Vermell, història d’una cera de colors

Hi ha una cosa que m’agrada trobar als contes, i és que donin informació al lector que els mateixos protagonistes desconeixen. Això és el que passa al conte Vermell: Història d’una cera de colors de Michel Hall publicat per Takatuka.

La protagonista és una cera de color vermell (això és el que diu la seva etiqueta) però el que veus com a lector és que en realitat és de color blau. I és clar! No se’n surt quan pinta coses del color que diu la seva etiqueta…

El seu mestre (un llapis) li diu que ha de practicar més, fins i tot algunes de les seves companyes ceres l’animen a aconseguir-ho. Primer la cera escarlata dibuixa una maduixa per tal que la cera vermella en faci una altra…

Pero va veure que no podia…

La seva mare, una cera de color oliva, li diu que es barregi amb el groc per pintar una taronja:

Pero la que van fer era més aviat verda

Tothom vol dir la seva:

Jo penso que és una gandula. Li falta disciplina…

Fins que un dia va fer una nova amiga que li fa veure el seu color real. Un informació que com a lector estàs esperant des de que comences a llegir el conte.

He de dir que al veure aquest llibre em va fer pensar en el llibre d’Oliver Jeffers: El dia que les ceres de color van dir prou publicat per Andana. Un llibre que recull les queixes de les ceres de colors amb un punt molt divertit. Vermell, història d’una cera de colors té com a punt en comú les protagonistes, però es tracta d’una història original i amb un toc d’humor que la fa molt atractiva.

Vermell, història d’una cera de colors és un conte molt adient per treballar la diferència. Com ens veuen i com sóm. Sobretot per aquesta tendència a “etiquetar” a les persones, els infants… Per adonar-nos que una “etiqueta” no té perquè reflectir la realitat ni la essència del que som.

Vermell, història d’una cera de colorsMichael Hall. Barcelona: Takatuka, 2017. ISBN: 9788416003785

Altres contes que treballen els: Colors

 

La nena dels llibres

coberta_lanenadelsllibresHa arribat a les meves mans un altre dels llibres que em deleixen! Llibres que parlen de llibres! I en aquest cas de molts i molts llibres!

La nena dels llibres és una de les darreres publicacions d’Andana d’un dels meus autors/il·lustradors favorits. Ara direu que en tinc molts de favorits. Doncs sí! És cert! en tinc molts i l’Oliver Jeffers és un d’ells.

Print from A Made Up True Story (print) – Sam Winston

En aquest cas el seu treball de text i il·lustracions és a quatre mans amb en Sam Winston a qui he de dir “descobreixo” amb aquest títol i que investigant per les xarxes he vist que és especialista en una de les coses que més sorprenen d’aquest llibre i és que sap jugar amb les tipografies, les lletres i les paraules donant vida als paràgrafs! Ho heu de veure…

La nena dels llibres navega en un mar de paraules per arribar a casa d’un nen. Un viatge que comença a les guardes del llibre on hi ha un recull dels clàssics de la Literatura i el cançoner popular.

Ja a l’interior del llibre, la història comença així:

Sóc una nena dels Llibres. Vinc d’un món d’històries i dalt de la meva imaginació floto enllà. He navegat a través d’un mar de paraules per preguntar-te si vols venir amb mi…

La nena navega en fons realitzat amb la lletra de fragments dels clàssics de la Literatura Infantil. Així podem trobar un mar  on podrem llegir a Robinsón Crusoe,  els viatges de Gulliver o les aventures d’en Pinotxo… Pel camí que surt de casa del seu amic es pot llegir a l’Alicia, al país de les meravelles i les muntanyes estan fetes amb Peter Pan

nenallibres_interior1_web

Camí amb fragment d’Alicia al país de les meravelles

Una autèntica joia per passar hores descobrint el que amaguen les il·lustracions realitzades pel Sam i molt ben combinades amb les de l’Oliver.

Una genialitat d’àlbum il·lustrat amb el que podreu descobrir el meravellós món de la Literatura Infantil amb aquest homenatge que ens presenta Andana.

