L’estiu és un dels moments ideals per trobar-te amb els amics i aprofito l’avinentesa per donar-vos a conèixer dos nous títols d’Andana que acaben de sortir del forn!
Fred l’amic imaginari de Eoin Colfer i il·lustracions d’Oliver Jeffers és un d’ells. A l’Eoin Colfer el coneixiem sobretot per la seva faceta d’escriptor de sagues tan populars com l’Artemis Fowl o En Max Malabar adreçades a nois i noies més grans. Ara ens sorprèn amb aquesta fantàstica història il·lustrada per l’Oliver Jeffers (ja sabeu que és un dels meus “favorits”) a qui ja he ressenyat i/o anomenat en altres ocasions al blog: Atrapa’t o El dia que les ceres de colors van dir prou…
En Fred és el protagonista d’aquesta història i és l’amic imaginari que pot tenir qualsevol nen. Ell sempre s’esforçava per ser el millor amic imaginari: es disfressava, jugava a pilota o es convertia en pilota, es disfressava… Feia absolutament tot el qu el seu amic de veritat li demanava sense queixar-se ni una sola vegada.
Fred l’amic imaginari
Però tant d’esforç no servia de res perquè un dia el seu amica de veritat trobaria un amic en el món real. Aleshores ell es començaria a esvaïr fins fer-se gairebé invisible i el vent se l’endugués cap al cel.
Tot això sembla canviar quan retroba en Sam un nen que sembla ser l’amic perfecte! o potser no?
Aquesta és una història que estic segura no us deixarà indiferents, una història que parla de l’amistat i que com en tots els llibres d’en Jeffers aporta un toc d’humor genial. A les il·lustracions destaca només en color en Fred, el protagonista deixant la resta del dibuix en línia negra.
L’altre títol recentment publicat és Grans amics de Linda Sarah i Benji Davies. A la Linda Sarah, la descobreixo amb aquest àlbum, al Benji Davies ja el coneixia de títols com La Balena amb el que va ser finalista del Premi Àlbum il·lustrat l’any 2015 o L’illa de l’avi. Tots dos títols publicats també per Andana.
Grans amics
En Bir i l’Eti teuen cada dia dues caixes de cartró prou grosses per seure-hi a dins per amagar-s’hi. S’enfilen a Puigdecop i seuen allà a jugar:
“… De vegades són reis, soldats, astronautes… de vegades són pirates que naveguen entre mars i cels borrascosos… Però sempre, sempre, són grans amics”
I llavors un dilluns arriba un altre nen, en Xu, que porta una caixa i els hi demana si pot jugar amb ells. L’Eti somriu i diu: “I tant!” I així tots tres seuen dins les caixes a jugar… Però en Bir té una sensació extranya… Una nit, destrossa la seva caixa i no puja més a Puigdecop.
Amb Grans amics descobrim el valor de l’amistat i la gelosia. Sabeu allò de que tres són multitut? Doncs potser podreu trencar aquesta dita… Si doneu el valor que li cal a la paraula “amistat”.
Més contes sobre l’AMISTAT
