L’estiu és un dels moments ideals per trobar-te amb els amics i aprofito l’avinentesa per donar-vos a conèixer dos nous títols d’Andana que acaben de sortir del forn!
Fred l’amic imaginari de Eoin Colfer i il·lustracions d’Oliver Jeffers és un d’ells. A l’Eoin Colfer el coneixiem sobretot per la seva faceta d’escriptor de sagues tan populars com l’Artemis Fowl o En Max Malabar adreçades a nois i noies més grans. Ara ens sorprèn amb aquesta fantàstica història il·lustrada per l’Oliver Jeffers (ja sabeu que és un dels meus «favorits») a qui ja he ressenyat i/o anomenat en altres ocasions al blog: Atrapa’t o El dia que les ceres de colors van dir prou…
En Fred és el protagonista d’aquesta història i és l’amic imaginari que pot tenir qualsevol nen. Ell sempre s’esforçava per ser el millor amic imaginari: es disfressava, jugava a pilota o es convertia en pilota, es disfressava… Feia absolutament tot el qu el seu amic de veritat li demanava sense queixar-se ni una sola vegada.

Però tant d’esforç no servia de res perquè un dia el seu amica de veritat trobaria un amic en el món real. Aleshores ell es començaria a esvaïr fins fer-se gairebé invisible i el vent se l’endugués cap al cel.
Tot això sembla canviar quan retroba en Sam un nen que sembla ser l’amic perfecte! o potser no?
Aquesta és una història que estic segura no us deixarà indiferents, una història que parla de l’amistat i que com en tots els llibres d’en Jeffers aporta un toc d’humor genial. A les il·lustracions destaca només en color en Fred, el protagonista deixant la resta del dibuix en línia negra.
L’altre títol recentment publicat és Grans amics de Linda Sarah i Benji Davies. A la Linda Sarah, la descobreixo amb aquest àlbum, al Benji Davies ja el coneixia de títols com La Balena amb el que va ser finalista del Premi Àlbum il·lustrat l’any 2015 o L’illa de l’avi. Tots dos títols publicats també per Andana.

En Bir i l’Eti teuen cada dia dues caixes de cartró prou grosses per seure-hi a dins per amagar-s’hi. S’enfilen a Puigdecop i seuen allà a jugar:
«… De vegades són reis, soldats, astronautes… de vegades són pirates que naveguen entre mars i cels borrascosos… Però sempre, sempre, són grans amics»
I llavors un dilluns arriba un altre nen, en Xu, que porta una caixa i els hi demana si pot jugar amb ells. L’Eti somriu i diu: «I tant!» I així tots tres seuen dins les caixes a jugar… Però en Bir té una sensació extranya… Una nit, destrossa la seva caixa i no puja més a Puigdecop.
Amb Grans amics descobrim el valor de l’amistat i la gelosia. Sabeu allò de que tres són multitut? Doncs potser podreu trencar aquesta dita… Si doneu el valor que li cal a la paraula «amistat».
Més contes sobre l’AMISTAT