu en travessar un vidre i com que només li havia quedat la mà dreta lliure va començar a dibuixar i a escriure un conte i va descobrir la màgia de l’escriptura i va decidir que es dedicaria a fer, el que millor sabia fer: escriure!

A la seva Fundació podreu veure mostres del que dibuixava i escrivia de petit…

A l’entrevista ens explica com va començar escrivint música i com va passar d’aquest gènere a la literatura infantil i juvenil.

—No escric per a escoles, faig llibres amb protagonistes joves que és diferent…

La seva bibliografia actualment suma (i els té molt controlats) 469 publicacions, tot i que té un centenar encara guardats al calaix i una trentena de llengües. Diu que ell no fa bestsellers, fa longsellers, perquè ha publicat llibres que es llegeixen i s’han mantingut en una bona posició durant més de vint anys! Una interessantíssima entrevista que no us podeu perdre!!

clicla l’enllaç i escolta l’ENTREVISTA A JORDI SIERRA I FABRA

La seva darrera novel·la Les paraules ferides és per a ell la millor novel·la que ha escrit mai i jo a l’entrevista me la vaig posar com a deures…

Això és el que diu la web de l’editorial Ara Llibres:

El jove Li Huan és un dels nous guardes del camp de presoners. Un recinte esfereïdor on els reclusos, presos polítics contraris al Govern, no poden parlar entre ells, ni tampoc amb els vigilants. En Li Huan no serà un guarda qualsevol, serà el nou censor i haurà de llegir les cartes dels presoners i decidir quines paraules i frases cal prohibir.
Però, no totes les paraules són iguals. Així com l’aigua erosiona la roca, les cartes a la seva estimada d’un dels presoners més veterans fan trontollar les creences més arrelades del jove censor. S’hi parla de poesia, d’amor, de llibertat… N’hi haurà prou d’encertar les paraules per ajudar-lo a obrir els ulls? 

I al final de l’entrevista hi ha una miniexclusiva que, qui sap, si algun dia us podré desvetllar… Si abans l’admirava com a escriptor, ara encara més, ja que em va encantar com a persona!

Bibliografia Jordi Sierra i Fabra

Tot un honor Senyor Sierra i Fabra!!

Presentación de Bip y Pol, señores de las estrellas

fullsizerenderHace unas semanas os presentaba el que iba a ser mi próximo cuento publicado en una entrada (en catalán) con una autoreseña de esta inseparable pareja: Bip y Pol

El pasado sábado lo presentábamos en la biblioteca. Arropados por la família, amigos y usuarios de la biblioteca los autores y la editora pasamos un buen rato con el cuenta cuentos que había preparado y en el que acabamos todos bailando!

Guillem preparó unas imágenes gigantes de los personajes que me fueron estupendas para ilustrar la narración.

Bip y Pol, señores de las estrellas es un cuento escrito a cuatro manos con mi tío Juan Ramón (Juanito para quienes les queremos) ilustrado por  Guillem Moner, publicado por la editorial La pulga con gafas.

Un cuento con el que quedamos Primeros finalistas en un premio literario que convocó la Associació de Bipolars de Catalunya el año 2010.

15250818_10154213608084053_3731655148314196952_o

Con Juan R. Cruz, Gemma Turmo (editora) y Guillem Moner

La Bipolaridad es un trastorno mental poco conocido, aunque se utiliza con frecuencia para describir comportamientos que no tienen nada que ver con la enfermedad, que afecta al 2% de la población y que también se ha diagnosticado en niños y jóvenes.

El psiquiatra J. M. Crespo ha validado el proyecto con un escrito al final del cuento:

El trastorno bipolar es una enfermedad caracterizada por la aparición de episodios de alteración del estado de ánimo (euforias y depresiones) que se alternan con períodos, má o menos largos, de normalidad clínica. En algunas ocasiones, se pueden mezclar síntomas depresivos y síntomas de exaltacion a la vez. 

bippolpulga-con-gafasUn trastorno mental que cuando te toca de cerca te das cuenta del desconocimiento que hay sobre este tipo de enfermedades. Del miedo que da hablar de ello por las palabras que van asociadas:: maníaco depresivo, psicosis… y de la necesidad que tienes de saber como afrontarlas desde la familia.

Así es como nació Bip y Pol, señores de las estrellas y como, mi tío a través de sus vivencias personales y yo, dimos vida a los protagonistas. Un cuento con el que hemos querido transmitir lo que le pasa a una persona que sufre esta enfermedad a través de la mirada de un niño Pol, y su inseparable Bip con el que vivirá momentos muy buenos… y otros no tan buenos.