… Perquè la imaginació és lliure.

Els amics protagonistes

IMG_6678L’estiu és un dels moments ideals per trobar-te amb els amics i aprofito l’avinentesa per donar-vos a conèixer dos nous títols d’Andana que acaben de sortir del forn!

Fred l’amic imaginari de Eoin Colfer i il·lustracions d’Oliver Jeffers és un d’ells. A l’Eoin Colfer el coneixiem sobretot per la seva faceta d’escriptor de sagues tan populars com l’Artemis Fowl o En Max Malabar adreçades a nois i noies més grans. Ara ens sorprèn amb aquesta fantàstica història il·lustrada per l’Oliver Jeffers (ja sabeu que és un dels meus “favorits”) a qui ja he ressenyat i/o anomenat en altres ocasions al blog: Atrapa’t o El dia que les ceres de colors van dir prou… 

En Fred és el protagonista d’aquesta història i és l’amic imaginari que pot tenir qualsevol nen. Ell sempre s’esforçava per ser el millor amic imaginari: es disfressava, jugava a pilota o es convertia en pilota, es disfressava… Feia absolutament tot el qu el seu amic de veritat li demanava sense queixar-se ni una sola vegada.

Fred l’amic imaginari

Però tant d’esforç  no servia de res perquè un dia el seu amica de veritat trobaria un amic en el món real. Aleshores ell es començaria a esvaïr fins fer-se gairebé invisible i el vent se l’endugués cap al cel.

Tot això sembla canviar quan retroba en Sam un nen que sembla ser l’amic perfecte! o potser no?

Aquesta és una història que estic segura no us deixarà indiferents, una història que parla de l’amistat i que com en tots els llibres d’en Jeffers aporta un toc d’humor genial. A les il·lustracions destaca només en color en Fred, el protagonista deixant la resta del dibuix en línia negra.

L’altre títol recentment publicat és Grans amics de Linda Sarah i Benji Davies. A la Linda Sarah, la descobreixo amb aquest àlbum, al Benji Davies ja el coneixia de títols com La Balena amb el que va ser finalista del Premi Àlbum il·lustrat l’any 2015 o L’illa de l’avi. Tots dos títols publicats també per Andana.

Grans amics

En Bir i l’Eti teuen cada dia dues caixes de cartró prou grosses per seure-hi a dins per amagar-s’hi. S’enfilen a Puigdecop i seuen allà a jugar:

“… De vegades són reis, soldats, astronautes… de vegades són pirates que naveguen entre mars i cels borrascosos… Però sempre, sempre, són grans amics”

I llavors un dilluns arriba un altre nen, en Xu, que porta una caixa i els hi demana si pot jugar amb ells. L’Eti somriu i diu: “I tant!” I així tots tres seuen dins les caixes a jugar… Però en Bir té una sensació extranya… Una nit, destrossa la seva caixa i no puja més a Puigdecop.

Amb Grans amics descobrim el valor de l’amistat i la gelosia. Sabeu allò de que tres són multitut? Doncs potser podreu trencar aquesta dita… Si doneu el valor que li cal a la paraula “amistat”.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Més contes sobre l’AMISTAT

 

 

Humor a tot color!

Oliver Jeffers és un autor i il·lustrador australià que va viure a Irlanda i actualment resideix als Estats Units, concretament a Brooklyn i actualment és un dels referents en Literatura Infantil. Es va donar a conèixer amb el conte “Como atrapar una estrella” publicat per Fondo de Cultura Económica l’any 2004. Des d’aleshores ha publicat moltíssims contes que han estat traduïts a moltes llengües. Els seus títols en català són publicats per l’editorial Andana, una empresa valenciana amb seu a Barcelona. Drew Daywalt, per l’altra banda, és director de cine de terror i amb “El dia que les ceres de colors van dir prou” s’ha donat a conèixer ara com a autor de contes infantils.

Descobrir un nou títol signat per l’Oliver Jeffers sempre et desperta un somriure fins i tot abans d’obrir-lo i és que el nom d’aquest autor va lligat sempre a l’humor i aquesta vegada tot i no ser l’autor del conte (només de les il·lustracions), aquest llibre respira el seu estil per totes bandes. De fet si no ho hagués llegit a la coberta no hagués pensat en cap moment que era d’un altre autor.

