Els grans de la família són els protagonistes al MCG

Aquesta setmana ens han visitat al Més content que un gínjol els alumnes de l’escola Charlie Rivel, hem parlat de moltes notícies que ens han cridat la atenció a internet com ara la d’una empressa que es dedica a posar cartellets a les caques dels gossos o la petició de pressó per a una estudiant de piano per molestar als veins. També hem comentat la catàstrofe del Costa Concòrida, hem llançat alguna pregunta al consistori Cubellenc així com també alguna petició.

Podeu escoltar el programa a l’hora que vulgueu i tantes vegades com us vingui de gust al podcast de Ràdio Cubelles

Us deixo unes quantes recomanacions de contes on els protagonistes són els avis i les àvies:

  • Un avi, sí! de Nelson Ramos i Ramón París. Barcelona: Ekaré, 2011.

L’avi em va regalar un gos negre que es diu Mariscal. El Mariscal juga amb l’avi i corre per la gespa. Tots tres juguem a perseguir-nos i la mare s’espanta i de vegaes s’enfada. Tots els nens hauriende tenir una mascota…

El protagonista d’aquest conte comença a pensar quina podria ser aquesta mascota que acompanyés als nens i nenes: una tortuga, un ase, un elefant, una balena, un tigre…

  • Mi abuelo Carmelo. Dani Torrent. Pontevedra: Kalandraka, 2011.

Mi abuelo Carmelo tenía un jardín. Cuando yo era pequeño, pasaba allí las tardes, plácidamente. Al caer el sol, mi abuelo solía contarme historias de tierras lejanas. Allí donde viajaban las golondrinas al terminar el verano.
–Las golondrinas viajan tanto que han aprendido el lenguaje de las nubes –decía el abuelo.

Un conte per treballar els records de la infantesa, la figura de l’avi i el pas del temps d’una manera tendra i melancòlica…

  • L’avi és… l’avi! Lilli Messina. Barcelona: Takatuka, 2010.

avilillimessina.jpgL’avi és una mica estrany… te pocs cabells, i poques dents, la mare li dona de menjar moltes vegades… no sap cordar-se sol les sabates, i a més te un patinet. El Pep no entén com tot de cop, l’avi és un nadó!! Aleshores la mare li ensenya un àlbum de fotos on apareix l’avi quan era jove… què estrany…

  • L’àvia necessita petonets. Ana Bergua i Carme Sala. Cànoves: Proteus, 2010.

avianecessitapetonets.jpgQuan l’àvia es va quedar a viure amb nosaltres, em vaig enfadar molt. A mi m’agradava molt l’àvia, però vaig haver de deixar el meu llit, i a mi em van enviar a l’habitació de la Laura… Això era el que pensava la protagonista d’aquest conte que poc a poc es va adonant de que la seva àvia necessita estar amb la familia perquè és gran i ja no pot viure sola… Ara ha descobert com s’ho poden passar molt bé amb l’àvia, ella i la seva germana. Han fet cartells per recordar-li què hi ha darrera de cada porta i de tant en tant la pentinen amb pincetes i li posen coloret… no hi ha cap medicina per deixar de fer-se gran, però a l’àvia li encanta que li facin petons!!

  • El angel del abuelo. Jutta Bauer. Madrid: Lóguez, 2002.

Un àlbum il·lustrat molt tendre que ens explica la vida d’un personatge que s’estimava el seu avi:

Al abuelo le gustaba hablarme de su vida. Y lo hacía siempre que le visitaba… Siempre era el más fuerte, subía a los árboles más altos y saltaba a los lagos más profundos, sin darse cuenta de los peligros a los que se exponía… Pero siempre salía airoso de las situaciones más problemáticas. “Yo tuve mucha suerte”, decía.
El abuelo tenía la suerte de que alguien cuidaba de él: el angel del abuelo.

  • El meu avi és un campió de Carl Norac publicat per Simbol.

el-meu-avi-es-un-campio.jpgEl meu avi no te gaires copes ni medalles. No les necessita. Jo sé que ell és un campió. És el campió d’inflar-me el cocodril per anar a la platja, arreglant coses i en fer-me riure… També és el millor descobrint formes estranyes als núvols… hi veu monstres i dracs!! Però hi ha una cosa que el meu avi no fa tan bé com jo: quan perd les ulleres sempre les hi trobo jo primer!

Altres llibres amb els avis com a protagonistes:

¿Dónde está güelita Queta? Nahir Gutiérrez. Barcelona: Destino, 2010.
Mejillas Rojas. Heinz Janisch. Santa Maria de Tormes: Lóguez, 2005.
Àvia, te’n recordes? Laura Langston i Lindsey Gardiner. Barcelona: Beascoa, 2004.
La abuela de Olivia se ha perdido. Elvira Lindo. Barcelona: SM, 1997.

BONA LECTURA!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s