Junto son, Los señores de las estrellas!

Aquí os dejo un vídeo que recoje todo lo vivido en la presentación…

Peix, Susana ; Cruz, Juan R. ; Moner, Guillem (il). Bip i Pol, els senyors de les estrelles / Bip y Pol, señores de las estrellas. Sabadell: la pulga con gafas, 2016. ISBN: 9788494389696 (català) ;  ISBN: 9788494623608 (castellano).

Eulàlia Canal al MCG

Eulàlia Canal al MCGAquesta setmana l’Eulàlia Canal ha estat la convidada al programa de ràdio de les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú que condueixo des de fa cinc temporades a Canal Blau FM.

L’Eulàlia ens ha explicat que de petita tot i que no recorda si li explicaven contes, si que té el record de les històries que li explicava la seva mare que la deixaven embadalida.

Ella és la petita dels germans i ens ha dit que a casa seva sempre hi havia llibres i que des de ben joveneta va ser una gran lectora.

Va estudiar psicologia i compagina aquesta professió amb la de l’escriptura i ens ha explicat que es va adonar que volia escriure quan va veure com s’emocioaven els seus fills quan els explicava contes. Ho va intentar enviant manuscrits a diferents editorials que sempre li retornaven i aleshores va decidir presentar-se a un concurs.

Així va ser com va publicar el seu primer llibre: Andana Blanca. Un llibre de poemes amb el que va guanyar el premi d’Òmnium Cultural de Granollers l’any 1998. Que va ser el primer d’altres guardons com el Premi de narrativa infantil Ciutat d’Eivissa, per Qui enviava petons a l’Estrella? l’any 2005, o el Premi Barcanova el 2006 amb Un petó de mandarina.

Des de llavors no ha deixat mai d’escriure amb títols tan coneguts com: Un somni dins un mitjó, Un cargol fabufantàstic, Un poema a la panxa… o els darrers publicats aquest any: Els fantasmes no truquen a la porta, No surtis de nit escrit a quatre mans amb la Glòria Marín i El Roc i l’escala de les portes secretes. D’aquests dos darrers títols ens en parla a l’entrevista i de moltes coses més. Si la voleu escoltar només heu de clicar l’enllaç i escoltar el programa!

ESCOLTA EL PROGRAMA I L’ENTREVISTA A L’EULÀLIA CANAL

Entrevista a Ricardo Alcántara

Aquesta setmana he acompanyat al Ricardo Alcántara a qui vaig conéixer fa uns anys i amb qui he mantingut el contacte des de llavors, a l’escola Ítaca de Vilanova i la Geltrú on el vaig convidar a realitzar una activitat amb el seu darrer conte publicat:

L’ós que volia deixar de ser petit, de Ricardo Alcántara i il.lustracions de Judit Morales i Adrià Gòdia, publicat per Nandibú.

En el clar del bosc hi ha un gran enrenou. És el momentde decidir si els animals més joves inicien el seucamí en solitari. El bosc pot resultar molt perillós pera aquell que no estigui preparat. Tot i això, l’osset Grancú ha decidit presentar-se a la dura prova. Serà capaç de superar-la?

Els nens i nenes de segon havien treballat el llibre a la classe i tenien un munt de preguntes que el Ricardo gustosament va contestar. Abans però, van haver de passar tres probes!! sí, sí! igual que el Grancú al seu conte…

Amb Ricardo Alcántara i L’ós que volia deixar de ser petit

 

Si voleu saber tot el que vam viure a l’escola només heu d’escoltar el programa d’aquesta setmana! Us he de dir que els nens i nenes van fer algunes preguntes com ara: Com t’inspires a l’hora d’escriure? Et costa escriure? Quants anys tens? Has dibuixat algun llibre teu? Quan vas en cotxe veus coses i després quan arribes a casa les escrius? Quants premis has guanyat? Quants llibres has publicat?… I motes més!

En acabar l’activitat vaig poder fer-li una petita entrevista. La voleu escoltar? ESCOLTA EL PROGRAMA

Sant Jordi 2016

13096179_10153671201524053_3494583598092612149_n

Sebastià Serra, Cesca Mestres i la mendalerenda

Una vegada més la Diada de Sant Jordi torna a arreplegar un munt d’autors i il·lustradors a la paradeta de l’editorial El Cep i la Nansa on “una vegada més” i valgui la redundància he tornar a ser-hi. Aquest any amb   uns Gegants! que ens estan donant un munt de moments màgics!

