La caixa del port és el darrer conte de Gemma Martí O’Toole i gràcies a l’editorial A buen paso l’he tingut a les meves mans gairebé en primícia m’atreviria a dir.

Un conte carregat de melodia que en un text rimat ens narra la història d’una caixa de fusta de pi que descarreguen d’un gran vaixell en un port que podria ser perfectament el de Barcelona.

“… una caixa sense adreça i que l’envia qui-sap-qui. No hi ha cap lletra escrita i els homes no se’n saben avenir: -Què en farem d’aquesta caixa, si ningú la ve a recollir?”

Doncs no patiu que venen, ja crec que venen a intentar recollir aquesta misteriosa caixa! De tot arreu comencen a sortir personatges cada vegada més inversemblants que fan del contingut d’aquella caixa la seva propietat: un vestit, diu una senyora molt altiva, una estàtua diu l’amo del museu de cera, uns mapes, animals, un tresor, fins i tot una soprano reclama el seu piano! Cadascú diu la seva i mentrestant l’il·lustradora, Meritxell Duran va jugant amb tots els personatges creant una història paral·lela que enriqueix el text i el dota d’aquell tribut que tant ens agrada als amants de la Literatura Infantil: esdevenir un àlbum il·lustrat!

Una narració visual que si et limitessis a llegir només el text et perdries així que us recomano que li dediqueu temps. La Meritxell ha jugat amb els seus estrafolaris personatges i ha donat un toc d’humor a la història de la Gemma, que li escau com anell al dit.

Només un però… i és la penúltima il·lustració que a mi personalment m’ha confós. No vull desvetllar res per no «spoilerar» el conte, però crec que pot deixar al lector amb un “què ha passat?” i la boca oberta… Tot i així i obviant aquest detall, aposto per aquest títol i us animo a que descobriu justament el «què ha passat», un desig que va creixent a mida que avança el text…

La caixa del port mostra les misèries de les persones, com en som de materialistes moltes vegades i que poc valorem les coses que «no es veuen«: Aquest és el quid de la qüestió.

Moltes gràcies a A buen paso per l’exemplar i a la Gemma que ja m’ha dit que quan vingui a Barcelona, perquè ella viu a Londres, em concedirà una entrevista al programa de ràdio. Genial!