Novetats i reedicions

Entre les novetats d’aquesta setmana hi ha diverses reedicions. Des de Kalandraka, l’editorial que està recuperant tot el fons editorial de Sendak, tres dels seus títols dels anys seixanta que perfectament podrien ser extrapolables als nostres dies. Dins de la col·lecció Clàssics contemporanis us presentem tres dels darrers títols:

Un llibre joc per a aprendre els comptar amb No és en Jan: llibre de fer comptes, Caldo de pollastre calent que no tinc gaire clar si a la Mafalda li faria gaire gràcia i Adrià, conte exemplar en cinc capítols i un pròleg amb un infant que “tant li fa” tot…

ESCOLTA EL PROGRAMA

Per als més menuts una edició que em fa especial il·lusió per ser un dels contes preferits del meu fill fa 12 anys quan ho va publicar Altea i que ara publica Baula amb una nova versió de La casa dels petons de La casa dels petons de Claudia Bielinsky dins de la col·lecció Descobreix.

D’àlbums il·lustrats aquesta setmana també n’hem presentat:

Un lleó a dins de Rachel Bright i Jim Field que ens explica que no cal ser gros i valen per poder rugir publicat per Baula. Això no és una selva de Susanna Isern i Rocio Bonilla amb una nena que diu que “no” a tot, publicat per Flamboyant i Panxa de Balena de António Jorge Gonçalves publicat per Joventut.

I finalment dues meravelles amb un conte traduït del castellà que celebrem que es publiqués ara fa uns mesos: Jo vaig amb mi de Raquel Díaz Reguera publicat per Thule amb una nena molt especial tot i que ella no ho sap i El meu gran arbre de Jacques Goldstyn amb un nen que també és diferent de la resta i de tan especial que és aconsegueix fer especial el seu gran arbre publicat per Tramuntana.

ESCOLTA EL PROGRAMA

A més ens va visitar el Patric, editor de Takatuka. Podeu escoltar l’entrevista al final del programa, i demà la penjarem en una notícia per poder-la sentir directament :))

Com sempre ens acompanya la Meritxell Almirall psicòloga del nostre programa amb qui comentem totes les novetats editorials i a qui podeu trobar al Centre psicològic i maternal: Som pares

No somos angelitos

La tendencia a tratar de manera “infantilizada” a las personas con discapacidad intelectual la mayoría de veces es inevitable ya que nos despiertan una ternura que provoca esa actitud sin que seamos conscientes de ello. Si además son niños todavía más…

 

Océano Travesía acaba de publicar un cuento de la mano de Gusti que conoce el Síndrome de Down de muy cerquita: No somos angelitos. Una delicia de libro que nos explica desde el punto de vista del niño protagonista como se relaciona con el mundo, desde que llega a la família:

“Cuando llegué a casa papá y mamá no sabían qué hacer conmigo. Tengo un amigo, es un cromosoma de más. Se instaló en el techo de casa hasta que lo dejaron entrar. 
Un día me presentaron a la família, otro día a los amigos y luego a toda la comunidad… Todos dicen cosas encantadoras de mí…”

Un álbum que nos abre los ojos a la manera como tratamos a las personas con discapacidad. En este caso un niño con Síndrome de Down que a través de su simpàtica manera de explicar como es y como se siente normaliza de una manera fantástica la discapacidad.

ESCUCHA EL PROGRAMA

Porque como él dice:

No somos angelitos, somos niños”

Las ilustraciones de trazo infantil y mucho color dan la vuelta al texto, como todo àlbum ilustrado, de manera que el texto dice una cosa y la ilustración la contraria dando un toque de humor fantástico a la narración.

No somos angelitos es un libro para todas las edades que normaliza la discapacidad y nos acerca un poquito a esos «angelitos» que quizá no lo sean tanto…

Triple entrevista!