Drew Daywalt aconsegeuix amb el seu text la mateixa màgia que envolta els llibres del Jeffers, i el primer sorprès és el protagonista d’aquesta història, en Duncan, que un matí al anar a treure les ceres de colors per pintar un dibuix a l’escola es troba la caixa ben buida i un munt de cartes amb el seu nom!

Una a una, totes les ceres li expliquen el seu descontent en la manera d’utilitzar-les: la cera vermella està cansada de ser la que més treballa, la cera beix de que la confonguin amb el color marró clar, la blanca se sent buida, la groga i la taronja no paren de discutir! A mida que passes les pàgines la lectura desperta l’interès del lector per saber què diran cada una de les ceres que saps que encara no han dit la seva. Alhora que pel cap, almenys a mi m’ha passat, vas pensant com se’n sortirà en Duncan. I molt bé que se’n surt! Però no desvetllarem res en aquesta ressenya. Caldrà que ho esbrineu vosaltres mateixos.

Andana aconsegueix una edició molt acurada amb un format prou gran per poder gaudir de les il·lustracions del Jeffers, realitzades com és de suposar amb ceres de colors combinades amb fotografies de les cartes escrites per cada una de les ceres. L’única pega que li veig i que darrerament trobo més vegades de les que desitjaria és una de traducció. I és que potser als països anglosaxons hi ha un color que s’anomena “peach”, traduït literalment “préssec”. La veritat és que ho desconec (vaig una mica “peix” en anglès), però aquí és el color “carn” de tota la vida i llegir-lo com color préssec doncs no sé, se’t fa estrany i crec fins i tot que perd la gràcia vist el que li passa a aquest color a la història… Fora d’aquesta anècdota he de ressaltar que el conte és molt recomanable. Fins i tot la contracoberta te el seu toc d’humor amb les ceres tan reivindicatives:

– Prou! Sense colors no hi ha futur! Estem indignades!

L’Oliver Jeffers va ser a Barcelona fa uns mesos i va triomfar a les llibreries on va signar contes amb llarguíssimes cues de fans que volien la seva dedicatòria. Si teniu ganes de veure una miqueta del conte aquí teniu un vídeo:

Colors

El llibre més bonic de tots els colors de Tom Schamp publicat per Combel, 2019.

Sabies que… la caixa negra d’un avió és de color taronja?, …el bolígraf blau és un invent francès?, …els ànecs cullerot mascle tenen el cap de color verd? Si voleu descobrir que la música, els esports, el menjar, els animals o els personatges dels contes també tenen a veure amb els colors, acompanyeu l’Otto i el seu amic Leon en el seu recorregut per aquest llibre.

Els colors del Bill d’Àlex Sanders i Pierrick Bisinski publicat per Cruïlla.

Un llibre amb solapes per aprendre els colors en anglès protagonitzat per en Bill, un conill molt curiós. De la mateixa col·lecció els nombres

Bilingüe: català-Anglès

Vermell: Història d’una cera de colors de Michel Hall publicat per Takatuka, 2017.

La protagonista és una cera de color vermell (això és el que diu la seva etiqueta) però el que veus com a lector és que en realitat és de color blau. I és clar! No se’n surt quan pinta coses del color que diu la seva etiqueta… El seu mestre (un llapis) li diu que ha de practicar més, fins i tot algunes de les seves companyes ceres l’animen a aconseguir-ho. Primer la cera escarlata dibuixa una maduixa per tal que la cera vermella en faci una altra…
Fins que un dia va fer una nova amiga que li fa veure el seu color real. Un informació que com a lector estàs esperant des de que comences a llegir el conte.

El dia que les ceres de colors van tornar a casa d’Oliver Jeffers publicat per Andana.

