Misteris màgics a Chassburg. La veu dins la paret.
Cruïlla, 2020
Misteris màgics a Chassburg és la nova col·lecció de l’Editorial Cruïlla, adreçada a lectors d partir dels 11 anys, signada per Llanos Campos Martínez i il·lustrada per María Simavilla.
En aquesta primera entrega La veu dins la paret, coneixerem a la Valentina que té deu anys i a la seva família: l’Enriqueta, la mare que és una inventora infatigable i que al soterrani de casa té el seu taller, l’Humbert Garanda, el pare que és explorador i aventurer, en Hari, el sherpa que estant al Pumori li va salvar la vida i des d’aleshores és el company d’expedicions i en Tashi, el seu fill. El context ens situa a començament del segle passat, on els invents, la tecnologia i la fascinació per descobrir llocs exòtics arreu del món estaven a l’ordre del dia.
Al poble tothom sap que a casa dels Garanda no encarreguen mai a altres persones el que podien fer ells mateixos i eren ells qui netejaven, rentaven, cuinaven o podaven les roses del jardí.
I a més els veïns de la zona sabien que a casa dels Garanda un no s’hi avorria mai, ja que tot era ple d’enrevessats mecanismes que t’obrien portes, et raspallaven les dents a la sortida o et giraven els fulls dels llibres si estaves dinant mentre llegies.
Chassburg, l’any 1.910, era un nucli urbà de la costa anglesa amb una platja petita, escarpada i pedregosa on hi havia una sola casa de gairebé tot: una fleca, una ferreteria, una escola, una botiga de roba, una de queviures, una ferreria, un museu, un cafè, una biblioteca, un hotel amb restaurant, una fàbrica, una estatura… i l’abandonat Gran Teatre Barona, on es diu que hi habita un fantasma.
Si a tot plegat hi afegim que la Valentina, no sap parar mai quieta i que ara es dedica a dibuixar ocells, estem abocats a viure amb ella, en Tashi i l’Hèctor aquesta primera entrega plena d’aventura, misteri i emoció. Perquè tots tres saben que sota la calma aparent del poble hi ha misteris i desaparicions.
Podríem dir que una fredeluga té la culpa de tot plegat? I què hem d’entendre quan llegim la frase “L’única vegada que he vist la màgia”?
El text pot semblar lleuger aparentment però al mateix temps podem reflexionar sobre la manera d’entendre el món i les situacions vistes des d’una altra perspectiva cultural, podem identificar situacions de bulling i també podrem entendre que la unió i la solidaritat és la manera més eficaç de contrarestar aquesta situació.
Si us ha agradat aquesta primera entrega, teniu la continuació en El circ abominable. Us hi atreviu?
Una ressenya de #montselopez per al Memòria de Peix.
MEMORIA DE PEIX 