Aquesta setmana al Més content que un gínjol, l’humor és el protagonista. Per escoltar el programa cliqueu aquí…

I ara us deixo amb les recomanacions. Uns contes per passar una bona estona que segur que despertaran més d’un somriure:

Podeu seguir el programa també a través de facebook.

• Doña Eremita sobre ruedas. Quentin Blake. Ekaré, 2011.

Un dia Doña Eremita paseaba en su bicicleta y Mambrú corría a su lado…

Així comença una història divertida amb una estrafolària senyora i la seva bicicleta com a protagonista. A mida que avança el conte l’Eremita te la necessitat de millorar la seva bicicleta: primer una bona bocina, després un improvisat rentamans, una caixa d’eines, un petit magatzem amb menjar, una cadireta de gos, uns paraigües per protegir-se de la pluja… que anirà instal·lant al seu vehicle… fins que un dia… Voleu saber què li va passar? només us puc dir que va haver de canviar la bicicleta per uns patins!

• Como pollo sin cabeza. Pablo Albo y Mikel Mardones. Pontevedra: OQO,  2011.

Siempre se había dicho que si en la noche de difuntos hay luna llena, el primer rayo de su luz devolverá la vida a los muertos… Te imaginas que pasaría si ese rayo cayera sobre un maizal y ese maiz se lo dieran a comer a los pollos que van hacia el matadero?

Una divertida historia que a través del humor puede ayudar a superar el miedo y a hablar de temas tabú como el de la muerte.

• Pobre fantasma Anselm! Lolita Bosch i Eva Sans. Barcelona: Cruïlla, 2011.

El pobre fantasma Anselm era molt desgraciat, ja que no era un fantasma valent com els que surten als contes, sinó tan poruc que tot l’espantava. I era tan tímid que no tenia cap amic, i estava fart de viure sol. Un matí va decidir sortir al carrer per mirar de conèixer algun nen o nena. Però les criatures, en veure?l, fugien esperitades. De sobte, però, es va adonar que una fantasma fosca el seguia a tot arreu. De primer, el pobre fantasma Anselm es va espantar molt, però finalment es va decidir a parlar amb aquella fantasma tan estranya. I va tenir una bona sorpresa!

• Les castanyes de la castanyera. Mercè Canals; Daniel Jiménez (il). Barcelona: Baula, 2011.

Ningú no sabia per què la senyora Caterina era tan generosa repartint a tort i a dret unes castanyes tan especials que no cabien dins les paperines… Però com que, al cap i a la fi, feia les millors castanyes del món, tothom feia cua a la seva parada!

• Les princeses també es tiren pets. Ian Brenman i Ionit Zilberman. Barcelona: Animallibres, 2010.

A l’escola de la Laura corre el rumor de que les princeses es tirent pets, però ella diu que és impossible, que cap princesa del món no es tira pets. La Laura haurà de canviar d’opinió quan el seu pare li llegeix el llibre secret de les princeses. Mai s’hagués imaginat el que explica en el capítol titulat:  “Problemes gastrointestinals i flatulències de les princeses més encantadores del món”.Voleu saber què amaga el Llibre secret de les princeses?

• ¡Es un libro! Lane Smith. Barcelona: Océano, 2010.

En aquests moments on les noves tecnologies ens envaeixen l’editorial Océano travesia ha publicat un llibre ben divertit que ens planteja una dualitat molt patent en la nostra societat.
Un conte de preguntes i respostes, els seus protagonistes, un ruc i un mico, acompanyats d’un petit ratolí s’emboliquen en una conversa no apta per a persones sense sentit de l’humor:

– Que tienes ahí?
– Es un libro.
– ¿Cómo ajustas la página?
– No funciona asi. Paso las páginas. Es un libro.
– ¿Sirve como blog?
– No. Es un libro

i així una pregunta rere l’altra un altiu ruc anirà descobrint que allò que té el mico entre les mans és un gran descobriment…

Un conte on fins i tot els pirates hi tenen cabuda amb una bona dosi d’humor que us farà passar una bona estona.

• Espinacs. Teresa Blanch. Barcelona: Cruïlla, 2011.

Un vespre, l’Arnau troba un gosset abandonat. L’amaga al garatge i decideix dir-li Espinacs. Però, a l’hora de sopar, tota la família sent sorolls estranys al garatge, i organitzen una expedició per fer fora l’animalot que s’hi hagi amagat. Quina sorpresa tindran quan sàpiguen què passa realment! I quina sorpresa tindrà l’Arnau!