Aquesta setmana hem tingut triple entrevista al Memôria de Peix. Una doble amb els autors de text i il·lustració del darrer conte Ginjoler que es va presentar el dissabte 18 de novembre a la biblioteca Armand Cardona: Marta plans i Valentí Gubianas.

La Princeseta,publicat pel Cep i la Nansa edicions és el darrer títol de la col·lecció Ginjoler. La única col·lecció de contes originals adaptats a la llengua de signes catalana que sembla arribar al final del seu camí 10 anys després de la seva primera publicació

Una divertida història d’una princeseta que s’ha perdut. els seus pares, els Ries, li havien demanat que els acompanyés a una festa, però amb tant de rebombori i tanta gent s’havia perdut. Aleshoes es planta al mig del carrer i comença a moure els braços perquè pari algun cotxe. Un tot terreny luxós frena en sec i el conductor comença a escridassar-la mentre ella molt educadament li diu que vol que la porti a Palau. Pregunta a un taxista, a la parada del bus… però allà tothom pensa que s’ha begut l’enteniment.

ESCOLTA L’ENTREVISTA A MARTA PLANS I VALENTÍ GUBIANAS

Per altra banda… Encara tenia pendent l’entrevista que li vaig fer al Fran Pintadera (amb la foto una mica borrosa) la 2a Nit de l’Àlbum que es va celebrar a Barcelona el passat 9 de novembre.

El Fran se’m va presentar dient-me que s’havia assabentat que havia presentat el seu darrer conte al programa. I sí! feia molt pocs dies. No vaig voler deixar passar l’oportunitat d’entrevistar-lo i preguntar-li per aquest àlbum tan fantàstic!!

ESCOLTA L’ENTREVISTA A FRAN PINTADERA (castellano)

Una muntanya qualsevol de Fran Pintadera i Txell Darné publicat per Takatuka.

Aquest àlbum ens narra el conflicte entre dos pobles que viuen en una muntanya qualsevol. Uns a peu de la muntanya i els altres dal de tot. Els habitants de tots dos pobles pensen que són els millors:

“… Els habitants de dalt de la muntanya tenen motius per ser feliços. El vent hi bufa fresc i el sol els acompanya sempre. La vista des d’allà dalt és espectacular… Els veïns de la terra baixa també tenen raons per estar contents. El ru passa a la vora de les cases. Hi renten la roba. Hi juguen. Cultiven deliciosos espàrrecs blancs a l’ombra de la muntanya…”

Fins que un dia que tots dos pobles preparen una gran festa uns a dalt de tot i els altres a peu de la muntanya… Quan el fum i el soroll dels coets que llencen els del poble de baix espatlla la festa dels de dalt els seus habitants s’enfaden molt i:

“Enfurismats i indignats, decideixien respondre els de baix… Empenyen rocs gegantins fins al marge de la muntanya i les fran rolodar avall…”

Un conte per fer adonar-se que de vegades els conflictes neixen del no res…

ESCOLTA EL PROGRAMA ON PARLEM DEL CONTE UNA MUNTANYA QUALSEVOL

El banyador de flors

“… Aquell estiu, la Violeta va tenir el banyador més bonic de la seva vida. Li havia fet la seva mare durant la primavera amb infinitat de flors de colors vius…”

Així comença el conte El banyador de flors de Marta Rodríguez Bosch i il·lustracions de Susana Pérez Barrera publicat per SD·edicions dins la col·lecció El Dodo Bobo.

Aquest conte narra com la protagonista del conte, la Violeta que llueix el seu vestit de bany va al riu a banyar-se i quan es queda adormida el sol que mai havia vist tantes flors juntes l’acarona amb els seus rajos per absorbir les fragàncies de totes les flors i abocar-les al riu…

I és que el vestit de bany de la Violeta està carregat de flors de primavera clavells, gladiols, gerberes, peònies, flocs de mimosa… d’estiu com el gira-sol, el lliri, la assutzena, de tardor com la dàlia o el crisantem i les d’hivern com ho són les orquídees i tulipes.

