Flors de carrer

Coberta llibre Flors del carrer

Flors del carrer de K.R. Gaddy publicat per Bambú, 2020

Ressenya de #montselopez per a @memodepeix

Situem-nos als voltants del 1930. Pensem en el tot el que va suposar viure dins de l’ambient nazi just abans de la II Guerra Mundial. I quan tinguem el pensament en aquell escenari horrorós pensem també en els Pirates d’Edelweiss.

Qui? El Pirates d’ Edelweiss? Sí, joves alemanys que van combatre els nazis, encara que tot el que van fer i qui van ser i són, ha tardat molt temps a sortir a la llum i fer-los justícia.

A través de Flors del carrer coneixerem en Fritz, la Gertrud i en Jean, joves inconformistes que vestien roba cridanera, escoltaven cançons amb lletres revolucionàries i no temien les confrontacions. Aquestes accions a l’Alemanya de Hitler, i qualsevol altra actitud contrària a les normes, podia provocar que els detinguessin o alguna cosa pitjor. Molts hi van deixar la pell.

El règim nazi es va dedicar a fomentar un sentit de lleialtat i de dret innat en la joventut alemanya, perquè pensaven que seria massa tard esperar a que fossin adults: la mentalitat nazi havia de ser gravada en els infants si volien que aquesta s’apoderés de les seves ments i creixés en ells el sentiment de recolzament a la causa. La Joventut Hitleriana va néixer amb  aquesta intenció.

Però també hi va haver joves, fills de pares de la classe treballadora, d’entre 14 i 18 anys que davant de la pèrdua de llibertat que això suposava van decidir apartar-se i viure segons les seves creences i per tant, eren considerats automàticament com a criminals. Però no ho eren, només eren canalla que intentava lluitar com podien contra el que representava el règim.

Es reunien als cafès, als parcs o a les cantonades durant la nit, sortien a caminar, feien excursions en bicicleta, anàvem de càmping o anaven a visitar companys pirates de les ciutats veïnes. Amb el temps, a mida que la guerra progressava, també ho feia la seriositat de les activitats en les quals participaven.

A mesura que el règim s’enduria, els tres es van veure atrapats en un país que menyspreava tot allò que ells estimaven. Fritz, Gertrud, Jean i milers de joves de la seva generació es van negar a col·laborar.

La història dels Pirates lentament ha tingut el seu merescut reconeixement i al 2005, el grup fou rehabilitat políticament: la denominació de criminal que  la Gestapo els hi va posar quedà derogada. Ara són reconeguts com lluitadors de la resistència i herois.

Queden molt pocs pirates vius. Aquesta és la seva història.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s