Un dia en Duncan i les seves ceres de colors estaven pintant feliçment quan van arribar un munt de postals estranyes… La cera granat que fa dos anys es va perdre pel sofà; la cera de color pèsol que ha decidit canviar-se el nom i anar a veure món; la cera de color vermell neó que es va quedar oblidada a l’hotel de les darreres vacances… i moltes altres noves ceres de colors que ens contaran les seves divertides aventures per tot arreu.

De quin color és un petó? ha estat avui el Llibre Tresor de la setmana,un conte del que és autora i il·lustradora i que ha estat publicat per Animallibres, 2015.

Un àlbum dolç i tendre on la protagonista, la Mònica o Minimoni com la coneixen explica que entre totes les coses que li agrada fer: anar en bicicleta, menjar pastissets de crema de maduixa, escoltar els contes que li explica la mare, cuidar de les plantes que tenen al balcó… el que més li agrada és pintar! Pinta un munt de coses: marietes vermelles, cels blaus o plàtans grocs però un dia s’atura i se n’adona que no sap de quin color són els petons: De quin color deu ser un petó??

El monstre de colors d’Anna Llenas, publicada per Flamboyant.

El monstre de colors avui s’ha llevat estrany, confós, atabalat… ben mirat, no sap què li passa. I és que sabeu què li passa?? Doncs que s’ha tornat a embolicar!

S’ha fet un garbuix amb totes les emocions i totes barrejades ja sabeu que no funcionen bé!

Ha de separar-les i endreçar-les cadascuna dins un pot!

 

L’alegria, la tristesa, la rabia, la por, la calma… cadascuna te el seu color: groc, blau, vermell, negre, verd… Els vols descobrir?

El dia que les ceres de colors van dir prou  d’Oliver Jeffers publicat per Andana
Una a una, totes les ceres li expliquen el seu descontent en la manera d’utilitzar-les: la cera vermella està cansada de ser la que més treballa, la cera beix de que la confonguin amb el color marró clar, la blanca se sent buida, la groga i la taronja no paren de discutir! A mida que passes les pàgines la lectura desperta l’interès del lector per saber què diran cada una de les ceres que saps que encara no han dit la seva. Alhora que pel cap, almenys a mi m’ha passat, vas pensant com se’n sortirà en Duncan. I molt bé que se’n surt! Però no desvetllarem res en aquesta ressenya. Caldrà que ho esbrineu vosaltres mateixos.

El somni d’en Mateu de Leo Leonni publicat per Hipòtesi, 2013.somni+mateu+hipotesi

..Els ratolins eren molt pobres, però tenien grans esperancesper al Mateu. De gran, potser arribaria a ser metge.

Aleshores menjarien formatge parmesà per esmorzar,per dinar i per sopar. Però en preguntar a en Mateuquè volia ser de gran, els va contestar:
–No ho sé… Vull veure món.
Però en Mateu no s’esperava que la visita a un museu li fes veure la vida de colors i allà descobrís l’amor i el seu futur…

La màgia dels colors de Ricardo Alcántara i l’il·lustrador vilanoví Sebastià Serra.

Es tracta del nou títol i número 14 de la Col·lecció Ginjoler de contes adaptats a la Llengua de Signes Catalana del Cep i la Nansa edicions.

A la Mariana li encanta poder triar la seva roba i just quan fa vuit anys la seva mare li diu que a partir d’aquell moment ella ho podria fer tota sola. Li encanta vestir-se de color rosa per sentir-se com una fada, quan es vesteix de color verd se sent com un follet i quan va de negre com un autèntic pirata… però llavors enyora vestir-se d’altres colors… com ho podrà fer? Penseu que descobrirà la màgia dels colors?

Petit blau i petit groc de Leo Lionni publicat per Kalandraka.

Un dia la mare blava li va dir: “He de sortir, espera’m a casa” però el Petit blau no li va fer cas i va sortir a buscar al petit groc que vivia al davant de casa seva. El va buscar i buscar fins que el va trobar i sabeu què? Que es van fer una forta abraçada… tan forta tan forta que els seus colors es van barrejar. Sabeu què passa quan barreges el color blau i el groc? No us perdeu aquest conte…

I seguint aquesta mateixa línia:

Vermell, blau, groc: com van aparèixer els colors de Edoardo Bardella Rapino i Ereic Battut publicat per Joventut.

