Rememorant Mercè Rodoreda: Paraules, flors i pólvora…

Paraules, flors i pólvora, de Cinta Arasa publicada per Animallibres, 2020.

Coberta del llibre Paraules, flors i pólvora escrit per Cinta Arasa

“Ai, quina sort! No tenim la princesa del pèsol, tenim la princesa del Putxet, que és més bonica, encara, però tan llepafils com la del pèsol”, així és com l’avi de la Mercè cada vespre l’acotxava abans d’apagar-li la llum, abans de desitjar-li bona i per darrer cop, després d’explicar-li un conte i de fer-li un petó al cap.

Sense cap mena de dubte la relació de complicitat amb l’avi marca la vida de la protagonista, la Mercè, a qui també li agraden les flors, les lletres i la llengua catalana.

Cinta Arasa novel.la l’adolescència de la Mercè Rodoreda a la Barcelona dels anys vint del segle passat i ens convida a compartir moments històrics i ubicacions de la Ciutat Comtal amb precisió i detall. 

Estem davant d’una novel.la ben documentada, ben conjugada, ben treballada, ben referenciada  ja que en base a la vida real, a l’obra de l’escriptora Mercè Rodoreda i als seus personatges l’autora escriu i recrea la vida d’una adolescent inquieta i observadora que dedica tot el dia a ajudar la mare en les tasques domèstiques però que el moment històric, anys 1923-24 i la dictadura de Primo de Rivera, la portarà a emprendre una aventura de lluita per un dret fonamental: el d’escriure i viure plenament en català.

El record de l’avi, la figura dels americanos, la presència de l’oncle Joan, la importància de Jacint Verdaguer i Maragall, la Mancomunitat de Catalunya, els ateneus, l’organització clandestina…..i la paraula aniquilar.

Amb Paraules, flors i pólvora, Cinta Arasa vol compartir la passió per la figura i l’obra de Mercè Rodoreda,  considera l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent, sobretot entre la joventut que per edat estan a punt de descobrir-la com a lectors adults.

Imatge de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda «Imatges d’infantesa»

En prologar Mirall trencat, l’any 1974, Mercè Rodoreda va escriure:

«Vinculada a les flors, sense flors durant anys, vaig sentir la necessitat de parlar de flors i que el meu protagonista fos un jardiner.» I és que, com apunta aquest personatge: «Un jardiner és una persona diferent de les altres i això ens ve de tractar amb flors». L’autora es refereix al fet que la primera novel·la que va acabar, després del seu llarg exili, va ser, justament, Jardí vora el mar, protagonitzada per un vell jardiner, l’escenari principal de la qual és un jardí esplèndid, on proliferen tota mena de flors, algunes corrents, d’altres exòtiques, que la novel·lista demostra conèixer profundament. I com tantes coses en el cas de Mercè Rodoreda, aquesta «vinculació» arrenca de la seva infantesa. […]

Ressenya de Montse Lopez, col·laboradora del blog.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s