Per què serà que sempre volem el que no tenim. Qui te el cabell arrissat, el vol llis, i qui el te llis voldria uns rinxols… El baixet vol ser alt i l’alt més baix. En fi, que sembla que l’ésser humà tenim entre les coses que ens caracteritzen el voler sempre allò que no tenim, ser diferents del que sóm.

Com és el cas del nostre protagonista. El Pequeño pájaro de tierra, un talp (aprofito per dir que no hi ha gaires contes amb talps com a protagonistes. Al final del post en poso alguns) que desitja poder volar:

– Yo quiero volar – dice el topo, que es tan pequeño como una hoja de roble. De la excitación, salta hasta el techo, muy bajo, en su cueva. 
– Nosotros vivimos bajo tierra – dice su madre. Nosotros no volamos. 
– Entonces, yo soy un pájaro de tierra – dice el pequeño topo en voz baja.

Així comença la història d’aquest petit talp que empès pel seu desig de volar surt del seu cau a la recerca del secret del vol, però ni la vaca, ni les mosques, ni el gall, ni la cigonya el trauran de dubtes fins que l’Òliva que sap moltes coses i coneix el veritable secret de volar quan el talp li diu que vol volar ella li contesta amb una pregunta: I per què no voles? 

Per què  per volar no cal tenir ales no creieu?

L’Oliver Scherz, l’autor d’aquest conte publicat per Lóguez sap resoldre molt bé el conflicte del nostre protagonista. Una solució que jo no us desvetllaré per què vull que us quedeu amb les ganes de mirar aquest àlbum il·lustrat per Eva Muggenthaler a qui potser coneixeu per títols com El pastor Raül, una història d’ovelles, Oso blanco, oso negro o Els viatges de l’Olga.

Altres contes amb talps com a protagonistes:

– La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap de Werner Holzwarth i il de Wolf Erlbruch publicat per Kalandraka.

Li pot passar a qualsevol, està clar, però la nostra talpeta un dia va sortir del seu cau i algú li va fer allò al cap… sabeu què? Resulta que algú es va cagar just a sobre del seu cap!!… Qui podia ser? Un colom, un cavall, una llebre? La talpeta no va parar fins a descobrir qui era el culpable. Voleu saber qui va ser?

– El talp i la lluna rebonica de Jonathan Emmet i il·lustracions de Vanessa Cabban publicat per Beascoa.

El talp creu que la lluna és la cosa més rebonica que ha vist mai. I la vol tenir. Però fer caure la lluna del cel no és feina fácil ! El talp veu la lluna i es queda bocabadat. Li sembla una perla blanca o una moneda d’argent ! Per això decideix que se la vol endur al seu cau. Intenta agafar-la saltant, amb un pal, a cops d’aglà, enfilant-se a un arbre, mentrestant va despertant a tots els seus amics del bosc. Quan es pensa que ja la té… la trenca ! Aleshores el conill, l’eriçó i l’esquirol li fan veure que la mirava a través de un bassal d’aigua i un núvol l’havia tapat, li expliquen que és impossible fer caure a la lluna. Tots quatre miren a la lluna al cel, és rebonica !