Aquesta setmana hem tingut una entrevista en forma de regal de la mà de la Mercè Galí (a qui dedicarem una entrada),que ens ha acompanyat també per comentar les novetats de la setmana!
ESCOLTA EL PROGRAMA DE LA SETMANA
Descobrim els colors a través d’una nova col·lecció de Combel de la mà de Meritxell Martí i Xavier Salomó: Blau i Vermell són els dos primers títols amb unes històries encadenades seguint el fil conductor del color que dona nom al llibre.
Les reflexions lògiques d’un infant que segur despertarà més d’un somriure amb La vaca del bric de llet de Birabiro. Un Autobuset recuperat per Blackie Books dels anys 80 amb Taro Gomi.
Dues històries sense mots que ens demostren que la imaginació dels infants és infinita. Dos viatges… un a través dels somnis amb Sueños en la noche publicat per Pípala i Ío de Daniel Piqueras publicat per Narval que ens transporta a través d’un globus aerostàtic i la imaginació d’una lectora a l’espai per diferents planetes fins a Ío, el tercer satèl·lit més gran del planeta Júpiter i el quart de tot el sistema solar. Un llibre que aviat arribarà a la biblioteca de l’Agència Espacial Europea (ESA).
Una lluita màgica entre una mare i un fill per rentarse les dens amb Malacatú publicat per A buen Paso, ens ensenyarà uns quants encanteris en un llibre per passar hores i hores observant.
Amb L’ocell mort, Corimbo ens mostra la realitat de la mort sense edulcorants a través de la mirada dels infants.
Finalitzem el programa amb dos LLibres Tresor:
Un Herbari fantàstic que recull una gran varietat de plantes en més de dues centes pàgines a tot color: cítrics, enamorats de l’aigua, campestres, verinoses, transformables… publicat per Libros del Zorro Rojo i
La nena que volia dibuixar: els meus records de postguerra de Roser Capdevila publicat per Angle amb una meravellosa autobiografia d’aquesta il·lustradora de primera línia que recull en una obra gràfica tota la seva vida amb un toc d’humor fantàstic.
Psinopsis de l’editorial:
La nena que volia dibuixar és un retrat esplèndid de la vida quotidiana durant el primer franquisme: des de les manies, aficions i rutines de cada membre de la família, l’educació de les noies, passant per la grisor de l’escola, la religió tan present arreu, i les avorrides relacions socials, fins als moments de llibertat que suposaven els jocs, els dies assenyalats o les excursions amb els amics. Roser Capdevila, amb els seus extraordinaris dibuixos i textos, fa dels records particulars records universals. Ens traslladen, amb una mirada tendra i detallista, no exempta de crítica, a una societat rònega i estreta, que lentament va anar modernitzant-se amb l’arribada de nous electrodomèstics i de nous costums. Nascuda a punt d’acabar la guerra civil, Roser Capdevila ha mantingut frescos a la memòria els detalls significatius, el matís precís, les anècdotes reveladores que expliquen com era el país i la gent.
MEMORIA DE PEIX 