Després de la multitudinària presentació al Castell de la Geltrú i el premi de millor coberta a la Llança de Sant Jordi, vam signar un munt d’exemplars durant tot el dia en aquesta Diada tan especial.

Una de les coses més reconfortants d’escriure per a infants és veure la seva carona d’il·lusió con els hi signes un dels teus contes, quan et diuen que cada nit el llegeixen i que no se’n cansen o que ja esperen el proper per poder llegir-lo i passar una bona estona.

13043323_10153672315574053_4825855496845951983_n

Algunes de les meves publicacions amb El cep i la nansa…

Per tot això i molt més agraïr a tots els nens i nenes que vau venir a la parada i a tots els pares i mares, àvies i àvies, tiets i tietes que vau tenir el detall de comprar un dels meus títols entre els centenars que s’oferien a les paradetes.

Aquí us deixo unes fotillos que recullen el que vam viure a la Rambla de Vilanova dissabte passat: Fins i tot van venir els Gegants! Mireu! Mireu!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Txabi Arnal i Roni

El món de la Literatura Infantil no deixa mai de sorprendre’m i de tant en tant em descobreix llibres fantàstics al davant (o al darrera) de persones molt interessants.

Una d’aquestes persones ha estat l’escriptor i professor Txabi Arnal a qui he pogut fer una entrevista que podreu escoltar molt aviat i amb qui vaig contactar després de llegir el seu darrer conte (la meva troballa) Roni, un conte publicat per La guarida ediciones amb il·lustracions de Julio Antonio Blasco.

El Txabi és un entusiasta de la literatura infantil que segons ell mateix explica va descobrir per “culpa” de la seva mare que li explicava contes quan era un nen (voleu saber quin era el seu conte favorit? jo ja ho sé… busqueu per les xarxes o espereu l’enllaç a l’entrevista ;).

A banda de la seva mare, el van influenciar els tebeos que llegia (amb això dona moltes pistes de la seva edat, tots sabem quina generació vam ser els devoradors de tebeos).

Diplomat en Educació Infantil, llicenciat en Geografia i Història i Màster en Literatura Infantil i Juvenil, treballa com a professor d’Educació Infantil a Gasteiz i a l’Escola de Magisteri de la Universitat del Pais Basc on imparteix l’assignatura de Literatura infantil. Ha publicat molts contes i material pedagògic per a diferents projectes educatius i ha rebut diferents premis. Com a nota d’interés va escriure una tesi sobre la mort en la Literatura infantil. Us deixo un enllaç a una entrevista on en parla: ¿Por qué una tesis sobre la muerte?

Un dels seus darrers títols (la meva troballa) és el que ha dedicat al seu gat Roni, amb il·lustracions de Julio Antonio Blasco publicat per La guarida.

Roni, és un gat (el seu gat) rescatat d’una gossera una mica entremaliat tot i que el seu amo sempre diu que és molt mimós i cada dia li ho demostra. La historia es desenvolupa de manera seqüencial durant la setmana, convidant al lector a seguir amb la lectura.

El dilluns desfent el llit, el dimarts treu la pols de les làmpades… i així un dia rere l’altre fins arribar al diumenge. Set dies, set sorpreses!

Un exquisit àlbum il·lustrat per gaudir d’una divertida història. Un clar exemple del que anomenem àlbum il·lustrat on les il·lustracions tenen vida pròpia, i no només això, donen un missatge totalment contrari al que diu el text creant unes situacions carregades d’una gran dosi d’humor transformant el text en  ironia quan llegeixes les imatges. Es nota que autor i il·lustrador han treballat de la mà per aconseguir una fusió com la que desprèn el conte. Les il·lustracions combinen el traç a llapis i dibuix amb retocs digitals i inclou indicacions numèriques per ajudar a la lectura de la imatge (m’ha encantat!).

De tot això i molt més vam parlar a l’entrevista que podreu escoltar a partir de dissabte al programa de ràdio que condueixo: Més content que un gínjol (fins llavors l’enllaç no funcionarà).

Mentrestant busqueu el conte que us agradarà, segur! Ahhh i no cal que li doneu més voltes a quina és la botiga de la Sofia Ramos. A la entrevista ens ho explica!!

Més contes d’Humor
Més contes de Gats