Dissabte vam presentar a la biblioteca el llibre Per un tros de cel publicat per l’editorial Cadí  a finals de 2014.

Els seus autors, en Danilo Guaitoli, doctor en economia per la universitat de Xicago i professor a la New York University i a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. I el Pere Puig, il·lustrador i dissenyador gràfic i publicitari, van ser qui van explicar el conte que va anar més enllà del que és una narració.
El tàndem Danilo-Pere ja tenien publicat un altre llibre sobre economia en aquesta mateixa editorial: El pal i la pastanaga.

El Pere ens va explicar amb la projecció de les il·lustracions del libre aquesta història en la que va quedar palès que la ficció no supera la realitat en moltes ocasions si no tot el contrari.

El senyor Garamot acabava de fer un berenar campestre al pla de la Comella i sí, estava content.va mirar cap amunt i va respirar fondo: Ah, quin aire més fresc! Això sí que és vida…

Havia llegit que a Amèrica la gent s’estava comprant moltes parcel·les de terra. O potser n’haurien de dir «parcel·les d’aire»?

L’aire pur era necessari per viure, ja que, en poc temps, era possible que no fos ni tan net ni tan fresc. Valia la pena que se n’assegurés una bona reserva per a ell i per a la seca família, ja que mai no se sabia que podía passar…

I així és com comença aquesta història en la que el senyor Garamot va ser el primer però després tothom el va imitar. Tots volien un tros de cel! I després del seu poble van seguir els pobles del costat. Tothom pensava que la idea era genial i que es farien rics en quatre dies, i així va ser fins que la bombolla va esclatar…

Un llibre d’economia en el que no es parla de diners, les transaccions entre els compradors i els venedors, els préstecs al banc… sempre són amb sacs de patates, quilos d’esberginies o litres de benzina.

Després del conte el Danilo i el Pere van fer un joc representatiu per ensenyar als assistents com funciona això de l’economia. Cada participant tenia dos cigrons com a moneda de canvi. El Danilo era el banquer i el Pere va inflar un gran globus i va posar a la venda l’aire que contenia.

Al principi una bossa d’aire costava un cigró, però és clar! l’aire s’acabaria aviat així que el preu. El banquer va pactar amb ell que si guardava els seus cigrons al banc ell li’n donaria un altre per cada un que guardés. El Pere estava segur que es faria ric molt aviat… El preu dels cigrons  va pujar a dos, i després a tres. Quan els compradors no tenien cigrons havien de demanar un crèdit al banc que signaven i que després havien de retornar amb interessos. El doble del que demanéssin…

Quan es va acabar l’aire el Pere va anar al banc a recollir els seus guanys i el banc va començar a reclamar als compradors. Alguns van haver de malvendre el seu aire, d’altres el van tornar al banc i es van quedar amb un deute… El preu de l’aire va baixar en picat i més d’un es va arruinar… No sé si us sona aquesta història, realment va ser molt instructiu!

Per finalitzar el Pere va explicar als assistents com va realitzar les il·lustracions que com podeu veure en aquestes imatges com el llibre també estan fetes a trossos… Ens va explicar com va treballar els personatges: primer els va dibuixar i després amb la tècnica del collage els va anar retallant, pintant i muntant perquè l’ombra donés sensació de tridimensionalitat. Unes il·lustracions molt treballades amb moltes hores de dedicació abans de ser publicades en el llibre: cartolines, tisores, ceres, lapissos de colors, cola, blutac, escaner i uns retocs al photoshop

Una molt bona activitat i una millar lectura per a totes les edats. Per aprendre com funciona l’economia i potser també per entendre com som de babaus de vegades els humans!

Molt aviat entrevista als autors al programa de ràdio Més content que un gínjol!!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.