El gat pelut: neix una nova llibreria

Veure que neix una nova llibreria sempre és una gran notícia… El gat pelut  al barri de les Corts, molt a prop de l’estació de Sants!

Fa uns dies ho vaig veure a les xarxes socials i a la premsa. Vaig contactar amb la Marta Gil, la mestressa de la nova llibreria, després de veure que m’havia felicitat a FB compartint una entrevista, i li vaig dir que passaria a saludar-la un dia per conéixer la llibreria i també a ella. I així ho vaig fer fa uns dies!

El gat pelut, és una llibreria de barri que transmet molta calma quan entres. És petita i a l’hora espaiosa. Es respira literatura infantil tot i que també té una part adreçada a joves i adults, però l’estètica (i la professió) et porta la vista directament a les prestatgeries d’infantil…

Aprofitant que anava vaig proposar una entrevista escrita a la Marta i aquí teniu les seves respostes:

– De petita et llegien contes?

Sí, i tant! A casa els pares no eren de llegir molt, però sí que es preocupaven per tal que el meu germà i jo tinguéssim a l’abast contes i llibres. Com a curiositat, recordo especialment una col·lecció de contes Disney que venien acompanyats d’un disc de vinil de 45 RPM que feien un soroll de campanetes cada cop que havies de canviar de pàgina.

– Vas ser bona lectora?

Diria que sí. No era una lectora ràpida, però sí que tinc la sensació que gaudia tots i cadascun dels llibres que m’arribaven a les mans. He de reconèixer que amb el temps, l’edat i les obligacions, estudis i altres aficions, vaig estar una temporada en què els llibres hi eren, però no eren prioritaris i podia passar setmanes sense llegir res més que no fos algun manual de les assignatures de la facultat, que també és llegir, però no proporciona el mateix plaer.

– Quines eren les teves lectures/personatges preferits?

De petita gaudia molt amb Els Cinc, els Hollister, la Puck, Torres de Malory… mare meva han passat uns quants anys ja… M’agradaven molt perquè podia viure aventures amb tots ells! Eren llibres i històries plenes de misteri i a mi em semblava que vivien grans perills i emocions tota aquella colla. A banda de les col·leccions, he rigut molt, moltíssim amb l’Asterix i l’Obelix i amb grans clàssics com La Història Interminable, El Zoo d’en Pitus, Momo i les grans aventures de Jules Verne i Robert L. Stevenson, per exemple.

– Com va sorgir la idea de muntar una llibreria?

Si ho penso, no va ser un moment d’inspiració. Ha estat un procés llarg i que ha anat madurant amb el temps i que es va accelerar quan cap al desembre em vaig quedar sense feina. Va coincidir que a més al setembre vaig començar el postgrau de l’Escola de Llibreria que co-organitzen el Gremi de Llibreters i la Universitat de Barcelona a través de la Facultat de Biblioteconomia i va anar tot una mica rodat. Quan vaig haver de decidir si continuava la meva carrera professional en l’àmbit de l’administració d’empreses o si em decidia a obrir la llibreria, la balança es va decantar del costat dels llibres.

– D’on ve el nom del Gat Pelut?

Tenia molt clar que volia que el nom de la llibreria fos un nom que permetés identificar la temàtica principal de la llibreria i crec que El Gat Pelut dóna una idea molt clara que la literatura infantil té molta importància i que els infants hi trobaran un espai on poder triar i remenar. A banda… tinc dues gates a casa! I una d’elles es diu Bronte, en honor a les escriptores de Cims Borrascosos i Jane Eyre… Em podeu imaginar amb les gates a la falda i amb un llibre a la mà les tardes d’hivern, només em falta la xemeneia…

– Quin és el teu projecte de futur al Gat Pelut?

Em conformo amb poder oferir als veïns de Les Corts un espai on poder trobar llibres tranquil·lament, sense que hagin d’anar a les grans superfícies o al centre de la ciutat que és el que m’ha passat a mi gairebé sempre. Les Corts no ha tingut llibreries de referència i les que hi ha hagut, malauradament, han acabat tancant.

– Com t’agradaria imaginar la llibreria d’aquí un any…

Voldria poder dir que la llibreria s’ha convertit en un espai dinàmic, amb activitats i tallers i que els veïns de la zona se l’hagin pogut fer seu. Per això encara hem de treballar molt, però hi ha energia i moltes ganes, així que m’esforçaré molt per aconseguir-ho!

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s