Aquesta setmana, el programa Més content que un gínjol que podeu escoltar a Ràdio Cubelles a través del podcast de l’emissora, està dedicat als contes en general.

Ara us faig unes quantes recomanacions i us animo a que escolteu el programa.

Contes per llegir en companyia o per llegir autònomament…

– Artur de Marc Taeger. Barcelona: Kalandraka, 2011.

L’Artur se sentia segur dins la seva closca però ahora se sentia molt incòmode perquè havia crecut tant que gairebé no es podia moure. Així doncs no li va quedar més remei que sortir-ne. Va ser llavors quan va descobrir que el seu ou només era la petita part d’un món enorme i desconegut que ara apareixia davant els seus ulls sorpresos i plens de curiositat.

– Los bolsillos de Lola de Quentin Blake. Sevilla: Kalandraka, 2010.

Lola Pelillos tiene un abrigo con muchos bolsillos.
Uno para los ratones, otro para el queso y,
por si alguien estornuda…

Lola tiene un montón de bolsillos. ¿Qué guardará en su interior? Un relato rimado, rebosante de colorido, sobre un divertido personaje que atesora los objetos más inimaginables.

– El zoo d’en Tonet de Juan Berrio. Barcelona: Bang, 2011. (Sense mots, còmic)

Un llibre ple de sensibilitat, fantasia i humor. Els dibuixos de Berrio són senzills, descriptius i clars. La seqüenciació de les imatges és perfecta i la història genial i tendra alhora. Una magnifica eina perquè els més menuts comencin desenvolupar la lectura de les imatges. No us la perdeu!

– Un poema a la panxa de Eulàlia Canal. Madrid: Oxford, 2011.

D’on venen els poemes? Quina és la part del nostre cos que fabrica la poesia? En Babalú ho descobreix després de veure que el que li provocava el nus a la panxa era un poema!
El protagonista d’aquesta història és Babalú, un nen que té aproximadament sis anys i que no es troba a gust: no parla, no juga, i ningú no sap per què. La seva mestra intenta esbrinar-ho i junts descobreixen que el que li passa a Babalú és que està trist. El seu avi ha mort i ell no sap com expressar la seva tristesa. Després de tenir un mal de panxa molt fort, Babalú expulsa del seu interior un poema, un poema que ha escrit per al seu avi i que decideix compartir amb els companys i companyes de classe:

El meu avi Bubú
té els cabells com la neu
i sap fer jocs de mans.

El meu avi Bubú
fa olor de pinyons
i de goma d’esborrar.

El meu avi Bubú
em parla com si jo
fos important.

Tot això era abans.
El meu avi Bubú
ara ja no hi és.

L’he buscat pels racons,
al bany, al rebost,
sota el llit, dins la nit …

I l’he cridat: On ets?
Però ell no respon.