L’ELEFANT!

Sí, l’Elefant és el protagonista d’aquesta setmana…

Aquí van les recomanacions… Bona lectura!!

En què es diferencien el mar i un elefant? No us ho pregunto, no… és el títol d’aquesta història de Carles Cano, publicat per Aura.

Aquesta és una pregunta important, perquè si no sabeu en què es diferencien, us podríeu confondre i tirar-vos de cap contra un elefant pensant-vos que és el mar. O podríeu muntar damunt el mar creient que és un elefant, i encara podria ser pitjor…

Així comença aquesta història que te com a títol una pregunta ben senzilla… ginjols! Ara sí, Vosaltres sabeu en què es diferencien els elefants i el mar?

Aquest llibre us donarà tot un seguit de pistes ben divertides per diferenciar fàcilment un elefant del mar. Al final del llibre trobareu unes quantes recomanacions de com heu de tractar amb un elefant i amb el mar… Per exemple:

– No jugueu amb un elefant a veure qui xafa més fort. Crec que no cal que us expliqui per què, o

– No beveu aigua del mar, per què us donaria molta més set i podríeu beure-us-la tota!!

Segueix-me! (una història d’amor que no té res d’estrany)
de José Campari editat per OQO.

Bé, això és el que diu el seu títol, però si llegiu aquest conte, veureu que és tot el contrari… o no és estrany un elefant amb quatre potes curtes de color gris amb pigues morades?

Potser al món de l’Elmer és un elefant corrent… però si us dic que l’elefant d’aquest conte es va enamorar d’una formiga negra? I que la va seguir fins al seu formiguer i va caure dintre?

Doncs sapigueu que el més extravagant d’aquesta història encara no ha començat. Atreviu-vos a llegir-lo i descobriu fins on serà capaç d’arribar el nostre elefant.

Medio elefante de Gusti editat per Serres.

Una nit el mon es va partir per la meitat i un elefant que estava dormint es va despertar i va descobrir molt sorprès, que la meitat del seu cos havia desaparegut.

– Quin horror!!- va dir- he de trobar la meva altra meitat… i aquí és on comença la seva aventura… Per què toooots els animals del món havien quedat partits per la meitat i ara caldria trobar la meitat d’un animal que es pogués unir a la meitat de l’elefant:

Ho va provar amb un camaleó que passava per allà, però no es van posar d’acord amb el menjar, era molt difícil caçar mosques amb la trompa així que ho van deixar estar…

Un altre llibre per riure…

El meu gat és el més bèstia de Gilles Bachelet editat per la Magrana.

No, no us penseu que m’he equivocat de protagonista… el conte comença així… El meu gat és molt gros, molt bon minyó i molt, molt bèstia.

Però us dic una cosa, el gat d’aquest senyor no és ben bé el que ell es pensa. I ara te un gran dubte perquè resulta que un amic seu li va regalar fa un temps un llibre sobre gats i encara no ha descobert de quina raça és el seu… Llegiu aquest conte i us adonareu del per què!! I a més us fareu un bon panxó de riure.

Cartes de l’esquirol, de la formiga, de l’elefant, de l’ós… de Toon Tellegen editat per Destino.