L’editorial Kalandraka aposta de nou per un conte recuperat de l’any 1963. Aquesta vegada per commemoració del 80è aniversari de l’il·lustrador Tomi Ungerer:

Érase una vez una pequeña ciudad francesa en la que vivía
una señora mayor llamada Madame Louise Bodot.
Ella tenía un hijo que estaba en África estudiando a los reptiles.
Una mañana el cartero le trajo un paquete
muy extraño con forma de o.

Una història original on l’autor converteix una serp en la fidel mascota d’una senyora francesa. Crictor resulta de la insólita barreja entre l’exotisme africà i la exquisita societat francesa.

Una història carregada d’humor que recorda un altre àlbum de Kalandraka d’André François amb més de mig segle de vida que va ser un gran encert editorial.

Lágrimas de cocodrilo ens intenta explicar el significat de aquesta dita popular amb un llibre en el que la lectura comença d’una manera força engrescadora i és que ens trobem davant del repte d’obrir una caixa que ha viatjat via postal i que ens avisa del seu fràgil contingut…

Per saber què són les llàgrimes de cocodril ens haurem de fer amb un d’aquests animals, que com en el cas anterior es convertirà en una exòtica mascota que ens pot portar a l’escola, es rentarà les dents…

“Es fácil atrapar un cocodrilo; sólo necesitas una LARGA CAJA DE MADERA y te embarcas para Egipto”

i per últim una altra de les novetats humorístiques recuperades per Kalandraka.

Aquest mes d’octubre també han reimprès un altre clàssic de 1968:

Un malson al meu armari, de Mercer Mayer tracta el tema de les pors infantils, està narrat en primera persona i com els altres dos contes conté una gran dosi d’humor i de tendresa.

El nen protagonista lluita contra la por a l’hora d’anar a dormir i del malson que s’amaga dins el seu armari. El final ens descobrirà una sorpresa que ningú no s’esperava…

BONA LECTURA!!