El Nou Any arrenca amb força i no ens ha fet esperar gaire per tenir a els mans les primeres novetats editorials infantils. Avui us presento dos contes de dues autores d’origen canadenc.

El primer a més és una primícia perquè no la trobareu al mercat fins el mes vinent, però des de l’editorial Tramuntana m’han fet arribar un exeplar i és per això que us el puc presentar. Potser alguns ja el coneixeu perquè l’heu llegit en altres llengües però en català i castellà aquest títol encara no havia estat publicat. Es tracta del conte El Lleó i l’Ocell de Marianne Dubuc (a qui vaig tenir el plaer de conéixer fa uns mesos a MonLlibre on va ser l’il·lustradora convidada) amb el que la Marianne va guanyar el premi al millor conte il·lustrat de 2014 al seu pais natal, Canadà.

El lleó i l’ocell és el clar exemple d’un àlbum il·lustrat: poc text i unes imatges que per sí soles donen vida a la narració… Un conte que ens explica la història d’un lleó que es troba a un ocell ferit a qui acull a casa seva quan els seus companys de viatge han migrat a la recerca del bon temps. De tot allò que viuen junts durant l’hivern i de com s’han d’acomiadar al cap d’un temps…

La Marianne en aquest àlbum juga amb molt d’encert amb la distribució de les imatges i amb els els blancs per donar el ritme necessari a cada moment de la història i també per transmetre els sentiments dels protagonistes. Així doncs podem trobar una doble pàgina totalment blanca per què és hivern i està tot nevat que contrasta amb altres planes totalment il·lustrades o una doble pàgina tota blanca amb un petit lleó que mira el cel que ens evoca la solitud, la tristesa deperdre un amic.

L’Ocell i el lleó ens parla de l’amistat, de la paciència i de la perseverança d’un lleó molt humanitzat i un ocellet amb grans valors.

L’altre títol que avui us presento és la darrera novetat de Joventut: El goril·la eixerit de Nadine Robert i Gwendal Le Bec.

Una història que ens deixa molt clar que no hem de fer fer cas d’aquella frase que diu: «això no és el que sembla» i que ens pot fer adonar de que moltes vegades actuem per coses que veiem a les que els hi donem una explicació que no és la correcta. I és que el protagonista d’aquest conte, como diu el títol, és un goril·la molt eixerit que el seu avi envia a fer un encàrrec:

– Petit goril·la, que em pots anar a buscar els tres ous que la grua em va prometre que em deixaria a la vora del riu?

El petit goril·la que a més d’eixerit és molt bon minyó així ho fa, el que no s’espera és que el Tumbili, un mico que el veu arribar al riu, es pensa que està robant els ous. Així és com comença una narració repleta de males interpretacions on un grup de simis: un mico, un ximpanzè, un bonobo i un mandril segueixen el petit goril·la escandalitzats pels seus actes.

Al final de tot i amb un toc d’humor tot tornarà a lloc demostrant una vegada més que la veritat sempre triomfa… Mentrestant el lector passarà una bona estona veient l’enrenou que s’està muntant.

Les il·lustracions de pinzellades gruixude i colors intensos es vesteixen de llum amb el joc blanc dels fulls…

Bona lectura!