• ¡Me aburro! Marc Rosenthal. Barcelona: Faktoria K de libros, 2011.

“¡Me aburro!” es un relato visual en formato cómic sobre un niño que camina solo y distraído por la calle. Ensimismado en su aburrimiento y convencido de que allí nunca ocurre nada, no se da cuenta de que a su alrededor suceden cosas extraordinarias que le pasan desapercibidas. Todo comienza dándole una patada a una lata; una anécdota a partir de la cual se van encadenando una serie de acontecimientos que, aisladamente, resultarían

• Bruno: la oveja sin suerte.Victor Sylvain. Barcelona: Océano, 2009.

En bruno es pensa que te molt mala sort… però en realitat en te molta! En aquest conte les imatges són molt importants, a través d’elles descobrireu que allò que el Bruno es pensa que és mala sort, en realitat és tot el contrari! Un llibre ple d’humor…triviales pero que, en conjunto, suponen un gran barullo urbano.

• Segueix-me! (una història d’amor que no té res d’estrany). José Campari: Pontevedra: OQO, 2007.

Bé, això és el que diu el seu títol, però si llegiu aquest conte, veureu que és tot el contrari… o no és estrany un elefant amb quatre potes curtes de color gris amb pigues morades?

Potser al món de l’Elmer és un elefant corrent… però si us dic que l’elefant d’aquest conte es va enamorar d’una formiga negra? I que la va seguir fins al seu formiguer i va caure dintre?

Doncs sapigueu que el més extravagant d’aquesta història encara no ha començat. Atreviu-vos a llegir-lo i descobriu fins on serà capaç d’arribar el nostre elefant.

• El meu gat és el més bèstia. Guilles Bachelet. Barcelona: RBA, 2007.

No, no us penseu que m’he equivocat de protagonista… el conte comença així… El meu gat és molt gros, molt bon minyó i molt, molt bèstia.

Però us dic una cosa, el gat d’aquest senyor no és ben bé el que ell es pensa. I ara te un gran dubte perquè resulta que un amic seu li va regalar fa un temps un llibre sobre gats i encara no ha descobert de quina raça és el seu… Llegiu aquest conte i us adonareu del per què!! I a més us fareu un bon panxó de riure.

• Andreu i el mirall de les ganyotes. Eduard Màrquez. Barcelona: Cruïlla, 2006. (El vaixell de vapor. Sèrie Blanca).

Cada matí, la mare es fa un fart de cridar perquè l’Andreu s’afanyi a rentar-se, vestir-se i preparar-
se les coses abans d’anar a l’escola. Però ell no va gens de pressa, perquè s’entreté molt al bany fent ganyotes davant del mirall. Cada dia passa el mateix.
Un dia, de sobte, l’Andreu del mirall no li torna la ganyota. I no només això: a sobre li parla i se’n
riu. L’Andreu s’espanta tant que aquell dia, ni a l’escola ni a casa, no fa res de bo.

Altres lectures d’humor:

-Tellegen, Toon. Cartes de l’esquirol, de la formiga, de l’elefant, de l’os… Barcelona: Destino, 2001.

-Gusti. Medio elefante. Barcelona: Serres, 2005.

-Cano, Carles. En què es diferencien el mar d’un elefant? Barcelona: Aura, 1993.

-Millán, José Antonio. ¡Me como esa coma! ¡glups! Parece que la puntuación es importante. Barcelona: Serres, 2007.

-Taylor, Sean. Quan neix un monstre. Barcelona: Joventut, 2006.

-Górriz, Josep. L’Enxamparem, Helena!. Barcelona: Cruïlla, 2003. (El vaixell de vapor. Sèrie taronja, 133).

-Rueda Clàudia. Mentre es refreda el pastís. (Barcelona): Serres, 2005.

-Asch, Frank. El ratolí del senyor Maxwell. Barcelona: Joventut, 2004.

-Boer, Joan de. El Sultà i els ratolins. Pontevedra: QOQ, 2005.

-Liván, Paco. La cosa que fa més mal del món. Pontevedra: OQO, 2005.

-Thomas Valerie. La bruixa Brunilda i el seu ordinador. Barcelona: Blume, 2006.

-Farré, Lluís. Ramonet, vés-te’n a… Barcelona: Cruïlla, 2001. (El vaixell de vapor. Sèrie Blanca, 29).

-Mayer, Mercer. Un malson al meu armari. Barcelona: Kalandraka, 2001.

-Arnold, Tedd. Sóc la supermosca!. Barcelona: Beascoa, 2007.

BONA LECTURA!