La història comença així: Al principi hi havia tres colors: vermell, blau i groc. Aquests tres eren amics de debó i jugaven junts… però un dia jugaven a empaitar-se i va passar una cosa extraordinària. El vermell i el groc es van abraçar ben fort i de sobte van quedar units i va sorgir un altre color: el taronja… ja us podeu imaginar com van quedar de sorpresos, no?

Un altre conte que us recomanem sobre els colors:

La reina de los colores de Jutta Bauer publicat per Lóguez.

Un matí la reina Malwida, la reina dels colors es va posar davant de la porta del seu castell i va cridar a un dels seus subdits: Blau!! I el blau es va presentar davant d’ella. El blau era suau i delicat, va saludar la reina i va cobrir de color el cel. Després va cridar al vermell que era molt agosarat i li agradava el perill, el groc era càlid i lluminós però també podia ser esquerp i primmirat així que la reina i el color groc es van barallar. El blau va voler intervenir per aturar-los i el vermell tot curiós també va posar el nas… i patapam! Tot es va tornar gris…

Llibres per jugar: Si vols viure una autèntica aventura amb els colors entra en el llibre Colores colores de la Kveta Pacovska publicat per Kókinos.

Les seves imatges són un autèntic arc de Sant Martí que convida a la dansa i que submergeix al lector en una festa de creativitat. Un llibre per explorar el món dels colors que segur que t’atrapa.

Abrir un álbum de Kveta Pakovska es zambullirse en el universo de los colores. Más aún cuando se trata de este libro-juego, lleno de ventanitas detrás de las cuales aparecen objetos y personajitos curiosos. También tiene increíbles círculos que giran, invitando al lector a crear distintas combinaciones cromáticas: ahora rojo, luego verde, quizá amarillo es más bonito…. Una aventura interminable que deja a los lectores con los ojos abiertos y, sobre todo, una manera lúdica de acercar a los niños al fascinante mundo del arte.

Altres títols:

Els colors d’en Silvà de Daniel Nesquens i Mariona Cabassa publicat per Baracanova de la col·lecció Peix Volador. Hi havia una vegada, fa molt de temps, un vell que somiava volar com ho fan els ocells: més enllà dels núvols, solcant la Terra d’una banda a una altra… Volar tan alt que pogués tocar el cel amb els dits. Aquesta és la història d’en Silvà, un vell pescador que dedica els últims anys de la seva vida a buscar un somni. Perquè, els somnis, prou que valen un esforç.

Sí, una altra recomanació és La merienda del señor verde de Javier Sáez Castán publicat per Ekaré. Quan el senyor verd va convidar al senyor groc, el senyor porpra, el senyor blau, el senyor burell i el senyor negre a berenar a casa seva no es podien imaginar el que trobarien allà. Al món del senyor verd, tot és de color verd… al món dels senyor groc, tot és de color groc, al món dels senyor blau, tot és de color blau…. Què penseu que van fer quan van llegir el rètol que els ensenyà el senyor verd darrera de les cortines en una porta amagada? Voleu saber que deia? Doncs deia:

Aviso a los señores colores: ¡Se atreveran a descubrir el verdadero color de las cosas? Crucen la puerta y lo verán. Pero recuerden: se trata de un viaje sin retorno. Uuuiiii quin misteri!!

Un altre conte per als que us agraden les històries tendres de l’Àfrica: El color dels ulls de Yves Pinguilly i il·lustracions de Florence Koenig publicat per Intermon Oxfam.

Aquest conte ens explica la història de la Fati una nena d’un poblat africà a qui li agrada dormir bocaterrosa. La Fati és cega i per això sempre necessita algú que la guiï per anar amunt i avall. Un dia quan va anar a pescar amb el seu amic Issa al gran bassal va pescar un barb màgic que li va donar dues de les seves escates per que les poses al damunt dels seus ulls… voleu saber què va passar? Doncs llegiu aquest conte i el color dels seus ulls segur que us sorprendrà.