Aquesta setmana hem rebut la visita dels responsables de la biblioteca escolar de l’Escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú que ens expliquen quina és la seva tasca a la biblioteca i ens «diuen la seva» dels llibres que vam portar fa unes setmanes dels del programa de ràdio per que ens fessin arribar la seva opinió.
Entre d’altres frases del que ens han dit destaquem:
» Si no llegeixes estàs desaprofitant una ocasió molt gran»
«Si no t’agrada el llibre que estàs llegint, el pots deixar i buscar un que t’agradi»
Els vols escoltar??
ESCOLTA LA SEVA OPINIÓ AL «DIGUES LA TEVA»
Aquests són els llibres:
- L’any del gat de Jaume Copons publicat per Bambú.
L’Àxel ha dit…
«El recomanaria molt, molt, molt, a totes les persones del món»
El llibre que tens a les mans no és la típica novel·la amb gatet bonic i simpàtic digne de sortir retratat a Instagram. Tampoc no hi trobaràs un nen o una nena cursi que s’estima el gatet amb bogeria. Aquí els protagonistes són una classe sencera i la Sílvia, la mestra que, com totes les mestres, té molta paciència; i sí, també hi ha un gat, però no pas un gat qualsevol. El Gat de la classe del Gat és tot blanc i té un ull blau i l’altre marró, però no és especial perquè sigui guapàs, sinó perquè té un poder que el fa extraordinari:
vols saber quin és?
- La senyoreta Bubble de Ledicia Costas i Andrés Meixide publicat per Barcanova.
La Nut ha dit…
«Un llibre molt divertit!»
La gent odiava la senyoreta Bubble des de que va arribar al poble. La dona inventora va aparèixer un mati assolellat, conduint un descapotable que funcionava a vapor i, es va instal·lar en una casa que portava deshabitada feia anys. La van rebutjar per la seva feina, pels seus invents, per la seva manera de viure… Ningú sospitava el que realment succeïa dins la mansió de la senyoreta Bubble.
- El que penso (sobre tot) de Jordi Sierra i Fabra publicat per Kalandraka.
La Carla ens ha dit…
«Aquest llibre és una meravella, m’ha encantat! Dir que m’ha agradat és poc per descriure’l»
En Xavier no es conforma.
Per això pensa, per això somia. I per això escriu aquest llibre. Amb frases pròpies o alienes.
És un lletraferit.
I amb cada paraula la seva imaginació vola. Malgrat la ciutat on viu.
Les esbroncades dels pares. Les ximpleries de la seva germana. Els amors i els desamors. O els pinxos de la escola. Perquè l’important és sentir-se viu.
I poder compartir-ho amb algú.No creus?
- El dromedari robat d’Emily Marschall i Chema García de la col·lecció Sara & Ted publicat per Barcanova.
La Berta ens ha dit…
«Un llibre per seguir les pistes com si estéssis en aquest cas»
A Lake City esclata la polèmica. ¿Pot el dromedari Tommy participar en el Gran Rodeo Anual i guanyar-lo, o els rodeos estan reservats només als cavalls? Aquella mateixa nit en Tommy desapareix, el sheriff Finnegan, inicia les investigacions, però el cas ve costa amunt. Sort que els seus fills, Sara i Ted son a prop per ajudar-lo.
AJUDA A LA SARA I EN TED A RESOLDRE ELS CASOS!
Per resoldre els enigmes, busca les pistes en, en les il·lustracions de cada capítol.
Comprova la teva habilitat en les pàgines amb les solucions.
- Quina tocada de nassos de Ruth Tormo i Gibet Ramón publicat per Barcanova.
El Pau Bielsa ens ha dit…
«És un llibre que a mi m’ha tocat l’empatia. M’ha agradat molt»
Aquest és un relat de caire realista en què els protagonistes, en el seu atrafegat camí cap a l’adolescència, busquen explicar-se i trobar sentit a tot allò que viuen i, sobretot, trobar-se a ells mateixos i definir-se com a individus amb personalitat pròpia, malgrat les inevitables contradiccions de l’edat. Els lectors juvenils es reconeixeran feliçment en els personatges principals de la novel·la, la Mila i el Liam, que viuran en primera persona l’aprenentatge sempre dur del fet que l’amistat pot significar desacords, la pressió del grup i l’acceptació de la diferència.
- La sonrisa de los peces de piedra de Rosa Huertaspiedra publicat per Anaya.
El Pau Martínez ens ha dit…
«El recomanaria per a nens i nenes de cicle superior o secundària»
Al morir su abuelo, Jaime descubre que hay un secreto familiar que su madre ha guardado durante años.
En el Madrid de los años 80, la época de «la movida», la madre de Jaime vivió algo que nunca ha contado a su hijo.¿Quién es en realidad el padre de Jaime? Solo a través de un cuaderno que va escribiendo su madre podrá conocer la verdad.
ESCOLTA LA SECCIÓ «DIGUES LA TEVA» AMB ELS NENS I NENES DE L’ESCOLA SANT JORDI
MEMORIA DE PEIX 