El banyador de flors és un conte que transmet serenitat i dolçor amb unes il·lustracions molt delicades de tons suaus que aporta dos valors afegits. Per una banda un recull de flors al final del llibre ordenades alfabèticament on explica el seu orígen, el simbolisme i el color propi, i un detall poc freqüent entre les editorials. Als crèdits indica el tiratge de llibres en català i castellà, i no només aixó. Arrodoneix el llibre amb un làmina signada i numerada per les autores del llibre.

Les autores:

Marta Rodríguez Bosch, nascuda a Barcelona els anys 60, va estudiar Ciències de la Informació, branca Periodisme, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des que va acabar la carrera, ha treballat com a periodista freelance per a diferents diaris i revistes, i s’ha especialitzat en temes d’arquitectura, disseny, artesania i arts aplicades. Recentment, ha publicat el llibre Mundo Ilustrado. Panorama de la ilustración en Barcelona, sobre 48 autors vinculats a la ciutat. L’any 2003, coincidint amb el naixement de la seva filla, comença a escriure contes per a nens. El banyadors de flors és el seu segon conte il·lustrat, del qual també hi ha l’edició castellana. Uns quants més reposen, de moment, al calaix.

Susana Pérez Barrera, nascuda a Huelva l’any 1971, és llicenciada en gravat i disseny per la Facultat de Belles Arts Santa Isabel de Hungría de Sevilla, al Departament de Dibuix de la qual exercirà, el 1997, de col·laboradora honorària en Gravat i Litografia. Ha realitzat diverses exposicions col·lectives i individuals, des de 1994 fins al 2017, a Sevilla, Huelva i a l’Algarve (Portugal), i ha participat a Arco 2015 amb el projecte “Elemental”. Com a il·lustradora, ha treballat per a diferents conselleries de la Junta de Andalucía, i per a la Fundación Caja Rural del Sur i l’Ateneo de Sevilla, entre d’altres entitats.

Un conte publicat també en castellà: El bañador de flores

Vermell, història d’una cera de colors

Hi ha una cosa que m’agrada trobar als contes, i és que donin informació al lector que els mateixos protagonistes desconeixen. Això és el que passa al conte Vermell: Història d’una cera de colors de Michel Hall publicat per Takatuka.

La protagonista és una cera de color vermell (això és el que diu la seva etiqueta) però el que veus com a lector és que en realitat és de color blau. I és clar! No se’n surt quan pinta coses del color que diu la seva etiqueta…

El seu mestre (un llapis) li diu que ha de practicar més, fins i tot algunes de les seves companyes ceres l’animen a aconseguir-ho. Primer la cera escarlata dibuixa una maduixa per tal que la cera vermella en faci una altra…

Pero va veure que no podia…

La seva mare, una cera de color oliva, li diu que es barregi amb el groc per pintar una taronja:

Pero la que van fer era més aviat verda

Tothom vol dir la seva:

Jo penso que és una gandula. Li falta disciplina…

Fins que un dia va fer una nova amiga que li fa veure el seu color real. Un informació que com a lector estàs esperant des de que comences a llegir el conte.

He de dir que al veure aquest llibre em va fer pensar en el llibre d’Oliver Jeffers: El dia que les ceres de color van dir prou publicat per Andana. Un llibre que recull les queixes de les ceres de colors amb un punt molt divertit. Vermell, història d’una cera de colors té com a punt en comú les protagonistes, però es tracta d’una història original i amb un toc d’humor que la fa molt atractiva.

Vermell, història d’una cera de colors és un conte molt adient per treballar la diferència. Com ens veuen i com sóm. Sobretot per aquesta tendència a “etiquetar” a les persones, els infants… Per adonar-nos que una “etiqueta” no té perquè reflectir la realitat ni la essència del que som.

Vermell, història d’una cera de colorsMichael Hall. Barcelona: Takatuka, 2017. ISBN: 9788416003785

Altres contes que treballen els: Colors