Hi ha una cosa que m’agrada trobar als contes, i és que donin informació al lector que els mateixos protagonistes desconeixen. Això és el que passa al conte Vermell: Història d’una cera de colors de Michel Hall publicat per Takatuka.

La protagonista és una cera de color vermell (això és el que diu la seva etiqueta) però el que veus com a lector és que en realitat és de color blau. I és clar! No se’n surt quan pinta coses del color que diu la seva etiqueta…

El seu mestre (un llapis) li diu que ha de practicar més, fins i tot algunes de les seves companyes ceres l’animen a aconseguir-ho. Primer la cera escarlata dibuixa una maduixa per tal que la cera vermella en faci una altra…

Pero va veure que no podia…

La seva mare, una cera de color oliva, li diu que es barregi amb el groc per pintar una taronja:

Pero la que van fer era més aviat verda…

Tothom vol dir la seva:

Jo penso que és una gandula. Li falta disciplina…

Fins que un dia va fer una nova amiga que li fa veure el seu color real. Un informació que com a lector estàs esperant des de que comences a llegir el conte.

He de dir que al veure aquest llibre em va fer pensar en el llibre d’Oliver Jeffers: El dia que les ceres de color van dir prou publicat per Andana. Un llibre que recull les queixes de les ceres de colors amb un punt molt divertit. Vermell, història d’una cera de colors té com a punt en comú les protagonistes, però es tracta d’una història original i amb un toc d’humor que la fa molt atractiva.

Vermell, història d’una cera de colors és un conte molt adient per treballar la diferència. Com ens veuen i com sóm. Sobretot per aquesta tendència a «etiquetar» a les persones, els infants… Per adonar-nos que una «etiqueta» no té perquè reflectir la realitat ni la essència del que som.

Vermell, història d’una cera de colors. Michael Hall. Barcelona: Takatuka, 2017. ISBN: 9788416003785

Altres contes que treballen els: Colors