¿¿¿Pippiloteca??? Una biblioteca maravillosa de Lorenz Pauli i Kathrin Schärer publicat per Océano Travesía.

Un altre conte d’aquest que em tenen el cor robat. Com bé sabeu contes, llibres, biblioteques… són les temàtiques que caço al vol per fer una ressenya sempre que passa un títol per les meves mans. El darrer, que ja havia vist en una que altra guia de lij i que em moria de ganes de llegir: ¿Pippiloteca?? Una biblioteca maravillosa.

La història comença quan una guineu intenta caçar un ratolí que gaudeix del silenci de la tarda i en sentir l’olor a guineu desapareix per la finestra d’un sòtan. La guineu que el segueix mentre es barreja la olor de ratolí amb la de paper i la d’humans.

–          ¡Ahí está! El ratón corre como un rayo alrededor de una estanteria, y el zorro lo sigue a toda mecha.

De pronto el ratón se queda quieto. “¡Shhh! Estamos en un lugar especial.

 Sí, estan a un lloc molt especial. I és que la guineu perseguint el ratolí ha entrat a…

–          Una pippi… ¿Qué? Pregunta el zorro.

–          Una biblioteca, dice el ratón.

L’autor aprofita la trobada en aquest lloc tan especial per introduir conceptes d’una biblioteca: que cal fer silenci per no molestar, que els llibres es poden endur en préstec, els coneixements que amaguen els llibres… El ratolí li fa descobrir un nou món de fantasia a través dels contes i tot el que es pot trobar a una biblioteca. Una historia amb un toc d’humor que segur que desperta més d’un somriure al lector i es que es poden descobrir moltes coses mirant els llibres que s’emporten els usuaris, si no que li diguin a la gallina que veu al seu amo que surt de la biblioteca amb un terrorífic llibre sota el braç.

Una altra joieta bibliotecària!