El meu amic extraterrestre

De vegades els comportaments estranys els titllem com a propis d’un extraterreste… Però potser no ens n’adonem que si un extraterreste veiés algun dels nostres comportaments es sorprendria… i no els entendria tot i ser un extraterrestre!

D’això és precissament del que tracta el darrer àlbum de la Rocio Bonilla que torna a meravellar-nos amb el seu estil (aquesta vegada) de la mà de Beascoa.

El meu amic extraterrestre narra la vivència d’un nen que rep un alumne d’intercanvi (que arriba en un O.V.N.I per estar-se uns quants dies a casa seva. Ell es pensava que serà una mica estrany però de seguida el troba «molt simpàtic», però tè un problema, i és que:

«… el pobre, no entén gaire com funcionen les coses aquí… I em pregunta el per què de tot…»

El lector descobrirà a través de les il·lustracions (en un àlbum il·lustrat en tota regla) que el nen protagonista fa les coses perque les fan els altres, o perque no les fa ningú i probablement donarà resposta a la pregunta retòrica de l’extraterrestre. Per qùè? Per què? Per què??

Un conte carregat de valors que amagats al darrere de il·lustracions posaran en evidència alguns comportaments que tenim (els humans) sense ser conscients. Un conte per «educar» i per veure que cal canviar algunes maneres d’actuar davant dels altres i no fer-los perque les fan els altres, o perque no les fa ningú, en definitiva perque sempre s’ha fet així. 

Per prendre consciència de que les nostres accions tenen conseqüencies, per mirar de ser empàtics amb els altres i per veure que es poden canviar les coses… Un conte per reflexionar que com diu la mateixa Rocío al final del llibre:

«… Espero que aquesta divertida història sigui una eina útil per convidar els nens a valorar la capacitat anatílica individual, més enllà del grupo o del col·lectiu que ens envolta…»

No em puc estar de comentar, que els llibres que estan massa encarats a «educar» o que tenen un «rerefons» tan «dirigit», normalment no m’agraden… Però què he de dir que la Rocio Bonilla que està entre els meus #preferits i que tracta el tema amb un «toc d’humor» que sempre em deleix.

El conte també el publica en castellà la mateixa editorial Beascoa: Mi amigo extraterrestre

Més contes amb un «toc» d’humor…

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s