El armario chino

ekare-javier-saez-castan-el-armario-chinoEl armario chino de Javier Sáez Castán publicat per Ekaré, és un d’aquests llibres que et sorprenen i això és quelcom que no és fàcil d’aconseguir.
Un llibre d’aquells que quan l’obres quasi que t’obliga a fullejar-lo, donar-li el tomb, tornar-lo a fullejar. Obrir-lo pel principi i pel final i tornar a començar… I és que El armario chino és un llibre com diu a la coberta:

“… de ida y vuelta…”

El Pablo Larraguibel a qui he tingut ocasio d’entrevistar aquesta setmana al programa Més content que un gínjol on he estat molt ben acompanyada i si no cliqueu l’enllaç i ho escoltareu:

Escolta el programa Més content que un gínjol 

Em va picar la curiositat en llegir aquesta novetat que portava i que va dir que no es podía explicar per la ràdio, així que avui l’he catalogat i l’he llegit i us he de dir que m’ha agradat molt!

IMG_4013El armario chino és un llibre que té alguns elements que el fan especial: un relat escrit en dues direccions, un misteriós armarmari com a nexe d’unió entre dos mons on el color és el protagonista  blau… o vermell (segons la direcció del text que triis), un matrimoni amb un nadó… i una narració que t’atrapa. Quan arribes al final no et pots resistir a donar el tomb al llibre i fer la tornada de la lectura per descobrir l’altra cara de la moneda… repetida, i tan diferent!

El llibre s’inicia amb un escrit que parla d’un col·leccionista de antiguitats que troba un armari xinés en un antiquari:

javier-saez-castan-ekare-el-armario-chino-5

“… corría el año 1881. En todo aso era algun momento del siglo XIX… Recuerdo que merodeaba por el barrio chino de San Francisco bajo el ardiente sol del mediodía cuando encontré un miserable bazar…

En un rincón, en medio de otros muchos objetos, sólido como una torre, evanescente como una orquídea, estaba el sueño de cualquier coleccionista: el armario chino…”

Aleshores comença el conte amb la conversa d’un matrimoni al davant de la llar de foc:

– ¿Para qué quieres que vaya a ver al niño? Te digo que está durmiendo.
– Es por eses horrible armario. Sabes que no me gusta.

Quan entren a l’habitació on hi ha l’armari, el nadó no està al seu llitet. Aleshores el veuen que surt de l’armari i és diferent d’ells. És d’un color diferent. Perquè en el seu món tot és del mateix color… Blau, o vermell.

Un únic escenari dividit en quatre imatges que com en una representació teatral segueixen el fil argumental de la narració i cinc habitants: el pare, la mare, el nadó, el seu gat i una papallona.

Un Palíndrom amagat en un conte circular que no acaba mai i un text amb lletres invertides que permet ser llegit.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s