En las primeras etapas de decodificación del código lector se utilizan las mayúsculas y las fuentes en redondilla para el aprendizaje y sobretodo para el desarrollo psicomotriz de la escritura. Esta etapa de lectoescritura es bastante corta, generalmente entre los 4-5 años en los que se aprenden en primer lugar las mayúsculas para reconocer las iniciales del nombre y poco a poco ir descodificando el código lector y después en una segunda etapa estimulando la psicomotricidad fina y la caligrafía las tipografías en redondilla.
Es por ello que las colecciones que presentan estas tipografías suelen estar muy demandadas por las familias y las escuelas sobretodo en ciclo inicial.
Edelvives y Baula presentan estas dos colecciones donde encontraréis historias sencillas con un trasfondo de naturaleza y ecología que de paso puede venir muy bien.
A nivel de accesibilidad valorar el uso de tipografías sin remates #sanserif contrastadas en color con el fondo (en la mayoría de páginas) y la disposición del texto justificado en bandera (solo a izquierda). Características que facilitan la lectura y la hacen más accesible a niños y niñas con baja visión y/o trastornos de la lectura.
CONSEJOS DE MEJORA
Garantizar el contraste de color de la letra con el fondo que en algunas páginas de la colección Bernabé es insuficiente.
Avui és el dia més especial per a escriptores, il·lustradores, bibliotecàries, editores… en fi! Tote les persones que treballem en el món editorial i especialment els que ho fem de cara als infants. El nostre futur que a través els contes s’apropen al món que … Continúa leyendo Sant Jordi 2021
En la literatura infantil no siempre se tienen presentes las necesidades lectoras de niños y niñas con TEA. La tipografía, contraste de color, disposición del texto, las ilustraciones… dependiendo de estas características se puede facilitar o dificultar el acceso a la lectura. Si bien es … Continúa leyendo Autismo y literatura infantil
R-BOOT ❤és un d’aquells àlbums que t’enamoren fins i tot abans de llegir-lo. Val a dir que el fet de saber que l’autor de les il·lustracions (i en aquest cas també del text) és en Joan Turu i això ja és garantia d’èxit. I he de confesar que la meva sorpresa en llegir-lo encara va ser més gran del que esperava perquè no esperes el final… i la sorpresa tan dolça com inesperada és la clau del llibre…
Com si una d’una distopia (no gaire llunyana) es tractés, en @joanturu ens regala aquest meravellós àlbum. Els robots han passat a formar part de les famílies amb una normalitat que potser no sorprendrà els lectors a aquestes alçades ja que vivim envoltats de màquines… Però sí les demandes dels propietaris al protagonista d’aquesta història narrada en primera persona: en R-BOOT ❤, un robot que arribar molt il·lusionat a la seva família fins que se n’adona que li demanen coses que van en contra dels seus principis…
No vull explicar molt més per no desvetllar el desenllaç d’aquesta història que estic segura provocarà un gran somriure a petits i a grans. El missatge que es pot llegir entrelinies és tan bonic que almenys a mi em va emocionar.
No us perdeu aquesta bonica història de la que tots i totes podem aprendre molt!
M’encanta que entre els personatges que apareixen a les il·lustracions apareguin amb discapacitat. Una fantàstica manera de normalitzar-la!
Résumé de l’éditeur : Ce matin-là, le Soleil était siii fatigué qu’il voulut dormir un peu plus longtemps que d’habitude. Oh la la ! Le voilà très en retard ! Comment fera-t-il pour monter au zénith et illuminer la Terre à temps ?
Qu’il est facétieux ce soleil. Un jour, il joue à cache-cache avec les nuages; l’autre jour, il brûle la peau et, parfois, ses rayons ne suffisent pas à réchauffer l’atmosphère. Puis, il y a ces jours où il traînasse, repoussant le réveil à pas d’heure, bien trop confortablement lové auprès de son ours en peluche. Oui, le soleil aime avoir sa petite vie tranquille, sans rien demander à personne, quitte à bouleverser le cours du monde.
Que ferait-on sans le soleil ? Selon les lois de l’univers, l’astre n’a pas le droit, à l’inverse d’un lapin blanc bien connu, d’être en retard, en retard. Et s’il lui arrivait de l’être, ce serait le contre-la-montre pour pouvoir être, à la seconde près, à son zénith. C’est tout le sel de l’histoire que propose le duo espagnol Susana Peix et Anna Llenas. Entre récup et DIY, collage et coloriage, jouant avec la taille et le gras du texte pour mieux faire vibrer ce petit récit tout mignon et attendrissant. car notre ami, soleil, ne pouvant pas se faire remplacer, va utiliser toutes les cordes à son arc pour arriver à sa fin et son éternel recommencement : monter dans le ciel puis en redescendre.
Partant de ce constat, avec vents et marées, nuages et pluie, les deux auteurs trouvent là une très belle manière de passer sous contrôle de nos têtes blondes les éléments du ciel et leur champ lexical. Paru aux éditions Quatre Fleuve, Le soleil est en retard a en plus l’avantage de parler la langue des enfants. L’éditeur est en effet spécialisé dans les albums pop-up, qui jaillissent des pages dès qu’on les tourne. Ici, tout reste plane mais est le fruit d’un assemblage multicolore de formes donnant corps et théâtre aux décors et aux acteurs de cette histoire. Anna Llenas donne l’impression d’improviser, de manière frénétique, de se laisser aller à déborder l’histoire de ses couleurs éclatantes. C’est là la langue des enfants à l’état pur.
– El Sol fa tard.Peix, Susana ; Llenas, Anna (il). Vilanova i la Geltŕu: El cep i la nansa edicions, 2018. (Mini). Cartronet
– El Sol fa tard.Peix, Susana ; Llenas, Anna (il). Vilanova i la Geltŕu: El cep i la nansa edicions, 2017. (Tresors). Àlbum
– Peix Cruz, Susana; Anna Llenas (il).El Sol fa tard. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2011 (Ginjoler, 11). LLengua de signes catalanaCASTELLANO
– El sol llega tarde. Peix, Susana ; Llenas, Anna (il). Vilanova i la Geltrú: Carambuco, 2018. (Mini, 4). Cartoncito
– El sol llega tarde. Peix, Susana ; Llenas, Anna (il). Vilanova i la Geltrú: Carambuco, 2017. (Tesoros, 3). Album
– Peix Cruz, Susana; anna Llenas (il). El Sol llega tarde. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2011 (Carmbuco, 5).