Les esferes del temps de Rubèn Montañá publicat per La Galera, 2021. Premi Joaquim Ruyra 2020

Les esferes del temps és una novel.la de misteri i il·lusionisme sota l’esperit del steampunk, i provoca una lectura ràpida que enganxa al lector.

Com a bon exemple d’aquest subgènere de fantasia i ciència-ficció ambientat en una època on l’energia originada amb les màquines de vapor és usada de manera preponderant, ens situarem a la Barcelona de 1888 on s’entrellacen elements que provenen de la ciència-ficció i de la fantasia, invents tecnològics ficticis o tecnologia posterior.

El nostre protagonista, en Domènec, és un  jove orfe que arriba a la ciutat en un espectacle itinerant de fenòmens, on és exposat com a raresa a causa de les cicatrius que li cobreixen la totalitat del cos, i caldrà que descobreixi quin és el seu lloc al món.

Un món on Barcelona tenia 530.000 habitants i era la segona ciutat més important d’Espanya en el pla polític, la primera a nivell industrial  i es vivia el període de la Restauració borbònica. I al mateix temps un món on l’explotació laboral estava a l’ordre del dia, la fam i la misèria estaven per tot arreu i els moviments anarquistes comencen a entrar en escena.

L’organització de l’Exposició Universal de 1888 va reflectir la bona relació entre la monarquia restaurada i la burgesia industrial catalana, que havia donat suport al retorn de la monarquia, a la recerca d’una pau social que permetés un desenvolupament econòmic.

Les Exposicions Universals, iniciades a París el 1855, eren considerades els majors esdeveniments polítics, econòmics i socials del món, en els quals cada país podia exposar els avenços tecnològics i fer gala del seu potencial econòmic i industrial. 

I davant d’aquesta explosió tecnològica, hi ha qui creu que “L’Atlàntida era un continent habitat per éssers humans perfectes, molt més evolucionats que nosatros mateixos. Eren capaços de doblegar la natura al seu gust, d’abatre la malaltia i la fam, havien aconseguit dominar los fenòmens meteorològics, navegar pel mar i fins i tot conquerir lo cel. Es diu que tenien capacitats mentals més pròpies de déus que d’humans”.

“Los atlans proclamaven ser fills de dracs, descendents d’una branca evolutiva paral·lela a la humana, amb rèptils com a avantpassats….Lo drac simbolitzaria la civilització atlant i per la descripció que es fa d’aquella espècie privilegiada, he arribar a la conclusió que aquells que avui en dia posseïm poders psíquics som els seus descendents”.

A la Barcelona del 1888 es barregen el potencial i desenvolupament industrial amb  monstres, éssers invisibles, fantasmes, objectes que es mouen sols i molt misteri. En Domènec descobrirà que la seva vida està estretament lligada amb el Basilisc de Barcelona que amenaça el precari equilibri de la ciutat comtal, i que els petits accidents relacionats amb el foc que sempre l’han perseguit tenen una explicació meravellosa, però també terrible.

Sense cap mena de dubte la novel.la està perfectament emmarcada històricament i hi trobem personatges cabdals de finals del segle XX com ara Eusebi Güell, Eduard Toda i Narcís Monturiol i també referències a l’Esquella de la Torratxa, una de les publicacions catalanes més importants de sàtira gràfica i escrita on a les seves pàgines hi ha retratada a través de l’humor i la caricatura l’evolució de la societat catalana i espanyola.

I per acabar d’arrodonir el resultat final, l’autor comenta: “Per fer més viu aquest viatge enrere en el temps he intentat reproduir l’esperit de la parla de l’època, perquè la llengua és una entitat viva i en procés constant de canvi.” Tot i que per fer més còmode el text, s’han ortografiat els diàlegs d’una manera moderna, se n’ha mantingut l’esperit.

Rubèn Montañá va néixer a Badalona l’any 1983 i és actor, escriptor i dramaturg, llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha publicat nombroses obres de literatura infantil i juvenil. 

Ressenya de Montse López, col·laboradora del @memodepeix